Acròpolis Atenes: Temples Nike Àptera i Erectèon

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,38 KB

Temple de Nike Àptera

Dades Clau

Arquitecte: Cal·lícrates
Cronologia: Projecte 449 aC, realització 421 aC
Localització: Acròpolis d'Atenes
Estil: Grec Clàssic
Materials: Marbre blanc del Pentèlic
Sistema Constructiu: Arquitravat
Dimensions: 4,18m x 3,78m

Descripció General

El petit temple de Nike Àptera és un dels primers exponents de l'art jònic d'Atenes i Grècia. Destaca tant per la senzillesa arquitectònica com per la decoració en alt relleu del fris. És una deliciosa miniatura entre els imponents edificis dòrics de l'Acròpolis.

Elements de Suport i Suportats

L'edifici se sosté en murs i en columnes jòniques. Tenen base, el fust més esvelt i un capitell decorat amb volutes. Els elements suportats són l'arquitrau, que consta de tres fasces (franges) l'una damunt de l'altra, el fris amb relleus i la cornisa, damunt de la qual s'alçava el frontó. És el primer edifici que, tot i les dimensions reduïdes, reflecteix el caràcter antropocèntric de l'art grec.

Estil

Plenament jònic. S'aprecia a les columnes, en el sistema arquitravat i en el fris. Els relleus revelen una sèrie de figures de la deessa Victòria en unes postures que recorden l'estil de Fídies.

Contingut i Significació

La construcció del temple fou encarregada a Cal·lícrates. El partit conservador en el poder aconseguí que s'acabés portant a terme a Atenes. Actualment, el temple ha estat reconstruït fins a l'alçada de la cornisa. Els relleus del fris, que foren portats al British Museum de Londres, representen escenes de la Batalla de Platea entre grecs i perses. El promotor de la construcció fou Cimó.

Funció

Era bàsicament la llar de la deessa Victòria. La seva construcció fou acordada per commemorar la pau amb els perses.

Erectèon

Dades Clau

Arquitecte: Mnèsicles (segons algunes fonts)
Cronologia: 421-406 aC
Localització: Acròpolis d'Atenes
Estil: Grec Clàssic
Materials: Marbre del Pentèlic
Sistema Constructiu: Arquitravat
Dimensions: 11,63m (ample) x 22,76m (llarg)

Descripció General

El temple de l'Erectèon ha estat considerat el màxim exponent de l'arquitectura jònica de l'Acròpolis atenesa. El seu disseny tan particular es deu més a motius topogràfics i de respecte a llocs de culte més antics que a raons estètiques. És famós sobretot pel destacable pòrtic de les Cariàtides i per l'esveltesa de les columnes.

Anàlisi Formal

Els murs, les columnes jòniques i les Cariàtides són els elements de suport. Les columnes tenen base, un fust més esvelt i el seu capitell consta de volutes. Les Cariàtides del pòrtic fan la funció de columnes i sostenen l'arquitrau, però estan esculpides en forma de figures femenines. La planta d'aquest edifici és irregular. L'entaulament de l'edifici consta d'arquitrau, fris amb relleus continus. Damunt de l'entaulament s'alçava el frontó amb el timpà.

Espai Exterior i Interior

L'Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l'Acròpolis d'Atenes. La seva planta poc ortodoxa és fruit de les irregularitats topogràfiques. L'estança central incloïa l'altar de culte a la deessa Atena, accessible per un pòrtic hexàstil. Aquest espai no es comunica amb els altres dos, col·locats rere seu i dedicats l'un a Posidó i a Erecteu, i l'altre a Cècrops. Al costat nord, a un nivell inferior, s'hi afegeix un pòrtic amb sis columnes. Una porta conduïa des d'aquest espai a un recinte obert on hi devia haver la llegendària Olivera d'Atena. Al costat sud es troba la tribuna de les Cariàtides, on hi ha l'escala que conduïa a la tomba de l'heroi Cècrops. Les figures femenines, en el seu moment, lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s'aguantaven les vestimentes amb les mans.

Estil

És considerat un dels temples més complexos i refinats de l'estil jònic. Les columnes són primes, els entaulaments i els frontons s'alleugereixen i l'ornamentació plàstica es refina fins al punt que van utilitzar or en la decoració. El fris anticipa la tècnica del mosaic.

Contingut i Significació

El temple fou dedicat a diversos déus. Segons la llegenda, Zeus va prometre l'Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada. El nom Cariàtides prové de les dones de Cària (ciutat aliada dels perses que combaté contra els grecs a les Guerres Mèdiques).

Funció

L'Erectèon va ser edificat amb la intenció de donar lloc a la pràctica de vells cultes.

Entradas relacionadas: