L'Acròpolis d'Atenes: El Temple d'Atena Niké

Temple d'Atena Niké

Descripció formal

És un temple amfipròstil i tetràstil que es dreça sobre una plataforma (estilòbat) elevada per tres esglaons (estereòbat). La petita cel·la interior presenta dues pilastres in antis a l’entrada.

Les columnes jòniques de les façanes estan formades per una base amb dues motllures, un fust monolític amb estries de cantells plans i un capitell decorat amb volutes. L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau dividit en tres franges superposades; el fris, amb un seguit de relleus continus, i la cornisa, semblant a la dòrica, sobre la qual es drecen el frontó i les acròteres. La coberta, actualment perduda, era de dos aiguavessos. Originàriament, a l’interior del temple hi havia una escultura de fusta policromada que representava la Victòria (Niké) sense ales (àptera).

Entorn i integració

El temple d’Atena Niké es troba situat al costat dels Propileus, construïts per Mnesicles, que donen accés al conjunt d’edificis sagrats que conformen l'Acròpolis. Aquest complex urbanístic s’aixeca al capdamunt d’una plataforma natural de 156 m d’altitud. Està orientat a l’est, cap a la sortida del sol.

Funció, contingut i significat

El temple d’Atena Niké era bàsicament un altar d’acció de gràcies dedicat a aquesta deessa grega de la saviesa i de l'estratègia en la guerra, patrona de la ciutat d'Atenes. La construcció es va fer per commemorar el tractat de pau que el polític atenès Càl·lies va signar amb els perses l’any 449 aC.

Les cerimònies religioses se celebraven a l’exterior del temple, mentre que a l’interior es custodiaven la imatge de la divinitat i el tresor. Durant l’edat mitjana, el temple va ser desmuntat i els blocs de marbre retirats van servir per fortificar una part de l'Acròpolis. Al segle XVII, durant la lluita entre els turcs otomans i els venecians, va ser pràcticament destruït i no se'n van recuperar les pedres fins al segle XIX, quan va ser restaurat.

La decoració del fris, feta entre el 421 i el 415 aC, va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i perses, de la guerra del Peloponès —esdevinguda durant la construcció del temple— i temes mítics com ara la centauromàquia i la gigantomàquia. Vers l’any 407 aC, es redecorà el fris amb relleus al·lusius a les processons de la deessa Atena envoltada de les Victòries, portadores d’animals per al sacrifici. Aquestes figures van ser esculpides amb la tècnica dels «draps molls», que permet destacar-ne l’anatomia. Una de les escenes més significatives és la que representa la Victòria traient-se la sandàlia.