Acords Comercials, GATT/OMC i Estratègies de Desenvolupament Econòmic

Acords Comercials Regionals i els seus Efectes

Amenaces Potencials al Sistema GATT/OMC

• Unilateralisme

  Si les decisions en temes de comerç internacional es prenen unilateralment per països aïllats en comptes de multilateralment per molts països.

• Regionalisme

  L'aparició de blocs comercials (com el Mercat Únic en la Unió Europea) si aquests deriven en liberalització dins del bloc (la qual cosa té efectes de creació de comerç, la qual cosa millora l'eficiència i el benestar mundial) però accentuen el proteccionisme entre blocs (la qual cosa té efectes de desviació de comerç, la qual cosa empitjora l'eficiència i el benestar mundial).

Conceptes Clau del Comerç Regional

• Creació de Comerç

  Quan un país que ha pactat amb altres un acord comercial regional, a causa de la reducció de les barreres al comerç, substitueix part de la seva producció interna per importacions d'altres països membres que produeixen més barat.

• Desviació de Comerç

  Quan un país que ha pactat amb altres un acord comercial regional, a causa de la reducció de les barreres al comerç dins del bloc però no amb països de fora del bloc, substitueix part del que abans importava de països més eficients fora del bloc per importacions d'altres països membres.

Política Comercial en Països en Desenvolupament

Substitució d'Importacions

Després de la Segona Guerra Mundial es creia que la clau per al desenvolupament d'un país era un sector industrial fort i que per a aconseguir-ho calia protegir els productors nacionals de la competència exterior. Es tractava de fomentar la industrialització dels països a través de la protecció comercial i la substitució d'importacions per producció nacional. S'utilitzava com a argument econòmic l'argument de la indústria naixent: protegir-la fins que sigui competitiva per a en el futur procedir a la seva obertura a la competència internacional. En la pràctica, aquesta política d'industrialització via substitució d'importacions va tenir el seu boom en els anys 50-60 i va començar afectant primer els béns de consum i després els béns intermedis (va trobar límits en els béns sofisticats). Va ser molt utilitzada en les economies llatinoamericanes, on la producció industrial va créixer, però hi ha dubtes sobre la seva contribució al desenvolupament econòmic pel fet que es van protegir produccions ineficients o la pròpia protecció les va fer ineficients. En la pràctica, els que es van beneficiar no van ser els països en general sinó determinats grups d'interès.

Dualisme Econòmic

Un tema relacionat amb els països en vies de desenvolupament i la política de substitució d'importacions. La política comercial de protecció a la indústria genera dos tipus de sectors amb graus molt diferents de desenvolupament. La indústria protegida representa el sector modern, capital intensiu i que paga alts salaris. D'altra banda, ens trobem una agricultura tradicional molt pobra i que paga baixos salaris. Els problemes que habitualment genera aquest dualisme econòmic són els següents:

• Altes diferències en preus entre els béns dels dos sectors.
• Altes diferències en salaris (agreujades per l'alt poder dels sindicats dels sectors protegits per la política de substitució d'importacions).
• Una alta desocupació urbana que genera una alta delinqüència (forts moviments migratoris del camp a la ciutat tan sols per la remota possibilitat de tenir accés a un treball en el sector modern).

Industrialització Orientada a l'Exportació

Un grup de països als quals s'anomena “economies asiàtiques d'alts resultats” opta per una altra forma d'industrialització, orientada cap a les exportacions de manufactures cap als països avançats. Japó opta per aquesta política des de la Segona Guerra Mundial. A partir dels anys 60 els “tigres asiàtics” (Hong Kong, Taiwan, Corea del Sud i Singapur) segueixen aquesta política i, ja en els 80, ho fan Malàisia, Tailàndia, Indonèsia i Xina. Aquestes polítiques han aconseguit taxes de creixement del PIB del 10% anual en un període en què l'OCDE creixia a un 2-3%. Quins han estat els factors d'èxit?

• Es pensa que la gran obertura al comerç internacional d'aquestes economies, encara que, no obstant això, a excepció d'Hong Kong, no gaudeixen de polítiques de lliure comerç perquè utilitzen aranzels, quotes, subsidis, etc., encara que són menys proteccionistes que Llatinoamèrica.
• La política industrial de baixos tipus d'interès i de suport a la I+D (investigació i desenvolupament).
• Una forta inversió productiva gràcies a unes altes taxes d'estalvi intern canalitzat adequadament pel sistema financer cap a la inversió.
• Excedent de mà d'obra en el camp que per mitjà de polítiques d'ocupació adequades es canalitza al procés d'industrialització.
• Importants millores en nivells educatius.
• Atracció de multinacionals.

Lliçons de l'Experiència de l'Est Asiàtic

• Millor una industrialització orientada cap a fora (a l'exportació) que cap a dins (amb la substitució d'importacions) per a la industrialització i el creixement.

• El mercat mundial permet nous entrants, la qual cosa significa que països pobres poden passar a ser rics (esperança contra l'immobilisme de la classificació mundial de països avançats i en vies de desenvolupament).