Acció Penal: Tipus d'Acusació i Exercici a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
Acció Penal: Tipus d'Acusació i Exercici
Acusació Popular: L'exercici de l'acció penal no només s'atribueix a l'acusació oficial, sinó a tot ciutadà que la exerceixi conforme a les prescripcions de la llei. Característiques essencials i configuració constitucional: L'acció popular es configura com un dret constitucional de tots els ciutadans. Els requisits i el desenvolupament s'han d'efectuar en un text legal. Serveix per defensar un interès general conjunt de la societat. Qui l'exercita no pretén la defensa de res integrat en els seus drets personals i interessos legítims. Es tracta d'una acció pública exercitada per particulars.
Qui pot exercir l'acció popular i qui n'està exclòs?
"Tots els ciutadans espanyols podran exercitar l'acció penal" (art. 1.1 LECRIM). Restringeixen l'ús de l'acció penal: qui no gaudeixi de la plenitud del dret civil, qui hagués estat condemnat dues vegades per sentència ferma com a autor del delicte de denúncia o querella, jutges i magistrats, cònjuges entre si (excepte pels delictes comesos contra els fills i els ascendents, descendents i germans afins). L'acció penal no es pot exercir en els supòsits de delictes privats i semiprivats.
Especialitats en l'exercici de l'acció penal
L'acusació popular ha de comparèixer en la causa interposant querella si pretén exercitar una qualificació dels fets autònoma, però no és necessari si només pretén adherir-se a les qualificacions formulades per una altra acusació. S'atorga al Tribunal la facultat de decidir si els diferents acusadors han d'actuar sota una mateixa direcció lletrada i representació processal. L'acusació popular ha de presentar la fiança de la classe i quantia que el jutge estimi suficient. També manca de legitimació per a sol·licitar coses diferents del que és contingut de la pura acció penal, només pot exercir l'acció penal.
Acusació Particular:
Pot participar en delictes públics i semipúblics. L'acusació particular (art. 24.1) en exercici d'aquest dret és qualsevol persona que hagi estat víctima, sigui o no espanyola. És la persona física o jurídica que ha estat ofesa pel delicte i es constitueix com a part activa en el procés per instar el càstig del responsable. L'ofès pel delicte és titular del bé jurídic protegit per la norma penal. L'ofès pot constituir-se de dues maneres: formulant querella o mostrant-se part en la causa en el procediment abreujat, sense necessitat de formular escrit.
Acusació Privada:
És la part necessària per a la persecució únicament a instància de part. En la configuració de la persecució penal d'aquests delictes (calúmnia i injúria) queda exclosa la intervenció del Ministeri Fiscal i es precisa la presentació de querella de l'ofès pel delicte, qui haurà de sostenir l'actuació penal al llarg del procés, com a única part acusadora i en aplicació del principi acusatori. Abans de presentar la querella, s'estableix un requisit de procedibilitat que intenti la conciliació i, si es tracta d'injúries i calúmnies vessades en el judici, presentar llicència del jutge o tribunal que hagués conegut d'ell.
Acció Civil:
De tot delicte o falta neix l'acció penal per al càstig del culpable i pot néixer també l'acció civil per a la restitució de la cosa, la reparació del dany i la indemnització dels perjudicis causats pel fet punible (acció civil derivada del delicte). Aquesta possibilitat no neix del delicte que només provoca la pena. L'ordenament espanyol permet l'exercici acumulat de les accions destinades a exigir ambdues responsabilitats en un únic procés, el penal, que rep el nom d'acció civil. Qui exerceix l'acció civil en el procés penal és el Ministeri Fiscal, obligat a exercitar l'acció civil juntament amb l'acció penal, hi hagi o no acusació particular.