Acció Humana, Moral, Dignitat i Ètica: Guia Completa

Acció Humana: Trets Essencials

L'acció humana: L'acció és la capacitat d'imaginar, planificar i fer realitat desitjos, projectes i plans. Els trets que la defineixen són:

• Intencionalitat: Primerament teòrica, on s'expressa la voluntat humana de conèixer, i després la pràctica, orientada a cobrir les necessitats humanes. En resum, és la manera amb què un subjecte actua movent-se cap al món com una realitat externa.
• Finalitat: Són els mitjans i fins que defineixen l'acció, on aquesta s'aconsegueix com un fi que comporta triar els mitjans necessaris i dur-los a la pràctica.
• Flexibilitat: Un mateix fi es pot aconseguir per diferents mitjans, per tant, l'acció és oberta i innovadora.

Què és la Moral?

La nostra naturalesa es va gestar socialment com a moral durant el procés d'hominització, quan aconseguirem la racionalitat complexa. Llavors, cal tenir en compte que la moral és una creació de la intel·ligència i col·lectiva.

La primera es centra en què l'ésser humà neix amb la capacitat de la flexibilitat, per respondre més intel·ligentment a les preguntes a les quals ens veiem afectats. L'ésser humà s'ha d'acostumar al medi ambient i als altres, i així descobrir la resposta més adient, deixant així una intenció per a l'acció.

La segona és resultat d'una interacció en què la nostra subjectivitat s'amplifica reflectida a un altre, qui ja no és un mer estímul ni una cosa simple a triar, sinó un subjecte amb qui cal crear. Llavors podem dir que el món va començar sent una cosa a l'atzar i ha acabat sent una societat d'individus lliures i un espai de cooperació.

Llavors, en resum, es pot dir que la moral és una dimensió constitutiva de l'ésser humà, som morals perquè som humans, encara que no vulguem.

Què és la Dignitat?

Aquesta manera de ser persona nascuda en la intersubjectivitat i de la llibertat. Per a uns es basta a si mateixa, per a altres és fundada en Déu. En tot cas, és la raó del respecte incondicional a l'ésser humà.

L'estructura moral:

1. Es basa en una motivació i una intenció: els desitjos ens mouen a obrar des del nostre interior davant la presència d'estímuls externs. Llavors, triem els mitjans adequats per a aconseguir-los.
2. Per a això cal disposar d'una deliberació i elecció: la consciència analitza la conveniència dels fins i els mitjans, i els valora d'acord amb unes normes i des de la constatació del temperament i circumstàncies en la persona.
3. Els resultats i les conseqüències de l'acció: una bona acció pot produir efectes contraris als pretesos, encara que inseparables d'aquests.
4. L'acció moral va acompanyada de diversos sentiments, que ens ajuden en el reconeixement del bé, ja que tota acció desperta sentiments d'aprovació o de desgrat.
5. L'acció ètica transforma qui la realitza, així crea una virtut o un vici, aquests formen el caràcter moral.

Relativisme i Universalitat

Des de la perspectiva dibuixada pel relativisme moral es considera que no hi ha cap valor universal, absolut, per damunt de les normes particulars de cada persona ni de cada poble.

Fonaments de l'Acció Ètica

Alguns intents de justificació s'han fundat en la divinitat o en les exigències de la natura i de la societat. També, en la intenció d'universalitat de la voluntat humana.

Les raons del bé s'expressen en la consciència, la raó en la seva funció de discernir i valorar. Llavors la consciència no respon a la instància del superjò repressor, sinó al jo lliure, en la persona qui, automàticament s'apropia els valors guiada per la raó i la sensibilitat moral.

El resultat del discerniment s'expressa en judicis morals, i per concretar aquesta acció, ens servim de la prudència, que analitza les situacions i aplica els principis generals.

Una ètica sorgida de la llibertat defineix el deure com la vinculació que la persona presenta entre els seus fins i els mitjans per a aconseguir-los des d'una pretensió d'universalització (autonomia), no com l'expressió d'una imposició normativa (heteronomia). És el que s'anomena responsabilitat, que és una de les cares de la llibertat.

L'ètica cívica és un dels últims intents de construir una ètica respectuosa amb el pluralisme i disposada a afrontar universalment els riscos planetaris.

L'ètica cívica

És la teoria d'acord amb els principis democràtics, aconfessional i apartidista, són els drets humans. És una ètica oberta als problemes de la biosfera, i és conscient de la independència de les qüestions morals del temps actual.

Felicitat

L'obtenció d'un cert bé al qual acompanya un sentiment de satisfacció, com més gran sigui, més elevada felicitat. Graus...

Llibertat

• El seu significat: És un pressupòsit necessari de l'acció moral. Sense llibertat no hi pot haver moralitat ni responsabilitat. Dir que som morals és dir que som lliures, encara que és difícil dir què és la llibertat. A primera vista, la llibertat consisteix a fer el que un vol, però sota aquest significat del llenguatge corrent s'amaga una pluralitat de concepcions contraposades o paradoxals. Convé aclarir què s'entén per llibertat:

Tipus de Llibertat:

• Física: És una llibertat d'acció. És l'absència d'impediments físics, no és absoluta, sinó que patim un cert grau de dificultats.
• Moral: La capacitat de triar una cosa podent haver-ne triat una altra, aquesta llibertat de la voluntat es pot entendre en dos sentits:
  1. Com una voluntat espontània no predeterminada per res, és una voluntat creadora fins i tot del subjecte que exercita.
  2. Com la voluntat d'una persona que ja té una identitat a la qual no pot renunciar, aquesta és la nostra llibertat pròpiament humana.
• De la raó: L'esperit és lliure per a pensar, però està vinculat a la veritat. Es diu que la llibertat de pensament és una necessitat lliure.

Llibertat i Responsabilitat

La responsabilitat converteix a l'individu en ciutadà, algú que participa en el discurs col·lectiu sobre la justícia i l'encoratja amb els seus valors i ideals. Aquesta participació és la civilitat o pràctica virtuosa de la ciutadania.

L'abús del mal:

Mal natural: Planteja preguntes metafísiques i constitueix un argument molt sòlid contra la bondat de l'ésser.

El mal moral: És la traïció o la crueltat, posa en dubte la llibertat.