Acció geològica de les aigües subterrànies

TEMA 6: Acció geològica de les aigües subterrànies

L'acció geològica de les aigües subterrànies està condicionada per l'existència de roques calcàries o evaporítiques, ja que només sobre aquest tipus de roques poden produir efectes de modelatge del paisatge.

Les roques solubles s'erosionen per la dissolució produïda per l'aigua, tant a l'exterior com a l'interior de la roca, on s'obren nombroses cavitats que es van formant en dissoldre's la roca per l'acció de les aigües que s'infiltren des de la superfície. El paisatge i les formes erosives resultants s'anomenen carsts.

Les roques calcàries són compactes, però presenten esquerdes i fissures per les quals pot penetrar l'aigua. Aquestes esquerdes es van eixamplant progressivament, de manera que la quantitat d'aigua que s'infiltra va augmentant a mesura que les esquerdes es van fent més grosses, fins que arriba un moment en què l'escolament superficial és nul perquè tota l'aigua s'ha infiltrat cap a l'interior de les roques. Això fa que les regions càrstiques siguin àrides i presentin valls seques, per on no circula cap curs d'aigua.

L'aigua circula per l'interior dels porus i altres discontinuïtats de la roca en forma de corrents subterranis, que poden desembocar en un riu o directament al mar.

En el balanç dissolució-precipitació hi intervenen una sèrie de factors que afavoreixen o contraresten la dissolució (temperatura, pressió...), que actuen conjuntament.

FORMES EXOCÀRSTIQUES

Són formes causades per l'erosió (dissolució) a la superfície.

Originen gorges de parets verticals (la capçalera d'algunes valls té forma d'amfiteatre, amb molt pendent).

En circular sobre la superfície de les roques solubles, l'aigua forma conjunts d'estries de dissolució, anomenats rasclers.

La resta de formes exocàrstiques són depressions en les qual s'infiltren o s'acumulen les aigües d'escolament.

Les dolines són depressions circulars formades per dissolució o per l'enfonsament del sostre de cavernes subterrànies.

Un pòlie és una gran plana tancada, de fons pla i parets més o menys escarpades.

Les toves són concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat càlcic sobre la vegetació aquàtica en llacs i aiguamolls.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES

Són tots els conductes de l'interior del carst. Per sobre del nivell freàtic, on l'aigua circula verticalment fins a assolir-lo, s'acostumen a fer avencs; per sota d'aquest nivell, per on l'aigua flueix lateralment, com als aqüífers, acostumen a formar galeries.

En les cavitats que no estan mai submergides, la precipitació de la calcita origina unes concrecions que tenen formes diverses, com ara estalactites i estalagmites, que reben el nom genèric de travertins o calcàries travertíniques.

ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR

La línia de costa es desenvolupa a la intersecció atmósfera-hidrosfera-litosfera. Aquesta situació fa que el medi litoral tingui trets molt característics.

Els processos costaners són azonals, és a dir, estan poc influïts pel clima. Les onades són un agent universal que canalitza grans quantitats d'energia cap a la costa.

La costa és una franja d'amplitud variable.

En el modelatge de les costes hi influeixen diversos factors:

• alçada i direcció de les onades
• tipus i disposició de les roques
• intensitat de les marees i els corrents

FORMES D'EROSIÓ

Els fiords i les ries s'originen per la inundació d'antigues valls (glacials en el cas dels fiords i fluvials en el cas de les ries).

L'energia que actua sobre les costes prové fonamentalment de les onades i les marees.

Les formes d'erosió més característiques són els penya segats i les plataformes d'abrasió.

Quan les onades incideixen sobre una costa formada per roques dures, excaven la base i utilitzen els fragments que en resulten per continuar destruint la formació rocallosa. Així es formen un penya-segat i la zona plana situada al peu d'aquest -la plataforma d'abrasió-, lleugerament inclinada cap al mar perquè les onades tenen més energia a la zona exterior de la plataforma.

Les plataformes d'abrasió són intermareals, i durant la marea baixa una bona part queden al descobert. Els fragments procedents de l'erosió, un cop triturats per l'acció de l'aigua, es poden dipositar immediatament després de la plataforma d'abrasió i formar una terrassa marina, on es dipositen els materials més grollers, que no poden ser arrossegats per les onades. Una altra part dels materials pot quedar sobre la plataforma i formar una platja.

En una costa accidentada, amb entrants i sortints, la refracció de les onades concentra l'energia en els sortints, i origina corrents de deriva lateral, que transporten la sorra cap a les cales i badies i originen platges.

Tot el material que intervé en els processos costaners, provenen de lo que arriba al mar transportat pels rius, glaceres i el vent.

La formació d'un penya-segat està condicionada per l'estructura de les capes, la inclinació, la litologia i el grau de fracturació.

TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ

El factor que regula l'existència de formes d'acumulació litoral és el balanç entre la quantitat de sediments que arriben a la costa i la capacitat dels diferents corrents per transportar-los mar endins.

El procés de sedimentació es produeix de la manera següent:

• Els remolins generats que trenca una onada aixequen partícules del fons que són arrossegades cap a terra. En aturar-se, l'onada diposita la càrrega sòlida a la zona de batuda.
• En retornar, arrossega novament cap al mar una part dels grans, però no tots, perquè un part de l'aigua s'infiltra a la sorra i no pot transportar càrrega sòlida.

Mitjançant aquest mecanisme de transport i sedimentació, a la zona de trencament de les onades s'acaben construint platges, dipòsits de sorra o graves.

Els corrents de marea avança cap a l'interior d'albuferes i estuaris, i diposita els materials segons la seva mida.

Les platges són formes d'acumulació originades pel dipòsit del material detrític.

Sovint es desenvolupen barres de sorra paral·leles a la línia de costa que deixen al mig una llacuna o albufera. De tant en tant aquestes barreres estan interrompudes per solcs (canals de marea) que permeten l'entrada i sortida de l'aigua del mar.

Les barres poden estar submergides o emergides, i en aquest cas poden tenir formes variades:

• Fletxes: si estan unides al continent.
• Tómbols: en forma de petites penínsules.
• Illes barreres: si estan aïllades.

A banda i banda de l'albufera, es formen dues planes de marea, que periòdicament són cobertes per l'aigua. Cap ala banda de la costa, la plana de marea pasa a una zona pantanosa, amb aigua dolça, on es desenvolupa una gran quantitar de vegetació → els anomenem aiguamolls.

Si el front de l'onada no és paral·lel a la línia de costa, s'origina la deriva de platja o riu de sorra, que constitueix un mecanisme molt eficaç de transport costaner.

Un dels factors que influeixen en la forma i l'evolució de les costes és l'acció dels processos interns.

EVOLUCIÓ DE LES COSTES

L'evolució de les costes està regida per quatre fenòmens: emersió, enfonsament, erosió i sedimentació.

Els períodes erosius es manifesten per la presència de penya-segats i plataformes d'abrasió.

Els períodes de sedimentació impliquen un increment de la superfície emergida del continent.

Les emersions (regressions) o immersions (transgressions) són moviments relatius del continent respecte del nivell de l'oceà,que poden durar milers o milions d'anys.

TEMA 7: Informació d'estrats

COLOR

FÒSSILS

COMPONENTS MINERALS

ESTRUCTURA DE SUPERFÍCIE

MARQUES DE CORRENT

ESQUERDES DE RETECCIÓ

EMPREMTES DE PLUJA

MOTLLES DE CRISTALL

EMPREMTES DE FÒSSILS

RIPALS

BASES EROSIVES

ESTRUCTURES INTERNES

ESTRATIFICACIÓ MSSIVA

LAMINACIÓ FINA

LAMINACIÓ ENCREUADA

GRANOCLASIFICACIÓ

BIOTURBACIÓ

Com interpretem el passat estudiant el present? Diferents ambients

CONTINENTALS

1. FLUVIAL
2. AL·LUVIAL
3. GLACIAL
4. DESÈRTIC
5. PALUSTRE i LACUSTRE

MARINS

PLATJA

1. PROXIMAL
2. DISTAL
3. PEU TALUS
4. FONS ABISSAL

DE TRANSICIÓ

1. PLATJA
2. DELTAIC
3. ALBUFERA