Acció comunitària i treball social: processos, fases i eines

Acció comunitària

Acció comunitària: Procés que busca activar i enfortir les relacions de cooperació entre les persones d’una comunitat, amb l’objectiu de millorar la vida promovent la participació activa de la comunitat. També pretén revertir desigualtats implicant diferents agents socials.

Comunitat

Comunitat: Conjunt de persones amb trets comuns; pot basar-se en parentesc, interessos, proximitat geogràfica, amistat, treball o prestació/recepció de serveis.

Organització comunitària

Organització comunitària: Professional que ajuda a organitzar i resoldre problemes socials, facilitant la coordinació i la resposta col·lectiva.

Acció comunitària: dinamització

Acció comunitària: Dinamitzar relacions perquè persones amb interessos semblants les comparteixin. Qualsevol iniciativa de persones, grups o comunitats (territorials, d’interessos o d’identitats) que busquen una resposta conjunta.

Mirada comunitària

Mirada comunitària: Observació i comprensió de la comunitat per generar les condicions que permetin, més endavant, accions col·lectives.

Intervenció comunitària

Intervenció comunitària: Moment d’actuar amb iniciatives concretes i abordatges que impliquin la comunitat de manera directa.

Treball comunitari

El treball comunitari: Enfocament que facilita que persones amb problemes o interessos semblants s’ajuntin, identifiquin les seves necessitats i impulsin projectes comuns per donar-hi resposta.

Dimensions de l'acció comunitària

Dimensions de l’acció comunitària:

• Conscienciació: Ajudar les persones a prendre consciència dels problemes col·lectius.
• L’organització: Reforçar els vincles de cooperació creant espais que permetin coordinar esforços, distribuir tasques i prendre decisions conjuntes.
• La mobilització: Posar en pràctica l’acció col·lectiva per construir una relació de forces que permeti negociar i influir en les decisions d’altres actors.

Pilars de la inclusió

Pilars de la inclusió:

• Transformació de la condició de vida: Millorar les condicions materials, socials i culturals per aconseguir una vida digna.
• Empoderament: Dotar les persones i grups de capacitat per actuar, decidir i controlar la seva vida, reforçant la seva autonomia.
• Inclusió: Garantir que tothom pugui participar en la presa de decisions i en la vida social, política i comunitària, promovent igualtat i respecte pels drets.

Nivells de l'acció comunitària

Nivells de l’acció comunitària: Nivell bàsic (crear espais de relació perquè les persones millorin el seu benestar emocional i tinguin més oportunitats d’accedir a recursos) i segon nivell (intervencions més estructurades per facilitar l'organització col·lectiva de les persones, sobretot les que es troben en situació de vulnerabilitat).

Nivells d'intervenció

Nivells d’intervenció: Microsocial (treball amb persones, famílies o grups petits) i macrosocial (actuació sobre àmbits més amplis de la vida social, com entitats, serveis, institucions o barris).

Concepció del Treball Social

El Treball Social entén que els problemes no són només “d’una persona”, sinó que sovint són el resultat de processos socials més amplis.

Mètodes del Treball Social

3 mètodes del Treball Social (TS):

• T. Comunitari (T. Com): Aborda problemes que afecten un conjunt ampli de persones; crea i manté grups organitzats al voltant d’un projecte col·lectiu.
• T. Individual (T. Ind): L’atenció se centra en la persona i en la seva situació concreta.
• T. Grup (T. Gru): Espai col·lectiu reduït on les persones comparteixen experiències, objectius o problemàtiques.

Evolució històrica

Evolució històrica: Finals del segle XIX: els settlements a Londres; Hull House a Chicago (1889), on professionals i voluntaris convivien amb les comunitats per lluitar contra la pobresa. A Catalunya als anys setanta hi havia sindicats, partits polítics i església implicats; el context va evolucionar cap a la democràcia i el benestar.

Hannah Arendt

Hannah Arendt: El poder no és una cosa que una sola persona “tingui”, sinó una energia que apareix quan les persones s’uneixen i actuen de manera col·lectiva.

Estratègies d'intervenció

Estratègies consensuals: Crear un clima de cooperació i afavorir el diàleg entre totes les parts implicades.

Estratègia institucional: Basada en la planificació social; s’aplica sovint des de les institucions públiques.

Estratègia participativa: Èmfasi en el procés de participació ciutadana; la gent participa directament en la presa de decisions.

Estratègies que no descarten el conflicte: A vegades cal confrontar per canviar les coses quan el consens no és possible per interessos oposats o desigualtats de poder.

Tàctica del conflicte: Accentua les diferències d’interessos i defensa la confrontació per visibilitzar desigualtats i forçar el canvi.

Estratègia conscienciant: Se centra en transformar la manera de pensar i d’actuar de la gent, alhora que es busquen canvis en les estructures socials i econòmiques.

Compromís i rol del treballador social

Compromís del treballador social: Amb el canvi social i la millora de les condicions de vida de les persones i de la societat en general. No només actua en situacions concretes, sinó que impulsa transformacions socials que redueixin desigualtats i promoguin la justícia social. Ha de mantenir una distància professional òptima.

Tasques i habilitats

Tasques i habilitats del TS: Descobrir necessitats i potencialitats; presa de contacte amb la gent (acostar-se, parlar i observar problemes); formar estructures col·lectives (organitzar, repartir tasques, crear comissions); identificar i elaborar objectius; mantenir l’organització activa (motivar el grup); apartar-se i concloure (si el grup funciona, retirar-se). Conèixer bé el barri (serveis, entitats, tipus de població...).

Maneres d'intervenir

Maneres d’intervenir:

• Origen i demanda: Si és una iniciativa nova o ja existent.
• Estat del grup: Fase en què es troba, grau de formalització i objectius.
• Constriccions: Limitacions que condicionen la intervenció.
• Oportunitats del moment: Aprofitar situacions favorables.
• Preferències: Estil professional individual.
• Lideratge situacional: Paper més o menys actiu segons la situació.

Epistemologia i participació

Epistemologia implicativa: Implicar-se en la realitat per comprendre millor persones, contextos i processos socials, no mirar des de fora.

Participació en el diagnòstic inicial: La comunitat ha de poder opinar i identificar què passa, no només el/la professional. La professional necessita fer també un diagnòstic propi per entendre el context, els recursos i els principals problemes.

Màxim de contactes al principi: Crear aliances, conèixer recursos i connexions del territori; imprescindible per l’èxit i per obtenir diferents visions del problema i una mirada compartida.

Immersió

Immersió: Descobrir quins actors formen part del barri i qui té temps i disponibilitat per participar. Permet identificar persones o grups amb interès real a transformar el seu entorn. Moment de presentar-se als grups locals (generar confiança i mostrar com a figura útil), presentar-se a institucions (coordinar-se i no duplicar esforços) i presentar el treball a la institució pròpia (suport, legitimitat i recursos).

Sociograma i mapes

Sociograma: Representació gràfica de les relacions socials existents en un moment concret entre diferents actors del territori.

Mapa de relacions: Representa visualment com es connecten els diferents actors d’un territori, quines relacions existeixen, la seva intensitat i com flueixen les interaccions.

Mapa d’agents: Identifica les persones, grups, entitats o institucions rellevants per al procés comunitari; descriu què fan, quin poder o influència tenen, quins recursos aporten i quin interès poden tenir en el projecte.

Etapes del diagnòstic

Etapes del diagnòstic: Descriure la situació (com és el barri i quins problemes té); definir la problemàtica (quin és el problema i la seva extensió); explicar causes; valorar possibilitats d’acció col·lectiva; i delimitar objectius (què cal fer i prioritat d’intervenció).

Crear el grup motor

Crear el grup motor: Cal ser proactius; si no, la gent no exposarà els seus problemes. Cal preguntar a persones del carrer i contactar amb actors detectats en la fase d’immersió.

Atenció directa

Atenció directa: Donar a conèixer la vida comunitària, conèixer l’opinió de l’usuari i identificar necessitats similars entre entrevistes individuals.

Fer la intervenció comunitària

Fer la intervenció comunitària: Fer de connexió i acompanyar els diferents actors, incorporar la participació i generar espais de relació entre ells.

Ajudar al naixement del grup motor

Ajudar al principi de la creació del grup motor: Convocar la primera reunió, aprofitar oportunitats, seleccionar persones clau, fer que persones connectades convidin més gent, fixar la següent reunió i elaborar el pla conjunt perquè tothom assumeixi responsabilitats. El grup inicial pot ser petit.

Funcions de la treballadora social

Funcions de la TS: Vetllar per l’equilibri del grup, afavorir una dinàmica positiva, orientar el grup i facilitar les relacions externes; aportar recursos per a l’organització.

Abans de la reunió

Abans de la reunió: Preparar les condicions, conèixer la mida prevista del grup, cuidar l’espai, cuidar la convocatòria i preparar l’ordre del dia.

Enquadrament i tancament de la reunió

Enquadrament de la reunió: Facilitar la trobada al principi, oferir una acollida càlida, trencar el gel, presentació breu dels membres, clarificar objectius i explicar l’ordre del dia i la durada.

Durant i tancament de la reunió: Seguir l’ordre del dia, fer síntesi de cada tema, acordar responsabilitats i seguiment, fixar la pròxima reunió i avançar l’ordre del dia de la següent trobada.

Presa de decisions

Presa de decisions: Formulació clara del problema, recollida i elaboració d’informació i elecció de la millor decisió per al grup.

Projecte com a eix

El projecte com a eix de l’acció comunitària: Element central al voltant del qual s’organitza l’acció comunitària. Sovint existeixen diversos projectes connectats entre si que poden compartir objectius, persones o recursos.

Diversos projectes

Diferents projectes dins de l’acció comunitària: El projecte de cada persona (interessos individuals), el projecte comú (interessos compartits) i el projecte del professional (promoció i dinamització social).

IAP i diagnòstic col·lectiu

IAP (Investigació-Acció Participativa): Aposta per iniciar els processos d’organització comunitària a partir de l’estudi de les situacions problemàtiques que preocupen la gent. Investigar i actuar no són fases separades, sinó parts del mateix procés; l’objectiu és transformar la realitat, no només conèixer-la.

Diagnòstic comú: Procés col·lectiu mitjançant el qual les persones implicades analitzen conjuntament la seva realitat, identifiquen problemes, necessitats i potencialitats, i construeixen una visió compartida.

Eines d'anàlisi

Diagrama d’Ishikawa: Tècnica per identificar causes d’un problema de manera visual i participativa.

DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats): Tècnica que permet analitzar una situació comunitària tenint en compte factors interns i externs.

Elaboració i disseny del projecte col·lectiu

Elaboració del projecte col·lectiu: Donar resposta a la situació que es vol transformar. Inclou mirada teòrica (per què del projecte), aproximació a la situació (descriure i entendre el problema), metodologia (objectius, activitats i recursos) i avaluació (com es comprova si funciona).

Disseny del projecte: Organització (qui impulsa i participa), metodologia (com es desenvolupa), difusió (fer que el projecte arribi a la població), i recursos i pressupost (recursos humans, materials i econòmics).

Avaluació

Avaluació: Saber si el projecte està funcionant, si s’estan assolint els objectius, detectar errors i aspectes a millorar. Ha de ser participativa i contínua, no només al final del projecte.

Fases del procés comunitari

Fase d’immersió

Fase d’immersió: Caracteritzada pel coneixement inicial del territori i la realitat social, sense intervenir ni proposar accions. L’objectiu és entendre la problemàtica, els actors implicats, les relacions existents i les necessitats del barri o col·lectiu. La treballadora social observa, escolta, recull informació i genera vincles de confiança, mantenint una actitud oberta i no directiva. Aquesta fase es detecta quan apareixen frases relacionades amb la detecció de necessitats, preocupacions compartides, coneixement del context o primeres trobades informatives: “La treballadora social comença a conèixer el territori…”, “Es fan entrevistes informals amb veïns i entitats…”. En l’anàlisi es pot indicar que el procés s’inicia amb una fase d’immersió en què les professionals s’apropen al territori per comprendre la realitat abans de definir cap acció.

Fase d’impuls a la constitució d’un grup motor

Fase d’impuls: Voluntat d’organitzar una resposta col·lectiva a partir del diagnòstic compartit. Es crea un grup motor format per professionals, entitats o veïnat que assumeixen el lideratge del procés comunitari. La treballadora social promou la trobada entre actors, facilita la coordinació i fomenta la corresponsabilitat actuant com a dinamitzadora. Aquesta fase es detecta quan hi ha reunions entre serveis, entitats o veïns per pensar com abordar una problemàtica: “Es convoquen diverses entitats per començar a treballar conjuntament…”, “Es crea un grup impulsor del projecte…”.

Fase de disseny d’un projecte col·lectiu

Fase de disseny: Definició conjunta del què es farà, amb quins objectius i com s’intervindrà. El grup motor concreta accions, metodologia, participants i calendari. La treballadora social acompanya el procés de presa de decisions i garanteix la participació. Aquesta fase es detecta quan apareixen propostes concretes, planificació d’activitats o acords sobre un projecte comunitari: “El grup decideix impulsar un projecte comunitari…”, “Es defineixen els objectius i les activitats a desenvolupar…”.

Fase d’aplicació del projecte

Fase d’aplicació: Posada en pràctica del projecte al territori mitjançant activitats concretes i participació comunitària. La treballadora social acompanya, dinamitza i dóna suport al desenvolupament de les accions, afavorint la implicació dels participants i resolent dificultats. Es detecta quan es descriuen tallers, sessions o altres activitats en funcionament: “Es duen a terme les activitats previstes…”.

Fase d’avaluació

Fase d’avaluació: Reflexió sobre el procés i els resultats obtinguts; es valoren punts forts, febles i la sostenibilitat del projecte. La treballadora social facilita espais de reflexió i planteja millores o continuïtats. Aquesta fase es detecta quan apareixen opinions sobre el funcionament del projecte, dubtes sobre la continuïtat o valoracions finals: “Es realitza una valoració del procés”, “S’identifiquen dificultats i aprenentatges…”.

Valoració de la tasca de les professionals

Valoració de la tasca de les professionals: Sovint es valora positivament la detecció d’una problemàtica social més enllà de la demanda individual i la lectura comunitària de la situació. Es destaca el paper d’impuls, dinamització i acompanyament del procés, la capacitat per generar aliances, activar recursos existents i donar veu a col·lectius poc presents. Tanmateix, es detecta sovint que el lideratge recau excessivament en les professionals, la qual cosa pot dificultar l’autonomia del grup i la sostenibilitat a llarg termini.

Punts forts del procés comunitari

Punts forts: Enfocament participatiu que implica diferents agents i afavoreix la construcció col·lectiva de respostes; capacitat de generar vincles entre persones, entitats i serveis que abans no treballaven conjuntament; detecció de necessitats reals a partir de la veu de la comunitat i ús eficient dels recursos existents; apoderament dels participants, que guanyen confiança, habilitats i sentit de pertinença.

Punts febles i propostes de millora

Punts febles i propostes de millora: Sovint hi ha baixa implicació d’alguns agents clau, participació concentrada en sectors específics, manca de temps, recursos o suport institucional, dificultat per passar de l’acció a la consolidació i dependència excessiva de les professionals. Per millorar, cal reforçar el treball en xarxa des de l’inici, implicar més activament agents clau, ampliar espais de participació per arribar a més sectors, treballar l’autonomia del grup motor i planificar avaluacions continuades per ajustar el projecte al llarg del procés.

Rol de la treballadora social

Rol de la treballadora social en el procés: Sovint assumeix un rol de facilitadora, dinamitzadora i acompanyant evitant un paper directiu. La seva funció principal és crear condicions perquè la comunitat s’organitzi, prengui decisions i desenvolupi accions pròpies. Coordinació entre agents, aportació metodològica i promoció de la participació i l’apoderament comunitari són funcions clau.

Continuïtat i sostenibilitat

Continuïtat i sostenibilitat del projecte: Dificultat per garantir la continuïtat un cop finalitzada la intervenció inicial. Cal consolidar el grup motor, reforçar vincles entre entitats i institucions i buscar suports estables, tant institucionals com comunitaris. És essencial que el projecte sigui percebut com a pròpi de la comunitat i no com una iniciativa externa liderada exclusivament per professionals.