Acció Col·lectiva i Neo-institucionalisme: Dinàmiques i Incentius

L'Acció Col·lectiva i el Neo-institucionalisme

La Dinàmica de l'Acció Col·lectiva

L'acció col·lectiva es pot analitzar des de diferents perspectives:

• Nivell Individual: Actuem pel nostre compte, basant-nos en un càlcul racional. La participació depèn més dels motius que dels incentius.
• Nivell de Grup: Es consideren els interessos i els motius per defensar una causa, tot i que tenir motius no sempre significa mobilitzar-se.

El Problema del Polissó (Free-Rider)

La idea del polissó o free-rider suggereix que tothom actuarà per motius individuals i ningú s'organitzarà, ja que no cal participar si altres ja ho fan per aconseguir l'objectiu. Aleshores, com és possible que s'organitzin si teòricament tothom es mou per motius individuals? Això és possible gràcies al sistema d'incentius, als valors individuals i a la pressió social.

Tipus d'Incentius en l'Acció Col·lectiva

Els incentius es poden classificar en:

• Incentius No Socials: Són racionals.
  • Positius: Per exemple, la participació col·lectiva a la UDG pot atorgar crèdits de reconeixement.
  • Negatius: Obligacions. Si no es compleixen, hi pot haver una multa.
• Incentius Socials: Van més enllà de la racionalitat, influïts pels valors i el pensament de la societat sobre l'individu.
  • Positius: Reconeixement (sentir-se millor amb un mateix).
  • Negatius: Pressió social.

Factors que Faciliten l'Acció Col·lectiva

Hi ha casos d'acció col·lectiva d'èxit i altres de fracàs. Però, com han de fer els grups per facilitar l'acció col·lectiva? Un grup ha de tenir dues característiques essencials per analitzar quina serà la seva capacitat d'organització i èxit a l'hora d'elaborar una acció col·lectiva:

1. La Mida del Grup: És més fàcil la participació en grups petits que en grups grans, i els incentius es reparteixen entre menys gent. Això equival a més organització. És més fàcil treballar en grups petits que en grups grans, la comunicació és més eficaç i és més fàcil d'adaptar una forma de treball.
2. La Composició del Grup: Un grup més homogeni facilita l'acció col·lectiva, ja que és més fàcil arribar a un consens sobre com i quan s'organitzaran. Si hi ha opinions diferents, hi ha menys incentius per a la cooperació.

En el moment en què es perd força, el moviment polític perd la capacitat. Un grup més heterogeni sol ser menys eficient i menys eficaç.

L'Acció Col·lectiva: Context i Relativitat

Per finalitzar, l'acció col·lectiva és relativa al temps i al lloc. Si succeeix en un entorn cooperatiu, aquell que, per exemple, no vol deixar els seus apunts és un "morro fort" o "barra". En canvi, en un entorn competitiu, aquell que demana apunts és el "morro fort". Per tant, l'acció col·lectiva depèn de l'entorn o context (temps, lloc i valors determinants) de la societat.

El Neo-institucionalisme (Anys 80)

Retorn a l'Estat i Noves Perspectives

Anteriorment, processos de descolonització, el Maig del 68, etc., van fer sorgir novament la idea del poder. No obstant això, la Ciència Política (CP) s'havia perdut, ja fos en teories generals o en detalls (fent massa enquestes), i s'havia perdut la font principal del poder: l'Estat.

La política és poder. L'enfocament anterior estava molt bé, però pel camí ens havíem perdut l'essencial. Però aquest retorn a l'Estat no és de la manera en què ho feien els actors més antics, sinó que el neo-institucionalisme agafa tot el que han aportat les altres branques de la Ciència Política. A diferència del vell institucionalisme, el focus no està tant en les institucions com a organitzacions, sinó sobretot en les pautes i les regles.