Què és l'Acció Col·lectiva? Definicions i Teories Clau

Acció col·lectiva

"[Definim] la conducta col·lectiva com una acció voluntària, dirigida a una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en la qual les normes i valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. La conducta col·lectiva consisteix en la reacció d'un grup a alguna situació."

- Appelbaum i Chambliss

Exemple: Refugiats climàtics

El comportament col·lectiu és espontani, aliè a l'ordre institucional, no organitzat, sense planificació de la conducta i, sovint, aliè a la política. La necessitat de la migració climàtica sorgeix de la necessitat espontània dels integrants de traslladar-se a causa d'un fet puntual (inundacions) o sostingut en el temps (sequera). Quan llegim les notícies sobre ells, veiem que no hi ha líders, no tenen un programa clar d'actuació ni normes per assolir els seus objectius. No tenen la intenció de promoure o anar en contra dels patrons socials establerts, com passa amb els moviments socials, l'exemple dels quals serien els activistes climàtics (Wojewoda, 2015).

Al llarg de la història, diversos autors han donat connotacions negatives sobre aquest conjunt de persones, atorgant-los despectivament el concepte de massa. Per a Le Bon i Ortega y Gasset, el concepte de massa està associat a la violència i la destrucció (Muñoz i Vázquez, 2015). Teories actuals com la de Reicher avalen un comportament pacífic, afirmant que la conducta dels grups no és violenta o destructiva per naturalesa, sinó que depèn del caràcter social del grup (Muñoz i Vázquez, 2015).

5 autors que defineixen la conducta col·lectiva

1. Sighele: Basat en la suggestió i la imitació, estableix 6 principis: la llei de la unitat, la llei de la no-deduïbilitat del caràcter de la multitud a partir del caràcter dels seus membres, la llei del nombre, la llei de la predisposició al mal (crim), la llei del guia o instigador i la llei de la composició de la multitud.
2. Gabriel Tarde: Es basa en la imitació (els individus realitzen conductes de models previs de forma automàtica) i la invenció (un nou pensament o acció a partir d'idees combinades adquirides per imitació).
3. Gustave Le Bon: La seva principal influència rau en la massa, on desapareix la individualitat i apareix una "ànima col·lectiva". La massa adopta un caràcter destructiu, desordenat i primitiu. Necessita un líder; l'anonimat de l'individu dins la massa el fa invencible i l'allibera de responsabilitat i consciència, i l'actitud diferent de comportament es contagia.
4. José Ortega y Gasset: Classifica la societat en masses i minories. La massa (per la gran quantitat que la compon, admet molta gent no qualificada; el perill és que imposi idees de gent no qualificada amb violència) i la minoria (composta per gent qualificada, que forja la societat del progrés).
5. Freud: Explica la suggestió i la imitació a través dels vincles amorosos/afectius entre el "jo" i la massa. L'individu no es desindividualitza (no perd la identitat), sinó que la modifica. L'afectivitat emocional cap als membres del col·lectiu crea un sentiment d'unitat. S'imita el comportament dels membres integrants del grup com a models, i d'aquí formen el seu nou "jo" dins del grup.

Teories dels comportaments col·lectius

1. Teoria del contagi (Blumer): L'homogeneïtat de la massa s'explica per una reacció circular i d'efecte reforçador, part del procés per esdevenir un col·lectiu. Les persones s'influencien mútuament i la conducta, els sentiments i els comportaments es contagien.
2. Teoria de la convergència (Milgram i Toch): L'homogeneïtat de la massa es deu al fet que els seus membres comparteixen una característica comuna, per la qual cosa la seva conducta és similar.
3. Teoria del valor afegit (Smelser): Té un caràcter reivindicatiu orientat al canvi. La unió fa la força; un comportament col·lectiu aconsegueix més que per altres vies.
4. Teoria de la norma emergent (Turner i Killian): La conducta és normativa. La interacció amb el grup fa necessàries unes normes formades pel mateix grup i uns estàndards de conducta que influenciaran el conjunt.
5. Teoria de la identitat social (Tajfel, Turner i Reicher):