Accessibilitat i Recursos per a Persones amb Discapacitat Física

Persones amb Discapacitat Física

Les persones amb una discapacitat física presenten una situació diferent. Sovint el seu problema és d'accés als diferents llocs i espais quotidians. Les noves tecnologies i els ajuts tècnics tracten de facilitar a les persones amb discapacitat física la possibilitat de desenvolupar-se i l'autonomia personal al domicili (per exemple, amb adaptacions a l'habitatge), al carrer (per exemple, mitjançant adaptacions als mitjans de transport) i a l'entorn socioambiental. De tota manera, en aquest sentit encara queda molt per fer. En definitiva, segons el grau d'afectació, podem esmentar els tipus d'habitatges següents:

Habitatge Propi Adaptat

En l'actualitat hi ha un elevat dèficit a Espanya d'habitatges que facilitin la vida a les persones amb discapacitats, especialment físiques. Hi ha molt pocs habitatges que siguin accessibles o que hagin estat dissenyats amb la previsió de ser fàcilment adaptables per a residents amb diferents graus de disminució en la seva autonomia personal. Un habitatge adaptat és aquell que respon a les necessitats dels estadants. Per tant, és el grau de dependència i el tipus de discapacitat el factor que indica quin tipus d'intervenció s'hi ha de dur a terme. Es tractaria de dissenyar llars accessibles i adaptades, començant per l'accés des del carrer (per exemple, passamans, rampes i ascensors) i acabant a l'interior de l'habitatge (per exemple, portes àmplies, persianes automàtiques, aixetes adaptades). Aquests habitatges haurien de ser polivalents, per evitar les mudances per falta d'adaptació als seus habitants al llarg de la seva vida i segons les seves noves necessitats. Les característiques que hauria de tenir un habitatge d'aquest tipus serien les següents:

• Convertibilitat: fàcil adaptació a noves necessitats.
• Versatilitat: fàcil reconversió d'espais.
• Visitabilitat: que la persona amb certes discapacitats físiques pugui visitar la casa dels seus veïns.

L'actual normativa legal únicament obliga el sector immobiliari de protecció oficial a construir el 3% dels habitatges de nova planta complint els paràmetres d'accessibilitat i adaptabilitat. Alguns dels requisits que han de complir les cases per ser accessibles, en especial quan hi ha de viure una persona que va en cadira de rodes, són els següents:

Dormitori

El somier ha de ser articulat, i si el llit és doble hi ha d'haver dos matalassos independents. Les recomanacions següents també són aplicables a la resta de l'habitatge:

• Les portes han de tenir una amplada de 80 cm, per permetre el pas d'una cadira de rodes.
• Els tiradors de les portes han de ser de tipus maneta i no de pom.
• Hi ha d'haver una bona il·luminació, amb aplics a la paret o al sostre (cal evitar els llums de peu, perquè no hi hagi obstacles).
• Interruptors amb marc luminescent o pilot de llum.
• Cadires i butaques especials per facilitar la tasca d'aixecar-se.
• estris especials que facilitin la feina i evitin esforços.
• Mobles sense cantons o amb angles arrodonits per evitar cops.

A fi d'evitar els obstacles, es poden fer adaptacions específiques per millorar la seguretat i el benestar dels que viuen a la casa.

Bany

El bany sol ser el lloc de la casa on es produeixen més accidents. Per aquest motiu, per tenir un bany més segur s'ha de tenir en compte:

• Paviment antilliscant.
• Plat de dutxa (no banyera) sense cantons ni cortina; és recomanable instal·lar-hi un agafador i, si fa falta, un seient graduable especial.
• Tassa del vàter amb tirador i suports laterals.
• Les aixetes han de ser del tipus monocomandament.
• estris especialment adaptats per realitzar adequadament les conductes d'higiene.

Cuina menjador

És el lloc de la casa que representa més perills potencials. Les recomanacions són:

• Tenir espai per treballar assegut i amb bona llum.
• Tenir fàcil accés a la rentadora, el rentaplats i el forn, per no haver d'acotar-se.
• Els microones i les plaques vitroceràmiques poden ser considerats com una bona opció al gas.
• Tenir instal·lats detectors de gas i de fum.
• No hi ha d'haver cap endoll prop de la pica.

CAMF: Centres d'Atenció a Persones amb Discapacitat Física

Són institucions que ofereixen atenció integral a les persones amb discapacitat física greu, atès que, com que els falten possibilitats de recuperació professional i integració laboral, troben greus dificultats per ser atesos en el seu entorn familiar i social. Aquests centres ofereixen tres tipus de places:

• Places residencials de caràcter fix: per a les persones amb necessitats que no poden ser cobertes en el seu medi familiar o social.
• Places residencials de caràcter temporal: per a les persones que necessitin una estada provisional al centre per raons personals o familiars, per necessitat de descans de la persona que els atén, de tractament específic temporal, de canvi d'ambient, etcètera.
• Places en règim de centre de dia: com un recurs més de la comunitat, el centre obre les portes a les persones amb discapacitat física que viuen a la localitat, perquè utilitzin els serveis que necessitin en règim ambulatori o en estada de dia.

CRMF: Centres de Recuperació de Persones amb Discapacitat Física

Els CRMF són institucions que disposen del conjunt adequat d'instal·lacions professionals destinades a facilitar la integració sociolaboral d'aquelles persones que per un accident, una malaltia o causes congènites o adquirides, tenen una discapacitat física i/o sensorial que els impedeix de rebre una atenció recuperadora en centres ordinaris. Existeixen cinc centres repartits per la geografia nacional. El seu principal objectiu és oferir a les persones amb discapacitat física i/o sensorial en edat laboral tots aquells mitjans que facin possible la seva recuperació personal i especialment professional que els faciliti l'obtenció d'un lloc de treball. Els serveis que es poden rebre en aquests centres són:

• Medicofuncionals: es pretén potenciar les capacitats residuals, detenir o disminuir els processos degeneratius i lluitar contra les seqüeles de la inactivitat.
• Psicològics: els seus objectius principals pretenen establir un diagnòstic global de la persona per conèixer quines són les seves necessitats psicològiques específiques i establir un tractament adequat amb la finalitat d'afavorir el seu desenvolupament personal mitjançant el suport individual i grupal.
• Socials: facilitar a l'usuari la informació sobre els recursos del centre i de la comunitat, dotant-lo de les habilitats socials necessàries per desenvolupar-se de manera hàbil i competent en el seu entorn.
• Orientació i formació professional: es donen cursos de formació professional amb la finalitat de capacitar les persones amb discapacitat física per a la seva integració en la vida laboral.

Es pot estar al centre en un d'aquests dos règims:

• Mitja pensió: per a les persones residents en l'àmbit local en el qual està ubicat el centre. No dormen al centre, però n'utilitzen el servei de menjador. També hi ha la possibilitat d'utilitzar el centre de forma ambulatòria, per a les persones que resideixen a la localitat i no utilitzen els serveis de residència ni de menjador, però sí altres serveis.
• Internat: per a aquelles persones que resideixen fora de l'àmbit local del centre o que, residint a la localitat, tinguin unes circumstàncies sociofamiliars que així ho requereixin o recomanin.

Es procura la realització de les tasques habituals de la vida diària que propiciïn l'autonomia personal i la inserció en la vida residencial, promovent la convivència i participació mitjançant la realització d'activitats de lleure i temps lliure (per exemple, cinemes, fòrums, conferències, excursions, lectura, esports, competicions), a més de l'intercanvi d'experiències amb altres col·lectius.