Absolutisme vs Parlamentarisme i Estat de Natura: Locke, Filmer, Hobbes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,95 KB
Absolutisme vs. Parlamentarisme
Què és el Poder Polític?
El poder polític és la capacitat de la comunitat de dictar lleis i executar-les per defensar els interessos personals i la defensa de la integritat territorial i sobirania de l'estat. L'objectiu és assolir i garantir el bé públic.
El fet d'afirmar que és en una comunitat on resideix el poder de dictar i executar lleis implica el rebuig d'altres formes d'entendre el poder, on aquests dos poders depenen d'una altra instància, el monarca absolut.
El Parlamentarisme segons Locke
Locke deia que un poder polític fonamentat en l'autoritat de la comunitat només pot originar-se mitjançant el pacte mutu dels que componen la comunitat. Perquè el poder sorgeixi d'un pacte, s'ha d'haver acceptat que els éssers humans són lliures, iguals i racionals. Aquests pressupòsits són les condicions perquè pugui haver un acord entre diferents individus. Això xocava amb la monarquia absoluta.
L'Absolutisme segons Filmer
Filmer assimilava l'autoritat dels reis a l'autoritat que els pares exerceixen sobre els seus fills, però també a altres relacions que tenen lloc dins de l'àmbit privat. En l'àmbit patriarcal/privat apareix com a estructura del poder polític. El perill d'això és que el poder cauria en una sola persona.
La seva teoria patriarcal sosté que l'home lliure i independent no existeix, ja que tot té autoritat paterna. Si hagués existit aquest home, ningú no l'hauria pogut convocar a una assemblea universal i el contracte resultant d'aquesta llibertat només l'afectaria a ell.
La resposta de Locke a Filmer
Locke respon que els infants no neixen en llibertat i igualtat. L'assumpció d'aquest estat s'assumeix després de superar la minoria d'edat. Durant la minoria d'edat, els pares tenen autoritat sobre els seus fills i els han de protegir, alimentar, etc.
L'Estat de Naturalesa (Hobbes i Locke)
Condicions prèvies a l'Estat Civil
L'estat previ a l'estat d'una societat civil s'anomena estat de naturalesa, on ja existeixen les condicions prèvies que van possibilitar el pacte que va fer possible el poder polític: igualtat, llibertat i racionalitat.
Igualtat
És un estat d'igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres.
Llibertat
És un estat de perfecta llibertat per a ordenar els seus actes, disposar de les seves propietats i de les persones que creguin convenient, sense demanar permís ni dependre de ningú.
Racionalitat i la Llei Natural
L'estat de natura té una llei natural que el governa. Aquesta llei és la raó i ensenya als humans que, sent tots iguals i independents, ningú no ha d'atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions de l'altre. Fixa els límits a la igualtat i la llibertat, i obliga a tothom a complir una altra llei natural: castigar a qui no sigui prou racional ni respecti la vida, la salut, etc.
Locke: L'aplicació de la Llei Natural
Locke diu que l'aplicació d'aquesta llei s'ha deixat a mans dels homes i així tothom pot castigar els que incompleixen la llei. Qui intenti posar-se en contra entra en estat de guerra (enemistat i destrucció). La violència és la característica essencial de l'estat de guerra, que permet defensar-se de l'agressor. Per a Locke, l'estat de naturalesa és un estat de justícia, i les lleis naturals i la raó justifiquen el que és just i injust, el bé i el mal.
Hobbes vs. Locke sobre l'Estat de Naturalesa
Hobbes diu que l'estat de naturalesa no és necessàriament un estat de guerra; l'essencial és la manca d'una autoritat en comú. Per a Locke, no és incompatible la inexistència d'una autoritat i la convivència dels homes d'acord amb la raó.