L'Absolutisme i la Revolució Industrial a Catalunya

L'absolutisme borbònic i els Decrets de Nova Planta

Què va significar per a Catalunya l'absolutisme borbònic, imposat per Felip V després de la Guerra de Successió i a través dels Decrets de Nova Planta?

• A tots els sospitosos de ser austriacistes els van treure els seus càrrecs i molts van ser ajusticiats, empresonats o deportats.
• A Barcelona van arrasar una part de la ciutat i es va construir un fortí militar anomenat la Ciutadella per controlar la ciutat.

Repressió en el camp de la cultura i la llengua

• Es van tancar les universitats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic perquè eren antiborbòniques. El 1717 es va inaugurar la Universitat de Cervera perquè, durant la guerra, aquesta vila estava a favor dels filipistes.
• El Consell de Castella va recomanar que tots els judicis, l’ensenyament i la religió es fessin només en castellà. El Decret de Nova Planta va recollir un article que obligava que tots els judicis es fessin en castellà, amb la intenció d'anar introduint el castellà com a llengua de Catalunya.

La industrialització a l'Espanya del segle XIX

Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?

• La seva situació geogràfica a Europa feia que el transport de les matèries primeres fos més car i, d’aquesta manera, les exportacions eren més cares.
• Hi havia un endarreriment agrari i poca capacitat de compra per part de la població.
• Tenia un elevat deute públic i per això Espanya no podia fer inversions.
• Tenia poques matèries primeres per a la indústria: el carbó d’Espanya era poc calòric i el ferro no era apte per a la indústria.
• Hi havia molta inestabilitat política: Guerres Carlines, pronunciaments militars...

Mesures lliurecanvistes i proteccionistes

Explica alguna de les mesures lliurecanvistes i proteccionistes dels governs espanyols al segle XIX i com van incidir en el desenvolupament industrial:

• Lliurecanvistes: Mesures que buscaven l'obertura dels mercats, tot i que amb una aplicació limitada.
• Proteccionistes: Els industrials tèxtils catalans, els cerealistes castellans, els del sector del carbó d’Astúries i els siderúrgics bascos van pressionar el govern per protegir els seus productes. Això va obstaculitzar la seva vinculació amb el mercat internacional i, d’aquesta manera, la indústria espanyola no es va desenvolupar plenament.

Catalunya, la fàbrica d’Espanya: 1a Revolució Industrial

(1820-1830 i 1830-1861)

Les Indianes del segle XVIII, la supressió dels privilegis gremials i la llibertat de comerç i indústria permeten l’aparició de la fàbrica.

• 1820-1830: Mecanització de les filatures. Facilitada per l’escassetat de treballadors i els salaris alts, que compensa la inversió dels diners repatriats de les colònies americanes independitzades.
• 1830-1861: Fase expansiva de la indústria tèxtil catalana. La màquina de vapor i la producció en cadena fan possible un augment de la producció i una reducció dels costos i de preus, que estimulen la demanda interior. Aquesta etapa fou afavorida per la uniformització de pesos i monedes, la xarxa de ferrocarril i els alts aranzels de les polítiques proteccionistes.
• 1861-1870: Crisi de la indústria cotonera i recessió econòmica. La Guerra de Secessió dels EUA redueix la producció de cotó i augmenta els preus. És l’etapa coneguda com a “fam de cotó” (1861-1865), a la qual segueix la crisi del ferrocarril (1866-1870) a causa d’un finançament especulatiu que s’enfonsa quan es comprova que els guanys no satisfan les expectatives.
• 1874-1898: Nova fase expansiva. El tèxtil català diversifica el model fabril (el vapor i la colònia industrial), l'energia (carbó i aigua) i la matèria primera (cotó i llana). La indústria catalana creix i amplia els sectors industrials: química, metal·lúrgia, electricitat, telefonia, suro, farinera... El capital procedeix de petites inversions, d’una agricultura pròspera i del comerç colonial.