L'Absolutisme Monàrquic i la Revolució Industrial a Europa

L'Absolutisme Monàrquic:
L'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual l'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. L'Estat estava totalment controlat pel monarca, qui concentrava tots els poders. El seu poder només estava restringit per la llei divina, a la qual estava sotmès com qualsevol altre; pel dret natural i per lleis fonamentals de cada regne, que el monarca havia d'acceptar en el moment de la coronació.

La Societat Estamental: és un tipus d'organització social nascut amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets que tenen. Hi ha dos grans grups:
Els privilegiats: on trobàvem el rei, la noblesa i l'església.
- El rei: és qui mana, i normalment diu que es troba en aquest càrrec per Déu.
- La noblesa: només per néixer d'un pare noble i que estigués casada amb la teva mare ja hi posseeixes uns drets.
- L'església: depenent del poble on es troba, posseïa molt de poder.
Els no privilegiats: on hi havia el poble, que era la gran majoria de la població (entre un 90% i un 95%).
- Poble: tenien l'obligació de ser catòlics i no tenien molts drets.

La Il·lustració va ser un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l'Europa dels segles XVIII. Els seus precedents foren dos pensadors anglesos que van elaborar les teories en el pas del segle XVII al XVIII: Isaac Newton i John Locke. El primer va ser el gran introductor del mètode científic, fomentat en l'observació i la posterior comprovació dels fets, i el segon va criticar obertament el poder absolut i va plantejar la divisió de poders.
Els il·lustrats van propugnar una fe absoluta en la raó com a únic mitjà per entendre i explicar el món. Així, els nous filòsofs es van enfrontar a la concepció medieval del món basada en el teocentrisme, en la revelació i en la tradició. Els il·lustrats confiaven en la raó, creien que la naturalesa era una font de justícia i bondat i proclamaven que l'ésser humà naixia per ser feliç.

La Revolució Industrial va comportar el canvi d'una economia agrària per una economia industrialitzada, caracteritzada pel predomini de la producció de béns manufacturats i pel creixement sostingut de la producció. Aquesta transformació fou el resultat d'una onada d'avenços tècnics i de grans canvis en l'organització de la feina que van convertir la Gran Bretanya en el centre industrial i financer del món.
La industrialització va consolidar un nou sistema de producció i de treball, el capitalisme, que es fonamenta en els principis teòrics del liberalisme econòmic. Aquests canvis econòmics van donar lloc a una organització de la societat estructurada entorn de dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Com a conseqüència del creixement de la producció, la renda per habitant va augmentar d'una manera considerable. No obstant això, una bona part de la població no va millorar el nivell de vida fins a mitjan segle XIX a causa de les dures condicions laborals que el sistema capitalista va imposar tant sobre els nous sectors com sobre els sectors tradicionals.

El Procés Industrialitzador va anar fortament unit al naixement i a la consolidació del liberalisme econòmic (doctrina econòmica) i del capitalisme (sistema econòmic).
Liberalismo: - A nivell polític defensa la sobirania nacional. - Defensa la divisió de poders. - També defensa principis com l'igualtat davant la llei. - L'individualisme, és l'individu qui composa la societat. - I a nivell econòmic defensa el lliure mercat.
Capitalisme: - Defensa la propietat privada, sense propietat privada no hi ha capitalisme. - La font de la riquesa és el treball. - No hi ha igualtat social. - Llibertat i competitivitat econòmica.