Absolutisme, Liberalisme i altres doctrines polítiques

Absolutisme

Els primers estats nacionals a l'Edat Moderna van estar associats

al desenvolupament del absolutisme.

És un règim polític en el qual no hi ha divisió de poders

i el rei (monarquia absolutista) disposa de tot el poder

de l'Estat i exerceix personalment la sobirania.

Les persones sobre les quals exerceix el seu poder són els

subdits perquè estan subjectes a unes lleis i normes

establertes per la corona.

Liberalisme

En canvi, el lliberalisme és l'extrem oposat de l'absolutisme.

És una doctrina política que afirma la llibertat i la independència

de l'individu davant del poder de l'estat. Per als liberals, el poder

de l'estat ha d'estar sotmès a límits i controls estrictes per

tal que mai no pugui ser emprat contra la llibertat dels individus.

El liberalisme promou un règim polític basat en la llibertat dels

individus i sosté que el poder de l'estat ha de tenir límits i ha de

basar-se en el consentiment.

Imperi de la Llei

Els liberals estaven preocupats per evitar que l'estat es convertís

en una institució tirànica. D'aquest fet va sorgir l'Imperi de la Llei

que deia que totes les lleis les han de complir totes les persones,

inclús els qui les elaboren i executen.

Divisió de Poders

Mecanisme important que serveix per garantir la llibertat i evitar

la tirania, amb el fi d'evitar possibles abusos, els liberals van

proposar de dividir el poder en diverses parts i van recomanar

l'exercici de cadascuna d'aquestes parts a institucions diferents.

Aquests mecanismes han d'estar recollits en una constitució

per així garantir-ne el compliment.

La constitució és la llei suprema que regula el funcionament

de l'estat i tothom està obligat a obeir-la. D'aquesta manera

es creu que és possible evitar excessos que havien estat

frequents en els temps de l'absolutisme.

Montesquieu

Va ser qui va defensar amb gran energia el terme de la divisió de poders.

Proposava dividir l'estat en tres poders, el legislatiu, el judicial i l'executiu.

Per a que hi hagi un estat liberal i just, cal que aquests tres

poders siguin confiats a institucions diferents i exercits per

persones diferents. D'aquesta manera si un pretén abusar

d'algun poder els altres poden frenar-lo.

• Legislatiu: aquell que s'encarrega d'elaborar les lleis
• Executiu: aquell que porta a la pràctica les lleis elaborades
• Judicial: el que garanteix el compliment de les lleis i castiga

Anarquisme

És una teoria política que rebutja l'existència de l'estat. Els

anarquistes pensen que l'estructura exigent de l'estat provoca

molts més problemes que no pas els resol.

L'anarquisme critica la manera com l'estat oprimeix els individus

i defensa la necessitat que la societat s'organitzi de manera que

pugui prescindir de l'estructura estatal.

Segons els anarquistes, l'estat sotmet l'individu, en limita

la llibertat i reprimeix les seves possibilitats de desenvolupament

personal. Només serà possible una societat veritablement lliure

quan desaparegui l'estat i les persones puguin relacionar-se

les unes amb les altres amb total llibertat i espontaneïtat.

Sense estat els humans podran cooperar entre nosaltres

amb tota llibertat per crear un món millor.

Locke:

Aquesta teoria ofereix una visió massa òptima sobre els humans,

perquè creu que totes les persones són fonamentalment bondadoses

i cooperatives.

Hobbs:

L'anarquisme peca d'ingenu ja que passa per alt les tendències egoistes

i destructives que estan presents en la naturalesa humana. Les persones

són agressives i competitives perquè estan sotmeses a la repressió de l'estat

de manera que si s'abolís, aquestes tendències antisocials i negatives

també ho faran.

Totalitarisme

És la doctrina política oposada a l'anarquisme. És un sistema polític en el

qual l'estat exerceix un poder il·limitat sobre tots els àmbits de la vida

sense respectar la llibertat dels individus.

El poder de l'estat és tan gran que s'estén a tots els àmbits de la vida.

El control absolut de l'estat sobre les esferes de la vida s'exerceix per

mitjà de la dictadura d'un partit únic, dominat per un líder inqüestionable

que mobilitza les masses mitjançant la manipulació dels mitjans de

comunicació i l'ús de formes de propaganda molt potents.

Nazisme alemany i estalinisme soviètic exemples de sistemes polítics que

exercien el seu poder de manera totalitària.

Feixisme

Moviment nacionalista agressiu que aspira a organitzar la societat

de manera jeràrquica.

Nazisme, exemple de règim feixista, es basava en una ideologia

excloent que insistia en la superioritat biològica.

Desplaçar raçes inferiors per estendre el domini de raçes superiors.

Ideologia del règim estalinista basada en el comunisme, teoria política

que aspirava a alliberar els éssers de l'explotació capitalista. Segons la

mentalitat comunista, les injustícies i les desigualtats socials apareixen

degut a que els mitjans productius estan en mans privades.