L'Absolutisme, la Il·lustració i l'Antic Règim al Segle XVIII

1. Absolutisme i parlamentarisme

L'absolutisme va assolir el seu apogeu durant el segle XVIII, després que al llarg del segle anterior les monarquies van aconseguir concentrar tot el poder polític. L'absolutisme va definir el model de l'anomenat Antic Règim, caracteritzat per una societat dividida entre una minoria privilegiada i la resta de la població.

No obstant això, durant el segle XVII a Anglaterra es va afermar un sistema polític alternatiu a l'absolutisme: la monarquia parlamentària.

1.1. L'absolutisme a França

França va ser l'exemple més representatiu d'absolutisme. Durant el segle XVIII van regnar en aquest país Lluís XIV, Lluís XV i Lluís XVI, que concentraven tots els poders de l'Estat.

Les monarquies absolutistes es basaven en:

• El dret diví. Impregnats d'un caràcter sagrat, eren considerats representants de Déu a la terra.
• El centralisme. La presa de decisions estava concentrada en la figura del rei.
• La burocràcia. El monarca governava per mitjà de funcionaris que nomenava ell mateix.

Tanmateix, l'absolutisme tenia algunes limitacions, atès que el monarca havia de respectar els privilegis tradicionals atorgats a alguns gremis, ciutats i províncies.

1.2. El parlamentarisme a Anglaterra

Durant el segle XVII, el Parlament anglès va afermar el seu poder enfront del rei, a qui fins i tot va enderrocar, i va instaurar la república durant la Primera Revolució Anglesa.

L'any 1688, Jaume II va intentar imitar l'absolutisme de Lluís XIV. Però el Parlament va destronar el monarca i va coronar la seva filla Maria, casada amb Guillem d'Orange.

El nou monarca es va comprometre a respectar la Declaració de Drets, que confirmava la supremacia del Parlament sobre el rei (monarquia parlamentària).

2. La Il·lustració: Canvi de mentalitat al segle XVIII

Al llarg del segle XVIII es va produir un canvi de mentalitat. Es va estendre arreu d'Europa la Il·lustració, un moviment cultural que qüestionava els valors i l'organització de la societat tradicional de l'Antic Règim.

El pensament il·lustrat es fonamentava en l'ús de la raó per aconseguir el progrés.

2.1. Idees principals del pensament il·lustrat

La Il·lustració va aportar les principals idees següents:

Drets naturals

• Llibertat. La llibertat individual i l'autonomia personal.
• Igualtat. Els pensadors il·lustrats consideraven que tots els éssers humans neixen en igualtat de condicions i drets.

Organització social

• Contracte social. Segons els il·lustrats, els éssers humans renuncien a la seva voluntat individual per sotmetre's a les regles establertes per la societat.
• Organització en classes. Grups diferenciats per la seva riquesa, no pel naixement.

Fe en el progrés

Els pensadors il·lustrats consideraven que mitjançant l'educació els éssers humans podien accedir a un progrés sense límits.

Principis polítics

• Divisió de poders. Els tres poders de l'Estat (legislatiu, executiu i judicial) han de ser exercits per òrgans diferents.
• Sobirania nacional. En el pensament il·lustrat, el poder dels governants no prové de Déu, sinó que resideix en el poble i emana d’ell.

3. El Despotisme Il·lustrat

El Despotisme Il·lustrat va ser l'intent d'alguns monarques europeus per conciliar l'absolutisme amb la filosofia de la Il·lustració. En destaquen monarques com Caterina I de Rússia, Frederic II de Prússia i Carles III d'Espanya.

Aquests monarques es van envoltar de ministres astuts i il·lustrats. Van promoure algunes reformes modernitzadores, però sense arribar a canviar l’estructura política i social:

• El desenvolupament de l'agricultura i la indústria.
• La realització d'obres públiques.
• L'impuls a les arts i les ciències.

El lema que el definia era: Tot per al poble, però sense el poble.

4. Les relacions polítiques europees al segle XVIII

Es van mantenir polítiques d'aliances entre les dinasties que regnaven en les potències europees.

L'any 1713 es va signar el Tractat d'Utrecht, que posava fi a la Guerra de Successió a Espanya.

Gran Bretanya va esdevenir la nova potència hegemònica, amb domini absolut al mar.

L'equilibri europeu es va ressentir a causa de l'aparició de dues noves potències, Prússia i Rússia.

5. Societat i economia a l'Antic Règim al segle XVIII

5.1. La societat estamental i l'auge de la burgesia

La societat europea de l'època mantenia grans desigualtats entre els estaments socials. Una minoria gaudia de privilegis, com la noblesa i el clergat.

No obstant això, la majoria de la població mancava de privilegis. En destacava el dinamisme de la burgesia, que va augmentar el seu pes econòmic gràcies al comerç.

Malgrat la seva riquesa, la burgesia no podia participar en el poder polític ni millorar la seva consideració social. Davant d'aquesta situació, els seus membres van acceptar les idees il·lustrades per intentar canviar l'estructura social i política.

5.2. El Mercantilisme: Acumulació de metalls preciosos

El mercantilisme tenia com a objectiu l'enriquiment de la nació i es basava en l'acumulació de metalls preciosos (or i plata) i en l'impuls al comerç exterior.

Les principals mesures de la política mercantilista van ser:

• El foment de les manufactures.
• El proteccionisme. Per protegir el comerç propi s'imposaven forts aranzels als productes estrangers.
• L'explotació de les colònies.

5.3. El comerç mundial i l'explotació colonial

La base del comerç colonial era un intercanvi desigual favorable als interessos dels Estats europeus: aquests obtenien de les colònies matèries primeres i metalls preciosos a baix preu; a canvi, els venien exclusivament productes manufacturats de poc valor a preus alts.

6. La Revolució Científica: Bases de la ciència moderna

Entre els segles XVI i XVII es va produir un gran progrés científic que va establir les bases de la ciència moderna. Aquest progrés, especialment durant el segle XVIII, impulsat per la Il·lustració, va sortir del cercle científic i va arribar a altres sectors de la població.

6.1. Fonaments de la ciència moderna: Empirisme i Racionalisme

La ciència moderna es va fonamentar en dos corrents:

• L'Empirisme: mètode formulat pel filòsof anglès Francis Bacon. Es basava en l'observació i, sobretot, en l'experimentació.
• El Racionalisme: proposat pel filòsof francès René Descartes. Plantejava l'ús exclusiu de la raó per aconseguir el coneixement.

Avenços en Medicina

Una de les àrees que més va evolucionar, especialment en el camp de la cirurgia i en el de les malalties infeccioses: febre palúdica, escarlatina, tifus i la tuberculosi òssia.

Desenvolupament de les Matemàtiques

Isaac Newton i l'alemany Gottfried Leibniz van desenvolupar una nova branca de les matemàtiques, el càlcul infinitesimal.

7. L'Art al segle XVIII: Rococó i Neoclassicisme

Al llarg del segle XVIII es van desenvolupar a Europa dos estils artístics contraposats: el Rococó, i el Neoclassicisme, que promovia una tornada a l'equilibri i la sobrietat de l'Antiguitat clàssica.

7.1. El Rococó (Primera meitat del segle XVIII)

En la primera meitat del segle XVIII, va dominar l'estil Rococó, especialment decoratiu i inspirat en els temes de la natura, amb una exuberància que supera la del Barroc.

7.2. El Neoclassicisme (Segona meitat del segle XVIII)

En la segona meitat del segle XVIII, l'art va tornar a adoptar models de l'antiguitat clàssica i del Renaixement.