L'Absolutisme Borbònic a Espanya: Nova Planta, Cadastre i Antic Règim (S. XVIII)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,66 KB
L'Absolutisme Borbònic i la Imposició de la Nova Planta
El Model d'Absolutisme Monàrquic
El triomf dels Borbons a la Guerra de Successió va significar la implantació del model d'absolutisme monàrquic. Aquesta fórmula política establia que el monarca constituïa l'encarnació de l'Estat, li pertanyia el territori i totes les institucions emanaven de la seva persona.
El Decret de Nova Planta (1716)
El Decret de Nova Planta, promulgat el 1716, va imposar a Catalunya l'organització politicoadministrativa de Castella. La Nova Planta va abolir les Corts dels diferents regnes, que es van convertir en les Corts d'Espanya.
L'Organització Político-Administrativa Borbònica
Els Borbons van crear una nova estructura administrativa basada en:
- Demarcacions provincials: Governades per capitans generals amb atribucions militars, administratives i judicials.
- Reials Audiències: Presidides pels capitans generals.
- Els corregiments: Eren 12 circumscripcions territorials controlades pels corregidors. Aquesta mesura va posar fi al sistema electiu de les ciutats catalanes, suprimint les vegueries.
- Regidors dels Ajuntaments: Eren escollits per la Reial Audiència.
- Intendents: Funcionaris que depenien directament del rei. Tenien amplis poders i la missió de recaptar impostos, controlar les autoritats locals i impulsar les activitats econòmiques.
La Imposició d'un Nou Sistema Fiscal: El Cadastre
El 1716 es va imposar una nova estructura fiscal amb la introducció d'un impost general anomenat el Cadastre.
Definició del Cadastre
El CADASTRE era una quota anual d'una quantitat important fixada pel govern central sense cap negociació prèvia. Es repartia entre els municipis i tothom havia de pagar en funció de la seva riquesa. Era de dos tipus:
- Cadastre Reial: Gravava les propietats immobiliàries i l'havien de fer efectiu tots els propietaris del país, encara que fossin nobles o eclesiàstics (Església).
- Cadastre Personal: Gravava les rendes de treball i les activitats industrials i mercantils. No el pagaven ni els nobles ni el clergat.
Societat i Economia de l'Antic Règim al Segle XVIII
Pervivència de la Societat Estamental
La societat del segle XVIII es caracteritzava per la divisió en estaments, la desigualtat jurídica i l'immobilisme social:
- Grups privilegiats (Noblesa i Clergat): Posseïen la major part del territori, no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics.
- El Tercer Estament: Suportava la majoria de càrregues fiscals i estava marginat de les decisions polítiques. Incloïa:
- La burgesia i les classes populars de la ciutat.
- Els pagesos, sotmesos a un règim senyorial que els mantenia al límit de la supervivència.
La burgesia comercial i industrial era escassa a causa del model econòmic predominantment agrari. No obstant això, a Catalunya, el creixement econòmic del segle XVIII va permetre que les elits comercials i manufactureres guanyessin importància.
L'Economia Agrària: La Terra Amortitzada
A l'Espanya del segle XVIII, l'agricultura encara era la primera font de riquesa. La major part de la terra estava amortitzada, és a dir, no es podia comprar ni vendre (les anomenades mans mortes). La Corona, la noblesa i l'Església eren els titulars de les senyories, extenses possessions sobre les quals exercien jurisdicció i de les quals rebien rendes en metàl·lic o en espècie.
La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera. La seva situació variava segons la regió:
- Galícia i Astúries: Els arrendaments (foros) eren fixos per a tres generacions. La manca de terres va fer que es subdividissin (subforos), creant un problema de minifundisme.
- Sud de Castella, Extremadura i Andalusia: Predominaven els enormes latifundis en mans de la noblesa i el clergat, amb arrendaments curts i dures condicions.
- Catalunya: Les terres eren de senyoria laica o eclesiàstica i de proporcions mitjanes. Els pagesos tenien contractes emfitèutics, és a dir, estables i a perpetuïtat. Així, no estaven sotmesos a l'augment de rendes i podien gaudir del creixement dels rendiments agraris. També hi havia pagesos en situació precària i amb contractes a curt termini, com els masovers o rabassaires.