L'Absolutisme Borbònic a Espanya: Decrets de Nova Planta i Centralització

El Model Absolutista Borbònic a Espanya

En la fórmula política de l'absolutisme, el monarca constituïa l'encarnació mateixa de l'Estat. El seu poder resultava pràcticament il·limitat: era font de llei, l'autoritat màxima de govern i el cap de la justícia.

La Imposició del Model Absolutista Borbònic

Els Borbons, especialment Felip V i Ferran VI, van imposar el model monàrquic absolutista que s'havia implantat a França amb Lluís XIV. Van assumir la tasca d'unificar i reorganitzar els diferents regnes peninsulars. Això va significar la pèrdua de la sobirania dels territoris de la Corona d'Aragó, que va passar a ser integrada en un model uniformitzador i centralista.

Els Decrets de Nova Planta i la Unificació

Felip V, per dret de conquesta, per mitjà dels Decrets de Nova Planta (València i Aragó, 1707; Mallorca, 1715 i Catalunya, 1716), va abolir les institucions polítiques i les lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó i hi va imposar les lleis i l'organització administrativa de Castella. Així, amb l'excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori va constituir una estructura única de caràcter unitari.

Supressió d'Institucions Tradicionals

La Nova Planta va abolir les Corts dels regnes de la Corona d'Aragó, i les va integrar en les de Castella. Igualment, el Consell d'Aragó va ser abolit i el Consell de Castella es va constituir com a òrgan essencial de govern. També es van abolir els furs i les institucions d'autogovern com la Generalitat de Catalunya i el Gran i General Consell de Mallorca.

Entre les institucions suprimides o integrades, destaquen:

• Les Corts dels regnes de la Corona d'Aragó (integrades en les de Castella).
• El Consell d'Aragó (abolit).
• Els furs i les institucions d'autogovern, com la Generalitat de Catalunya i el Gran i General Consell de Mallorca.

El Monarca i les Secretaries d'Estat

Per damunt de qualsevol institució, hi havia el monarca, que intervenia en els afers de l'Estat. La seva tasca era auxiliada per les secretaries. Es van crear diverses secretaries, entre elles:

• Secretaria d'Estat i d'Afers Estrangers
• Secretaria d'Afers Eclesiàstics i Justícia
• Secretaria de Guerra i Marina
• Secretaria d'Hisenda

Els secretaris eren nomenats i destituïts pel rei, de qui depenien i a qui retien comptes.

Nova Organització Territorial i Administrativa

També es va organitzar tot el territori d'una manera nova i uniforme, creant-se demarcacions provincials. Al capdavant de cadascuna es va nomenar un capità general que exercia com a governador. Es van implantar també reials audiències, presidides pels capitans generals. Finalment, es va estendre a tot el territori la institució dels corregidors castellans per al control de les ciutats.

Les noves figures administratives incloïen:

• Capitans generals: Governadors provincials amb amplis poders.
• Reials Audiències: Tribunals de justícia presidits pels capitans generals.
• Corregidors: Funcionaris reials per al control municipal de les ciutats.

Els Intendents i la Reforma de la Hisenda

L'aportació més innovadora van ser els intendents, funcionaris que depenien directament del rei i tenien l'objectiu de recaptar impostos i dinamitzar l'economia. La preocupació pels problemes econòmics va comportar la reorganització de la Hisenda. Es va fer mitjançant un control més gran de les despeses i es va reformar el sistema impositiu.

Tot defensant el dret de conquesta, es van implantar nous impostos com:

• L'equivalència a València.
• La talla a Mallorca.
• El cadastre a Catalunya.

Es tractava d'una quota fixa que es repartia proporcionalment entre els habitants segons la seva riquesa.