Abandonament rural a Catalunya: Marmellar i Guàrdia Pilosa

Marmellar i la Guàrdia Pilosa: dues cares d'una mateixa sentència

Subtítol o lead opcional

Una radiografia de com la burocràcia i la lluita veïnal marquen la línia entre la ruïna total i l'esperança de tornar a la vida.

Entradeta

L'abandonament rural a Catalunya s'ha explicat sovint com un procés inevitable, una simple conseqüència del progrés de les ciutats. Però la realitat que trobem sobre el terreny ens mostra una veritat molt més incòmoda: el futur dels nostres pobles depèn més d'un segell en un despatx que de la falta de gent amb ganes de viure-hi. El contrast entre el silenci de Marmellar i la resistència de la Guàrdia Pilosa ens ofereix una radiografia perfecta del mur invisible que amenaça la identitat de la nostra terra.

Cos

Marmellar, al Baix Penedès, és la cara trista de l'abandonament. Passejar pels seus carrers avui és veure només pedres i ruïnes. Però el problema no és que no hi hagi persones que voldrien arreglar-lo, sinó que la llei ho fa gairebé impossible. Les normes per construir o rehabilitar cases estan fetes pensant en ciutats com Barcelona, i demanen requisits (com accessos o instal·lacions de serveis) que un poble petit no pot pagar. La Carmeta Pons, que hi va viure fins gairebé al final, explica que el poble s'està morint perquè l'administració ha preferit mirar cap a una altra banda en lloc de facilitar les coses. Per a la gent que encara estima el poble, cada paret que cau és una injustícia provocada per la falta de voluntat política.

A l'altre costat de la balança trobem la Guàrdia Pilosa, a la comarca de l'Anoia. Aquest poble diminut representa l'esperança, amb una iniciativa d'expansió que preveu la construcció de noves vivendes per atraure vida. Però el seu futur està amenaçat per un projecte d'expansió d'un abocador situat a només 200 metres del nucli. L'empresa responsable està sent investigada per presumpta corrupció, un fet que ha indignat els veïns. Davant d'això, s'ha creat la «Associació d'amics de la Guàrdia Pilosa», que lluita per evitar que el creixement del poble quedi sepultat per la deixalleria.

Experts com el geògraf Ernest Cabré i l’Oscar Jané diuen que tot plegat passa perquè les lleis no entenen el món rural. Es prenen decisions des de despatxos superiors sense escoltar la gent que realment viu al territori. Si apliquem les mateixes regles a tot arreu, estem sentenciant els pobles més petits. No es pot voler que la gent torni al camp si, alhora, es posen traves per arreglar una teulada o es permet que un abocador s'instal·li a tocar d'un nucli habitat.

Aquest contrast ens ensenya que el patrimoni rural no només desapareix perquè sí. Mor per decisions polítiques i econòmiques que ignoren el valor dels nostres pobles. Si volem salvar llocs com Marmellar o la Guàrdia Pilosa, les institucions han de començar a escoltar els veïns i adaptar les lleis a la realitat de la terra. Encara hi som a temps, però no podem esperar que tot sigui ruïna per començar a actuar.

Propostes breus per a la recuperació

• Adaptar la normativa de rehabilitació a la realitat dels pobles petits.
• Facilitar ajuts i finançament per a obres bàsiques (teulades, accessos, serveis).
• Impulsar la participació veïnal en decisions urbanístiques i ambientals.
• Garantir transparència en projectes empresarials propers als nuclis habitats.