Les 8 Teories Clau de l'Aprenentatge i el Període Sensoriomotor de Piaget

Teories Clau de l'Aprenentatge

Condicionament Clàssic (Ivan Pavlov)

• Descripció: Aprenentatge mitjançant la creació d’associacions entre estímuls. Un estímul que normalment no provoca una resposta es combina amb un estímul que sí ho fa, creant així una nova resposta.
• Exemple d’aprenentatge: Un educador utilitza el so d’una campaneta per indicar que comença l’activitat de lectura. Després de repetir-ho durant uns dies, els infants comencen a sentir-se tranquils en escoltar la campaneta i ja es preparen per a l’activitat sense necessitat de dir-los res.
• Rol de l’educador/a: Introdueix un estímul neutre i l’associa amb un estímul que genera una resposta natural.

Condicionament Operant (B.F. Skinner)

• Descripció: Aprenentatge que es basa en les conseqüències d’un comportament. Els comportaments seguits d’una recompensa es reforcen, mentre que els que tenen conseqüències negatives es poden eliminar.
• Exemple d’aprenentatge: Un nen aprèn a fer els deures per obtenir una recompensa, com per exemple un gomet en forma d’estrella.
• Rol de l’educador/a: Utilitza reforços (positius o negatius) per enfortir o debilitar determinats comportaments.

Aprenentatge Social o per Observació (Albert Bandura)

• Descripció: Els individus aprenen observant les accions d’altres persones i les conseqüències d’aquestes. Això és conegut com a modelatge.
• Exemple d’aprenentatge: Un nen aprèn a rentar-se les mans veient el seu germà gran fer-ho.
• Rol de l’educador/a: Actua com a model i guia, mostrant comportaments per a ser imitats pels alumnes.

Teories del Processament de la Informació (Gagné)

• Descripció: Aquesta teoria compara la ment humana amb un ordinador, suggerint que el procés d’aprenentatge és com el procés d’entrada, emmagatzematge i recuperació d’informació.
• Exemple d’aprenentatge: Una alumna estudia per un examen processant i emmagatzemant la informació a la memòria a llarg termini per poder-la recuperar quan sigui necessari.
• Rol de l’educador/a: Ajuda els alumnes a organitzar i estructurar la informació perquè sigui més fàcil d’emmagatzemar i recuperar.

Constructivisme (Jean Piaget)

• Descripció: Els nens construeixen el seu coneixement mitjançant la interacció amb el seu entorn i l’experiència activa. El coneixement es crea a partir de l’experiència i la reflexió sobre aquesta.
• Exemple d’aprenentatge: Uns infants juguen amb formes geomètriques de fusta. A mesura que manipulen les formes, van construint el seu coneixement sobre les propietats de les peces i les relacions entre elles, a partir de la seva pròpia experiència.
• Rol de l’educador/a: Proporciona un entorn ric en experiències i desafiaments per a l’exploració activa i la construcció del coneixement.

Interaccionisme Social (Lev Vygotsky)

• Descripció: El coneixement es construeix mitjançant la interacció social i la comunicació. Les capacitats cognitives es desenvolupen a través de l’aprenentatge compartit amb altres persones.
• Exemple d’aprenentatge: Una nena aprèn a sumar mitjançant la interacció amb un company/a o professor/a que li explica el procés.
• Rol de l’educador/a: Actua com a mediador, facilitant la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP) mitjançant la interacció amb l’alumne.

Aprenentatge per Descobriment (Jerome Bruner)

• Descripció: L’aprenentatge es produeix quan els alumnes descobreixen conceptes i principis per si mateixos, en lloc de rebre informació directament.
• Exemple d’aprenentatge: Un nen explora diferents materials (aigua, sabó, oli) per descobrir les propietats d’aquests elements en una experiència pràctica.
• Rol de l’educador/a: Crea un entorn ric en oportunitats per a la descoberta i orienta els alumnes a través de preguntes i reptes, però sense proporcionar la resposta directament.

Aprenentatge Significatiu (David Ausubel)

• Descripció: L’aprenentatge és significatiu quan el contingut nou es pot vincular a coneixements previs dels alumnes. Es tracta de connectar les noves idees amb experiències prèvies per facilitar la comprensió profunda i que l’aprenentatge perduri en el temps.
• Exemple d’aprenentatge: Els infants treballen en un projecte sobre el reciclatge. Connecten els seus coneixements previs sobre la natura amb nova informació sobre la sostenibilitat, a través d’activitats pràctiques, com la creació de cartells i la recollida de materials reciclables al barri.
• Rol de l’educador/a: Fa connexions entre els coneixements previs dels alumnes i els continguts nous per assegurar-se que l’aprenentatge sigui significatiu i profund.

El Període Sensoriomotor de Jean Piaget

Subestadi 1: Exercici dels Reflexos (0-1 mes)

• Esquemes reflexos innats.
• Sensacions inconnexes, sense coordinació intersensorial.
• Accions predictibles a conseqüència de l’estímul.
• La conducta reflexa s’enforteix amb l’ús i l’experiència.

Subestadi 2: Reaccions Circulars Primàries (1-4 mesos)

Esquemes actius que es transformen en funció de l’experiència. Al simple reflex se li afegeix un element d’assimilació i acomodació relatiu a l’experiència de l’infant.

• Coordinació intersensorial: Audició-visió, visió-tacte, etc.
• Anticipació: Primeres accions anticipatòries.
• Accions (RCP): Accions centrades en el seu propi cos en un intent de reproduir uns efectes que inicialment s’han produït per atzar.
• Imitació: Hi ha “contagi”. Si l’adult imita una acció que fa el nen, ell la torna a repetir.
• Permanència de l’objecte: Manté la mirada en el lloc on desapareix la persona o l’objecte.

Subestadi 3: Reaccions Circulars Secundàries (4-8 mesos)

Les accions i els moviments de l’infant estan més compostos per esquemes que per reflexos innats.

• Es prolonguen les RCP i es repeteixen esquemes coneguts (agitar, copejar, sacsejar, moure...), aplicant-los al món exterior.
• Accions (RCS): Accions centrades en el medi extern en un intent de reproduir uns efectes que inicialment s’han produït per atzar.
• Imitació: S’inicia la imitació. Imita conductes si formen part del seu repertori i si són visibles quan les reprodueix.
• Permanència de l’objecte: Comença la conducta de buscar. Troba objectes parcialment amagats.

Subestadi 4: Coordinació d’Esquemes Secundaris (8-12 mesos)

Coordinació d’esquemes en un acte únic.

• Accions: Coordinació d’esquemes secundaris per aconseguir un fi.
• Imitació: L’infant imita sons i accions senzilles noves, fins i tot si no pot veure-les (boca, llengua...).
• Permanència de l’objecte: Cerca i troba objectes amagats (els cerca al primer lloc on s’amaga).
• Intencionalitat (Separació Mitjans/Fins): Sí. Ex. Separa objectes que són obstacle per arribar a altres.
• Separació entre Jo i el Món: Es va descentrant del seu cos. Interès per l’objecte en si, i no tant per l’acció sobre l’objecte.
• Anticipació: Domini inicial de la causalitat i la successió d’esdeveniments (temps) i de l’espai (desplaçament).
• Conducta Intel·ligent: Comprensió pràctica de certes relacions senzilles entre les coses. S'acomoda més als objectes (Ex. No els sacseja tots, només els que sap que fan soroll).

Subestadi 5: Reaccions Circulars Terciàries (12-18 mesos)

Participació activa en la construcció del seu coneixement. Processos d’assimilació i acomodació clarament diferenciats.

• Accions (RCT): Repetició d’accions, amb modificacions, per esbrinar els efectes. Exploració i recerca de novetats.
• Imitació: Sistemàtica i exacta.
• Permanència de l’objecte: Troba objectes amagats, però presenta problemes amb els desplaçaments que no veu.
• Anticipació: Domini de l’espai i la causalitat. Ex. Arrossegament i ús d’instruments per aconseguir objectius.
• Conducta Intel·ligent: Acomodació de l’ús que es fa dels objectes (Ex. La cullera per menjar, la pinta per pentinar-se...).

Subestadi 6: Invenció de Nous Mitjans (18-24 mesos)

Apareix la representació mental i la invenció.

• Accions: La invenció substitueix el tempteig dirigit, a l’assaig i error.
• Imitació: Apareix la imitació diferida (model absent). Joc de “com si” (Joc simbòlic).
• Permanència de l’objecte: L’objecte es conserva i es fa permanent. Sap on és cada cosa.
• Causalitat i Espai: L’infant comprèn relacions causa-efecte senzilles. Es representa mentalment els seus desplaçaments.
• Accés a la Representació: Significat-significant. Ja no és necessària una actuació directa sobre l’objecte, sinó que pot actuar simbòlicament.
• Adquisició de la Funció Simbòlica.

FINAL DEL PERÍODE SENSORIOMOTOR. PAS A UN NOU ESTADI!