Els 7 Principis del Transmèdia de Jenkins: Guia Completa i Evolució Televisiva

Conceptes Clau de la Comunicació Audiovisual

Evolució Històrica de la Televisió

• Paleotelevisió: Anys 30 - Anys 60. És una època de mancances, amb només un o dos canals.
• Neotelevisió: Anys 70 - Anys 90. És un moment de desregulació i de competència, amb segmentació de l’audiència.
• Hipertelevisió: Segle XXI. Hi ha més competència i noves plataformes.

Definició de Gènere i Format Audiovisual

La classificació de les creacions audiovisuals es basa en dos conceptes clau:

• Gènere: En l’art, serveix per classificar obres segons estructures formals i temàtiques. Són categories que permeten classificar les creacions audiovisuals mitjançant regles i categories formals.
• Format: Característiques del programa (premissa, escenari, personatges, gènere...). Ha de ser un model flexible, adaptable a altres territoris i comercialitzable.

Transmèdia vs. Crossmèdia: L'Expansió Narrativa

Diferència Fonamental

El transmèdia no és crossmèdia: es diferencia per l’expansió intel·ligent, on cada canal aporta valor únic i l’audiència és activa. El crossmèdia és una replicació idèntica del contingut en diversos canals amb una audiència passiva.

Els 7 Principis del Transmèdia segons Henry Jenkins

Aquests principis defineixen com s'expandeix un relat a través de múltiples plataformes:

1. Spreadability vs. Drillability:

   La història s’ha de poder compartir fàcilment, viralitzar-se i circular en xarxes. Ha de permetre aprofundir en el relat per a qui vol detalls i capes addicionals. Exemple: The Mandalorian (còmics, mems, sèries...).

2. Continuity vs. Multiplicity:

   El relat manté coherència a través de tots els formats. Poden existir versions alternatives o múltiples punts d’entrada sense trencar l’univers. Exemple: Marvel (pel·lícules, sèries i còmics que mantenen continuïtat, però a l’hora hi ha universos alternatius com 'What If...').

3. Immersion vs. Extractability:

   L’audiència pot submergir-se en el món narratiu (parcs temàtics, videojocs VR...). Elements narratius que s’extreuen per portar-los al món real (joguines, marxandatge...). Exemple: Harry Potter (The Wizarding World of Harry Potter i varetes/joguines que pots tenir a casa).

4. Worldbuilding:

   Les històries no només expliquen una trama, sinó que construeixen un univers ric, amb espai per a noves històries i expansions. Exemple: Game of Thrones / House of the Dragon (mapes, genealogies, històries paral·leles que expandeixen el món).

5. Seriality:

   El relat es desplega de manera fragmentada en diferents peces que connecten entre si. Exemple: Stranger Things (capítols seriats a Netflix, còmics que omplen buits narratius o jocs que amplien trames).

6. Subjectivity:

   La història es presenta des de punts de vista diversos, especialment de personatges secundaris. Exemple: Star Wars (la saga principal explica els Skywalker, però spin-offs com Rogue One o Andor expliquen altres perspectives).

7. Performance:

   L’audiència no és només espectadora, sinó que participa activament, crea, comparteix i expandeix el relat. Exemple: Euphoria (fans que creen Tiktoks, recreen escenes, dissenys amb l’estètica característica, graven reaccions...).

Resums i Reforç Conceptual

Resum 1: Transmèdia vs. Crossmèdia

El transmèdia es diferencia del crossmèdia perquè expandeix la història de manera intel·ligent: cada canal aporta contingut nou i l’audiència és activa. En canvi, el crossmèdia replica el mateix contingut a diferents canals amb una audiència passiva.

Resum 2: Els 7 Principis de Jenkins

• Spreadability / Drillability: El relat es pot compartir fàcilment i permet aprofundir-hi.
• Continuity / Multiplicity: Coherència de l’univers amb possibles versions alternatives.
• Immersion / Extractability: Entrar en el món narratiu i extreure’n elements al món real.
• Worldbuilding: Creació d’un univers ampli que admet noves històries.
• Seriality: Narració fragmentada en diferents peces connectades.
• Subjectivity: Múltiples punts de vista dins del relat.
• Performance: L’audiència participa i expandeix activament la història.

Resum Ampliat

El transmèdia no és el mateix que el crossmèdia. En el transmèdia, la història s’expandeix de manera estratègica: cada plataforma aporta informació nova i complementària, i l’audiència té un paper actiu, participant, interpretant i ampliant el relat. En canvi, el crossmèdia consisteix a repetir el mateix contingut en diferents canals, amb una audiència passiva.

Henry Jenkins defineix el transmèdia a partir de 7 principis:

• Spreadability i Drillability: El contingut és fàcil de compartir i viralitzar, però també permet aprofundir-hi per als espectadors més implicats.
• Continuity i Multiplicity: L’univers narratiu manté coherència entre formats, tot i que pot oferir versions alternatives o relats paral·lels.
• Immersion i Extractability: L’audiència pot submergir-se en el món narratiu i, alhora, extreure elements del relat per portar-los a la vida real.
• Worldbuilding: No es construeix només una història, sinó un univers ric que pot créixer amb noves trames i personatges.
• Seriality: El relat es distribueix en fragments connectats entre diferents suports.
• Subjectivity: La història es presenta des de diversos punts de vista, sovint a través de personatges secundaris.
• Performance: Els fans no només consumeixen, sinó que creen contingut, comparteixen i fan créixer l’univers narratiu.

Síntesi Final dels Principis de Jenkins

El transmèdia es diferencia del crossmèdia perquè expandeix la història de manera intel·ligent: cada canal aporta contingut nou i l’audiència és activa. En el crossmèdia, el contingut es replica de forma idèntica a diferents canals i l’audiència és passiva.

• Spreadability / Drillability: La història es pot compartir i viralitzar fàcilment, però també permet aprofundir-hi. (Exemple: The Mandalorian)
• Continuity / Multiplicity: Coherència de l’univers narratiu, però amb versions alternatives. (Exemple: Marvel)
• Immersion / Extractability: L’audiència pot entrar en el món narratiu i extreure’n elements al món real. (Exemple: Harry Potter)
• Worldbuilding: Construcció d’un univers ampli que permet noves històries. (Exemple: Game of Thrones)
• Seriality: La narració es desplega en fragments connectats en diferents formats. (Exemple: Stranger Things)
• Subjectivity: El relat es mostra des de diferents punts de vista. (Exemple: Star Wars, amb la saga principal i spin-offs com Rogue One o Andor)
• Performance: L’audiència participa activament creant i compartint contingut. (Exemple: Euphoria)

Crèdits

Gèneres i Formats Audiovisuals. Albert Taulé Andrés.