Les 6 Propietats Textuals Essencials: Coherència, Cohesió i Adequació

Les Sis Propietats Fonamentals del Text

Coherència: Domini del processament de la informació

Fa referència al domini del processament de la informació. El missatge o la informació que vehiculen els textos s'estructura d'una determinada forma, segons cada situació de comunicació.

La coherència estableix quina és la informació pertinent que s'ha de comunicar i com s'ha de fer (en quin ordre, amb quin grau de precisió o detall, amb quina estructura...).

Per exemple, les redaccions o exposicions dels alumnes que són desorganitzades, que repeteixen idees i les barregen, i que no diuen les coses de forma ordenada, diríem que són textos incoherents.

Adequació: Relació entre text i context

Reflecteix les relacions entre el text i el context. És la propietat del text que determina la varietat geogràfica, la varietat diastràtica o social, i la varietat funcional o registre que cal usar.

Conceptes inclosos dins l'adequació

Dins l'adequació s'hi inclouen conceptes com els següents:

• La relació entre text i context, que incorpora la dicotomia enunciació (elements de la situació comunicativa: interlocutors, espai i temps, fonamentalment) i enunciat (producció lingüística que constitueix el missatge).
• La relació entre la comunicació verbal, la que es manifesta amb signes lingüístics, i la comunicació no verbal, el conjunt d'elements no lingüístics que contribueixen a la producció i la interpretació del text com a globalitat.
• Els coneixements enciclopèdics i el concepte de marc, que remet a aquelles dades que posseeixen l'emissor i el receptor, les quals permeten construir i interpretar un text correctament i amb un esforç cognitiu mínim.
• La intertextualitat, que dóna compte de la integració d'un text dins d'un altre. En sentit general, tots els textos presenten intertextualitat, ja que el text es basteix en gran mesura sobre textos anteriors.

Recapitulació sobre la Coherència

Fa referència al domini del processament de la informació. El missatge o la informació que vehiculen els textos s'estructura d'una determinada forma, segons cada situació de comunicació. La coherència estableix quina és la informació pertinent que s'ha de comunicar i com s'ha de fer (en quin ordre, amb quin grau de precisió o detall, amb quina estructura...).

Per exemple, les redaccions o exposicions dels alumnes que són desorganitzades, que repeteixen idees i les barregen, i que no diuen les coses de forma ordenada, diríem que són textos incoherents.

Cohesió: Articulacions gramaticals del text

Fa referència a les articulacions gramaticals del text. Les diverses oracions que conformen un discurs no són unitats aïllades i inconnexes, passades l'una al costat de l'altra, sinó que, al contrari, estan lligades o relacionades amb mitjans gramaticals diversos (puntuació, conjuncions, articles, pronoms, sinònims...) de manera que conformen entre si una xarxa imbricada de connexions lingüístiques, la qual fa possible la codificació i descodificació del text.

Sistemes de connexió i formes de cohesió

Les principals formes de cohesió o sistemes de connexió d'oracions són les següents:

• Anàfora: És la relació establerta entre un element d'una oració i un altre element de la mateixa o de diferent oració a través de la identitat de referència o de sentit.
• Deïxi: És la funció que relaciona l'enunciat amb l'enunciació, és a dir, el contingut proposicional de les oracions amb la situació comunicativa.
• El·lipsi: És l'absència en el discurs d'un element que, tanmateix, és interpretable, en general perquè ha aparegut explícitament en el context previ.
• Cohesió lèxica: Es refereix a l'aparició en un text d'elements semànticament relacionats (per sinonímia, hiponímia, antonímia...).
• Relació de temps verbals: La correlació temporal és també un element cohesiu important, sobretot en textos de tipus narratiu.
• Connexió: Un dels mecanismes fonamentals de la cohesió és la connexió, això és, la relació de significat que s'estableix entre dues o més unitats contigües (sintagmes, clàusules, oracions, paràgrafs...) i que es pot manifestar explícitament a partir de connectors.

Estilística: Capacitat expressiva i recursos verbals

Analitza la capacitat expressiva general d'un text, és a dir: riquesa i variació lingüística, qualitat i precisió del lèxic. Engloba els diversos recursos verbals, retòrics, literaris i comunicatius que s'utilitzen per produir textos, des de l'elaboració de la sintaxi fins a les metàfores o qualsevol figura poètica.

El concepte d'Estil (Cohesionat vs. Segmentat)

Darrerament s'ha simplificat la disquisició sobre l'estil amb dos termes que defineixen dues categories antitètiques:

• Un text té un estil cohesionat quan presenta oracions llargues i una estructura sintàctica complexa i articulada, de forma que amb poques paraules es transmet molta informació. Els discursos que resulten són densos i concisos, però complexos, amb la qual cosa la seva composició resulta molt elaborada.
• D'altra banda, tenim un discurs amb un estil segmentat si utilitza unitats breus, una sintaxi simplificada i un cert grau de redundància. Hi ha poca informació amb una extensió textual llarga. És l'estil propi de

Presentació: El lliurament del text a l'audiència

Tant els textos orals com escrits s'han de presentar a l'audiència, és a dir, s'han de pronunciar els sons al davant de l'interlocutor, o bé s'han de disposar en un full blanc per al lector, amb línies rectes i paràgrafs separats.

Des de l'òptica de l'emissor, una bona elocució i una escriptura clara del text són imprescindibles per facilitar la feina de comprensió al receptor.

Conclusió: La importància de les propietats textuals

En resum, aquestes sis propietats textuals conformen el conjunt de característiques o regles verbals que ha de tenir un text, perquè pugui actuar com a missatge en una comunicació. Tots els textos les han de contenir.

Així mateix, ningú no naix ensenyat en aquestes propietats ni les aprèn atzarosament, sinó que les ha d'anar desenvolupant a l'escola dia a dia.