6 Obres Mestres de l'Art Clàssic: Anàlisi i Context

Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art Clàssic

Kore del Pèplum

Documentació General

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 530–500 a.C.
• Estil: Grec arcaic
• Material: Marbre
• Tema: Votiu / funerari

Context Històric

Època arcaica (s. VIII–VI a.C.). Influència egípcia (rigidesa, frontalitat). Desenvolupament de la polis.

Anàlisi Formal i Tècnica

Frontalitat i simetria. Ulls ametllats. El somriure arcaic. Cabells treballats. Hieratisme.

Interpretació

Representació votiva o funerària d'una jove dona oferent. Marca la transició cap a un major naturalisme.

Dorífor de Policlet

Documentació General

• Autor: Policlet
• Cronologia: 430 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Material: Bronze (original), marbre (còpia)
• Tema: Esportiu

Context Històric

Època de Pèricles. Esplendor d’Atenes. Recerca de l’harmonia i la proporció.

Anàlisi Formal i Tècnica

Ús del contrapposto (cama i braç oposats). Cànon de 7 caps d’altura. Equilibri entre moviment i repòs. Rostre serè.

Interpretació

Ideal d’home perfecte física i moralment. Símbol de bellesa i racionalitat. Model per a escultors posteriors.

Venus de Cnido de Praxíteles

Documentació General

• Autor: Praxíteles
• Cronologia: 360 a.C.
• Estil: Grec clàssic (segon classicisme)
• Material: Marbre
• Tema: Mitològic

Context Històric

Postguerres del Peloponès. Aparició del regne macedoni i la figura d’Alexandre.

Anàlisi Formal i Tècnica

Nu femení idealitzat. Contrapposto i corba praxiteliana (forma de S). Suavitat i harmonia. Expressió tímida i sensual.

Interpretació

Afrodita sorpresa abans del bany. Ideal de bellesa femenina. Humanització dels déus. Model de nuesa femenina posterior.

Laocoont i els seus fills

Documentació General

• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: s. III–II a.C.
• Estil: Grec hel·lenístic
• Material: Marbre (còpia romana de bronze original)
• Tema: Mitològic

Context Històric

Època hel·lenística (323–31 a.C.). Expansió de la cultura grega. Escola de Rodes.

Anàlisi Formal i Tècnica

Composició piramidal i diagonal. Gran dinamisme i expressivitat. Anatomia perfecta. Realisme i patetisme (pathos).

Interpretació

Escena del mite troià: Laocoont atacat per serps divines. Dramatisme hel·lenístic. Inspiració escultòrica barroca.

Colosseu de Roma

Documentació General

• Autor: Desconegut (emperadors Flavis)
• Cronologia: 72–80 d.C.
• Estil: Romà imperial
• Material: Travertí, formigó, maó
• Tipologia: Amfiteatre

Context Històric

Dinastia Flàvia (Vespasià, Tit, Domicià). Esplendor de Roma. Centre d'entreteniment i propaganda.

Anàlisi Formal i Tècnica

Planta el·líptica. 4 nivells, 80 arcs. Ordres superposats (dòric, jònic, corinti). Capacitat per a 50.000 espectadors. Galeries i vomitoris.

Interpretació

Espectacles públics (gladiadors, feres, batalles navals). Propaganda política. Model per a recintes esportius posteriors.

Panteó de Roma

Documentació General

• Autor: Desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc)
• Cronologia: 118–128 d.C.
• Estil: Romà imperial
• Material: Formigó, marbre, maó
• Tipologia: Temple

Context Històric

Reconstrucció del temple d’Agripa. Innovació tècnica en cúpules. Època d’estabilitat i esplendor cultural.

Anàlisi Formal i Tècnica

Pòrtic corinti amb frontó triangular. Planta circular. Cúpula hemisfèrica de 43 m de diàmetre. Òcul central. Proporcions geomètriques perfectes.

Interpretació

Temple dedicat a tots els déus (Pan-theos). La cúpula simbolitza el cosmos. Inspiració per a cúpules posteriors. Convertit en església cristiana al s. VII.