Les 5 Vies de Sant Tomàs i l'Escolàstica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB
Les Cinc Vies de Sant Tomàs d'Aquino
Primera Via: El Moviment
- Consta del testimoni dels sentits: en el món hi ha coses que es mouen. Aquestes coses són mogudes per un altre.
- És impossible que una cosa sigui al mateix temps motor i cosa moguda.
- Per consegüent, cal arribar a un primer motor, acte pur, que no sigui mogut per ningú, i aquest primer motor és el que coneixem com a Déu.
Segona Via: La Naturalesa de la Causa Eficient
- En aquest món sensible trobem un ordre en l'encadenament de les causes eficients.
- No és possible que una cosa sigui la causa de si mateixa, ja que sinó seria anterior a si mateixa.
- Per consegüent, cal admetre una primera causa eficient, a la qual anomenem Déu.
Tercera Via: La Contingència dels Éssers
- En la naturalesa trobem coses que poden ser o no ser, ja que hi ha éssers que neixen i que moren.
- És impossible que aquests éssers existeixin sempre perquè allò que és possible que no existeixi hi va haver un temps en què no existia.
- Per consegüent, no tots els éssers són possibles o contingents i, per tant, cal que en la naturalesa existeixi un ésser necessari, el que tots anomenem Déu.
Quarta Via: Els Graus de Perfecció
- En la naturalesa s'observen éssers que són més o menys bons, nobles i vertaders que altres.
- Per consegüent, existeix alguna cosa que és la veritat, causa de la bondat i de totes les perfeccions dels éssers; i aquest és l'ésser que tots anomenem Déu. És evident, ja que, si no existís tal ésser perfectíssim, seria impossible atribuir cap tipus de perfecció als éssers.
Cinquena Via: L'Ordre del Món
- Veiem en la naturalesa que éssers sense coneixement actuen per una finalitat intencionadament.
- Per consegüent, existeix un ésser summament intel·ligent que dirigeix totes les coses a la seva finalitat, anomenat Déu.
- Igual que en l'anterior, no s'esmenta cap principi d'impossibilitat, ja que si no existís aquesta intel·ligència ordenadora, seria impossible que hi hagués un ordre en l'univers.
L'Escolàstica Cristiana
L'escolàstica és un corrent teològic i filosòfic que intenta comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
L'escolàstica va ser el corrent teològic-filosòfic dominant del pensament medieval, i es va basar en la coordinació entre fe i raó, que en qualsevol cas sempre suposava una clara subordinació de la raó a la fe.
La seva formació va ser, però, heterogènia, ja que va acollir en el seu si corrents filosòfics no només grecollatins, sinó també àrabs i judaics. Això va causar en aquest moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga. D'altra banda, s'ha assenyalat en l'escolàstica una excessiva dependència de l'argument d'autoritat i l'abandó de les ciències i l'empirisme.
Però l'Escolàstica també és un mètode de treball intel·lectual: tot pensament s'havia de sotmetre al principi d'autoritat, i l'ensenyament es podia limitar en principi a la repetició dels textos antics, i sobretot de la Bíblia.