Les 5 Fases Clau de les Operacions Militars de la Guerra Civil
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,71 KB
Les Operacions Militars de la Guerra Civil Espanyola
Les operacions militars de la Guerra Civil es poden dividir en cinc grans fases cronològiques:
La Lluita per Madrid (Juliol 1936 - Març 1937)
Objectiu inicial dels insurrectes: Prendre Madrid
Modus Operandi: Atac des del Sud
- Franco travessà l’Estret de Gibraltar amb les tropes africanes.
- A Sevilla va rebre el suport del general Queipo de Llano.
- El coronel Yagüe ocupà Badajoz i Franco es desvià cap a Toledo.
- A finals d’octubre, Franco era a les portes de Madrid.
Modus Operandi: Atac des del Nord
- El general Mola va dividir les seves forces en dos grups.
- Un grup ocupà Sant Sebastià i tallà la frontera amb França per Irun.
- L’altre grup es dirigí cap al sud per contactar amb les tropes de Franco i atacar conjuntament Madrid.
Fracàs de l'Objectiu Inicial
Els insurrectes van fracassar en el seu objectiu a causa de:
- La resistència dels ciutadans mobilitzats.
- L’ajut de les Brigades Internacionals.
- Els tancs russos.
- Els voluntaris catalans dirigits pel líder anarquista Durruti.
Aïllament de Madrid
Fracassat l’objectiu inicial, els insurrectes van decidir aïllar Madrid encerclant la capital i tallant les comunicacions amb el govern, que s’havia refugiat a València.
Batalles per l'Aïllament
- Des del sud: Intent de travessar el riu Jarama per envoltar la capital. La Batalla del Jarama (febrer del 1937) va ser guanyada pels republicans.
- Des del nord: Intent d'ocupar Guadalajara. La Batalla de Guadalajara (març del 1937) va ser guanyada també pels republicans contra els tancs italians de Mussolini.
L’Ocupació del Nord (Abril - Octubre 1937)
Objectiu dels insurrectes: Dominar el Nord
Modus Operandi
- Mola atacà Biscaia.
- L’aviació nazi (la Legió Cóndor) arrasà Gernika.
- Ocupació de Bilbao, Santander i Astúries.
Al final d'aquesta fase, els insurrectes dominaven la meitat de l’Estat.
L’Arribada a la Mediterrània (Novembre 1937 - Juny 1938)
Objectiu dels republicans: Fer una gran ofensiva
Modus Operandi: Ofensiva de Terol
- Gran ofensiva contra Terol (hivern del 1937-1938).
- Tot i tenir èxit inicialment i conquerir Terol, el febrer del 1938 Franco tornà a ocupar la ciutat i empenyé els republicans cap a la Mediterrània.
Divisió de la Zona Republicana
Els insurrectes, després de la Campanya d’Aragó, van entrar a Catalunya, van ocupar Lleida i van establir el front a Gandesa (el Front de l’Ebre). La zona republicana va quedar dividida en dues parts: al nord, Catalunya, i al sud, València, Múrcia, Castella-La Manxa i l’Andalusia oriental.
L’Ocupació de Catalunya (Juliol 1938 - Febrer 1939)
Objectiu dels republicans: Reunificar el territori
Modus Operandi: Ofensiva desesperada a l'Ebre
- Gran atac el juliol del 1938 que aconseguí que els insurrectes perdessin la seva riba de l’Ebre i retrocedissin fins a fixar el front a Gandesa.
- Els insurrectes van resistir tres mesos l’atac dels republicans.
- A partir del novembre del 1938, amb l’ajut de l’aviació alemanya i italiana, Franco va contraatacar i en pocs dies va derrotar definitivament els republicans.
Conseqüències de la Batalla de l'Ebre
La Batalla de l’Ebre va ser una de les principals de la Guerra i va suposar l’esfondrament de l’exèrcit republicà.
En pocs dies va caure Tarragona i més tard Barcelona i Girona. La gent es va exiliar en massa cap a França, on van ser acollits en camps de refugiats a les platges del Rosselló.
La Fi de la Guerra (Febrer - Abril 1939)
Objectiu dels insurrectes: Ocupar Madrid
Modus Operandi
- El coronel republicà Segismundo Casado, responsable de la defensa de la capital, es va enfrontar als qui volien resistir l’atac dels insurrectes.
- Amb el control de la capital, Casado va voler negociar una pau.
- Franco només acceptà la rendició incondicional.
- El 28 de març, l’exèrcit de Franco ocupava la capital sense resistència.
- En dies posteriors van caure la resta de les zones republicanes fins que el dia 1 d’abril de 1939 es va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra que posava fi al conflicte amb la victòria dels insurrectes i la caiguda de la República.