Les 5 Fases de l'Aprenentatge de l'Escriptura i l'Alfabetització

Perspectiva Constructivista de l'Aprenentatge de l'Escriptura

La perspectiva constructivista s’ha dedicat a estudiar com, què i quan comencen els infants a aprendre a llegir i escriure. Aquest procés presenta una gran regularitat: el nen construeix hipòtesis, resol problemes i elabora conceptualitzacions sobre l’escrit.

Les hipòtesis es generen quan el nen interactua amb el material escrit, el lector i l'escriptor. Són responsables de la resolució de problemes conceptuals i passen per la reconstrucció de coneixements anteriors.

Perspectives que Conflueixen en l'Ensenyament de l'Escriptura

• Activitat sociocultural
• Desenvolupament evolutiu
• Processos cognitius
• Aspectes emocionals
• Teoria de l’aprenentatge

Fases de l'Aprenentatge de l'Escriptura

1. Escriptura Indiferenciada (Aprox. 3 anys)

   Els infants reprodueixen l’acte d’escriptura i fan marques gràfiques (cercle, pals). L’escriptura té la funció de designar objectes. Es relaciona la llargada de l’escrit amb la mida de l’objecte representat. Comencen a distingir entre dibuixar i escriure.

2. Escriptura Diferenciada (Aprox. 4 anys)

   Utilitzen grafies semblants a les convencionals, però limitades, sense assignar valor fònic a les grafies. Estan interessats en les propietats formals dels escrits (segmentació, linealitat, varietat, quantitat).

   Es desenvolupen les següents hipòtesis:

   • Hipòtesi de quantitat: Nombre mínim de caràcters (generalment 3).
   • Hipòtesi de varietat interna: Varietat de lletres.
   • Hipòtesi de varietat externa: Canvi d’ordre de grafies.

3. Escriptura Sil·làbica (Aprox. 4-5 anys)

   Segmenten sil·làbicament les paraules. Es manifesten dues hipòtesis:

   • Quantitativa: Cada síl·laba es representa amb una grafia.
   • Qualitativa: Cada síl·laba es representa amb un símbol.

4. Escriptura Sil·làbico-Alfabètica (Aprox. 5-6 anys)

   Es produeix la correspondència sil·làbico-alfabètica (sovint escriuen la consonant inicial i la vocal tònica). Encara falten lletres i no hi ha una correspondència so-grafia completa.

5. Escriptura Alfabètica (Aprox. 6-7 anys)

   Són capaços de plasmar tot allò que pronuncien (correspondència alfabètica exhaustiva). Tot i això, encara no utilitzen l'ortografia convencional, sinó una ortografia natural (Exemple: "mare" escrit com a "mara").

Evolució de les Nocions d’Alfabetització

Alfabetització Absoluta

Persona incapaç de llegir i escriure una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana.

Alfabetització Funcional

Persona escolaritzada que no pot emprendre les activitats on l’alfabetització és necessària per a l’actuació eficaç en el seu grup i en la seva comunitat.

Alfabetització Digital

Persona que no sap moure’s en el món digital, Internet i xarxes socials.

Alfabetitzar-se no és només aprendre a repetir paraules, sinó saber la teva paraula. No és només ensenyar a llegir, sinó que també és una eina d’alliberament social.

Classificació de l'Alfabetització segons el seu Ús

• Ús Pràctic: Resoldre qüestions de la vida quotidiana en societat alfabetitzada (convivència, gestió de l'aula, connexió amb el món exterior).
• Ús Científic: Accedir a informació i a formes superiors de pensament. Potenciar el coneixement.
• Ús Literari: Obtenir plaer estètic, crear bellesa i mons imaginaris.

Condicions per a una Millor Alfabetització

L'alfabetització millora quan:

• L'escola millora com a context lletrat.
• La comunitat està alfabetitzada.
• Hi ha diversitat de propòsits comunicatius.
• Es generen situacions d’ús real.
• Es promou la interpretació i la producció de diversos textos.
• El docent llegeix i escriu davant de l’alumnat.