4. Quan s’utilitzen eficientment els recursos disponibles per produir dos béns:

ACTIVITAT ECONÒMICA: És el conjunt d’activitats que duen a terme els éssers humans per a gestionar els recursos de què disposen per tal de satisfer les seves necessitats o recursos. Té tres fases: 1. PRODUCCIÓ de béns i serveis. En aquesta fase, es empreses decideixen quins béns produeixen, i en quina quantitat.  2. DISTRIBUCIÓ: també anomenada comercialització. Inclou l’emmagatzematge, transport, i venda.  Venda  a  l’engròs: es ven en grans quantitats a un comerciant. (Una botiga compra gran quantitat per a vendre).  Venda al detall: es ven en petites quantitats al consumidor final, per exemple, quan nosaltres anem a comprar algun producte a una botiga. 3.CONSUM. Les persones satisfan les seves necessitats. Per exemple: consumim un refresc, utilitzem l’ordinador, llegim un llibre, mengem una poma, etc. Les persones satisfan les seves necessitats a través dels BÉNS I SERVEIS. Quina n’és la diferència? 1.BÉNS. Són elements tangibles i materials, és a dir, es poden veure i tocar. Són utilitzats i consumits per a cobrir una necessitat.
Per exemple: sabates, una taula, el mòbil, una fruita, els mobles, una bicicleta… 2. SERVEIS. Són molt variats. Són intangibles, només se’n reben els beneficis o resultats. No es pot guardar o emmagatzemar, s’ofereix en el mateix moment que es produeix. També és inseparable de la persona que el realitza. Per exemple: una operació mèdica, un massatge, el transport en un taxi, classes (educació), neteja domèstica, traduccions… 

SECTORS ECONÒMICS. SECTOR PRIMARI.  Obtenció d’aliments i matèries primeres del medi natural: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. SECTOR SECUNDARI. Transformació de les matèries primeres que provenen de la natura en productes elaborats. Exemple: la indústria, construcció, mineria, explotació de fonts d’energia (petroli, gas…). TERCIARI. No produeixen un bé material, sinó que ofereixen un servei a la població. Per exemple: el comerç, el transport, la sanitat, l’educació i el turisme. Quaternari. Està basat en el coneixement i la investigació. Per exemple, el disseny, la recerca científica, el desenvolupament tecnològic…  QUINARI: Engloba totes les activitats que no tenen com a objectiu el guany econòmic, és a dir, sense ànim de lucre. Per exemple: treball domèstic no remunerat, com les mestresses de casa VOCABULARI. BÉNS DE CONSUM. Són béns destinats als consumidors, que responen d’una manera directa a la satisfacció de les necessitats. Per exemple: aliments, roba, mobles, etc. BÉNS DE PRODUCCIÓ. Són les eines, maquinària, materials, matèries primeres que necessita una indústria per tal de fabricar un producte. SOCIETAT DE CONSUM O CONSUMISME. Estat actual de la societat, basat en la creació de necessitats fictícies en el consumidor, que creu que sempre ha de consumir més del que en realitat necessita per a cobrir les seves necessitats. Per exemple: la compra i el reemplaçament d’un mòbil que encara funciona per un altre últim model, la compra excessiva de roba que no necessitem, etc. NECESSITATS PRIMÀRIES. Necessitats que els humans han de cobrir per a sobreviure i estar bé físicament. Per exemple: la son, el refugi (habitatge), menjar, aigua. RECURSOS NATURALS. Conjunt de recursos materials que procedeixen de la natura i són utilitzats pels humans. Són finits. Per exemple: l’aigua, el petroli, els minerals, els animals…CAPITAL FÍSIC. Serveix per produir béns o serveis. Està constituït pels béns materials que té una empresa per a produir, per exemple: les instal·lacions d’una empresa, la maquinària, les matèries primeres… CAPITAL FINANCER. Són els diners que necessita una empresa per a fundar-se i mantenir la seva activitat.
Per exemple, per a poder pagar els sous, comprar les màquines, llogar els espais… AGENTS ECONÒMICS. Són els que produeixen, intercanvien i consumeixen els diferents béns i serveis. N’hi ha tres:  1.Persones (consumidors) 2.Empreses (produeixen i distribueixen) 3.L’Estat (proporciona el Març jurídic, les lleis). TAXA D’OCUPACIÓ. Percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa. Per exemple, a Espanya és del 80%. GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA. Procés a través del qual les economies, les societats i les cultures s’han integrat a través d’una xarxa mundial de comunicacions, transport i comerç. Per exemple: mengem fruites que venen de l’altra punta del món (fruites tropicals), tenim cotxes amb components fabricats a diferents països del món, veiem sèries de TV que es veuen en tots els països… LA HISTÒRIA DE L’ECONOMIA. PREHISTÒRIA 1. Les activitats econòmiques són: caçar, recol·lectar, plantar…  2. Hi ha bescanvi d’excedents (trueque). 3.És una ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA: les persones produeixen únicament per a les seves necessitats bàsiques. Edat Antiga 1.Aparició dels diners (metall, cacau, petxines, sal… segons la cultura). 2.La terra és l’element de riquesa. 3.Hi ha un sistema esclavista, gran part de la producció és realitzada per persones privades de la seva llibertat. 4.La guerra implica conquesta de terres, esclaus, riqueses…

Edat Mitjana 1.La terra segueix sent l’element de riquesa. 2.Sistema feudal: els vassalls treballen la terra. 3.Les guerres també continuen sent un element econòmic important. 4.Cap al Segle XII apareix un nou grup social, la burgesia. Es caracteritza per no treballar la terra, sinó que són comerciants i artesans, que venen la seva feina a canvi de diners. Edat Moderna 1.Hi ha les revolucions burgeses (com la francesa), els burgesos volen més llibertat per a poder dur a terme les seves activitats econòmiques. EDAT CONTEMPORÀNIA 1.Entre 1750 i 1850, es dóna la Revolució Industrial: els avenços tècnics donaran lloc a la creació de les primeres fàbriques, el ferrocarril, etc.2. La història del Segle XX ha estat la pugna entre CAPITALISME i COMUNISME. 3.CAPITALISME. És un sistema econòmic no regulat per l’Estat. Es deixa llibertat de competència a individus i empreses per a dur a terme les activitats econòmiques. Busca el benefici econòmic. 4.COMUNISME O ECONOMIA PLANIFICADA. L’Estat és qui controla tots els aspectes de l’economia, i per tant, és el propietari de les empreses, decideix què s’ha de produir i en quina quantitat. Busca la reducció de les desigualtats socials. AVUI DIA: El sistema econòmic és d’ECONOMIA MIXTA. Significa que hi ha elements de capitalisme (el mercat assigna els recursos), i d’economia planificada (l’Estat intervé per minvar les desigualtats i regular el funcionament de l’economia).