Els 4 Temes de Nietzsche

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB

NIETZSCHE: Els 4 Temes:

a) La mort de Déu: La mort de Déu no és només una manifestació d'ateisme. Significa, també la mort de les grans veritats, de les veritats absolutes que tenen fora del món la seva justificació. A partir d'ara el sentit del món haurà de trobar-se en el món.

b) El superhome: El terme superhome prové de la idea que l'home és una cosa que ha de ser superada. La cultura que abraça una falsa taula de valors ha de desembocar, necessàriament, en l'enfonsament i la decadència, ha de quedar colgada per la marea que avança impetuosa i de la qual només es salvaran els que sentin com a pròpia la necessitat de superació de l'home. La figura del superhome es contraposa a la del darrer home.

El nihilisme o negació absoluta és l'estat de l'home mancat d'objectius pels quals valgui la pena lluitar, mancat de força per transcendir-se, és l'estat de l'home transformat en vegetal. Existeixen dos tipus de nihilisme: el negatiu, representat pel darrer home, i el positiu, que és el propi del superhome: només enderrocant els valors d'aquesta societat podrem aixecar una nova societat bastida a partir de nous valors. El superhome és l'ésser capaç d'estar a l'alçada d'un acte tan immens com l'assassinat de Déu, el superhome és el nou déu, un déu terrenal. El superhome donarà un nou sentit a la realitat, crearà nous valors, els valors de la vida, que no estaran fonamentats en un més enllà, sinó en aquest món; així, el superhome crearà el sentit de la Terra, serà ell mateix el sentit de la Terra. De les Metamorfosis: el nen representa l'anhel de puresa i autenticitat que perseguia Nietzsche. Nietzsche descriu les tres transformacions o metamorfosis de l'home que fa camí vers el superhome. La gènesi del superhome passa per tres formes: el moment en que l'home pren la forma de camell, el moment en que pren forma de lleó i finalment el moment en que l'home es transforma en nen.

1. El camell: És l'animal els geps del qual suporten carregues feixugues; representa l'home capaç de dur el pes de la llei moral, el pes de la transcendència. Simbolitza l'esperit que s'inclina davant allò sublim de la llei moral; la seva màxima és el deure Kantia.

2. El lleó: És l'animal que es desfà de carregues opressores i antinaturals; lluita contra el seu darrer déu: la moral i els valors. És l'home que crea la seva llibertat dient no, que s'allibera dels seus jous, que després de la lluita diu jo vull... Però el lleó es transformarà en nen.

3. El nen: Representa la voluntat creadora i espontània, la llibertat veritable, no la llibertat que consisteix únicament a reaccionar contra alguna cosa. El nen representa l'existència com a aventura i com a joc; és el natural i sincer dir sí a la vida.

c) La voluntat de poder: Aquest concepte està influït per Schopenhauer que havia parlat de la voluntat de viure. La voluntat de poder pressuposa un concepte fonamental: la desigualtat. Nietzsche és un defensor de la desigualtat humana i s'enfronta a totes les doctrines o ideologies igualitàries. Per Nietzsche, Justícia no és igual a Igualtat. Un altre concepte clau per Nietzsche és la mediocritat. S'hi enfronta incansablement. Diu que en nom de la igualtat hem enaltit la mediocritat.

d) L'etern retorn: El significat d'aquesta expressió és: la vida mai no desapareix. Nietzsche lluita contra tot el que és metafísic i absolut. El lloc de la metafísica i la religió l'ocupa, en la seva filosofia, la doctrina de l'etern retorn. Nietzsche anomena aquesta doctrina 'una profecia'. Unamuno afirma que aquesta doctrina és una demostració de la set d'immortalitat que Nietzsche tenia. Allò que retorna en Nietzsche no és el que hi havia abans. És més aviat que l'intangible fluir de l'esdevenir no permet fixar res. Es desequilibren constantment les construccions humanes, com la ciència, que pretenen fer estàtic el món. La idea de l'etern retorn no deixa res permanent, cap punt fix on agafar-se en cas de perill. Nietzsche parteix, en la seva concepció de la realitat, de l'herència d'Heraclit: la realitat no és més que un canvi incessant.

Entradas relacionadas: