4 pilars de l’estat del benestar” a Espanya

Basiques: Col·lectiu de professionals Que informen orienten, fan diagnòstics i valoracions, detecten situacions de Risc per actuar de forma preventiva i realitzar projectes comunitaris per la Integració social de persones i col·lectius en risc.

Especializades: Donen Respostes a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica. Donen suport tècnic i presten col·laboració als serveis basics en les matèries de La seva competència.

2Avanta

. Reforça els sistema democràtic en deixar decidir als òrgans Locals. Descongestiona el poder entral.Facilita la gestió dels assumptes en Entregar-los a altres òrgans que els ponen conèixer millor. Els recursos son Emprats mes eficaçment perquè es coneixen be les necessitats locals. Reconeix La diversitat cultural.Posibilita la gestió del conflicte social

Incn

Dificultats per impulsar canvis estructurals profunds, quan La innovació queda reduïda a contextos locals.Pot exagerar el sentiment Particularista en depriment de la consciencia nacional. Pot estar condicionada Per l'entorn i les influencies dels grups de pressió son mes difícils d'obviar.

3
Si, la LEC es ma política descentralitzada de desconcentració I de devolució. Pel que fa a desconcentració el gover central realitza una Política educativa pero cedeix competencies sobre aquellapolticia educativa que Implica cert nivell de tendir comptes cap al govern centrar i no desenvolupar Un projecte plenament des de la realitat i necessitats del territori, per Exemple a Espanya. Pel que fa a la devolució construeix la seva política educativa Global d’acord amb les necessitats, tenint competències econòmiques a nivell Municipal. Tenen comptenecies planes i per tal de poder-les aplicar se’ls dona Diners.  la política de descentralització De l'estat espanyol del gobern central en política educativa respecta a Catalunya (generalitat) .Per tant es que la LEC  Es una llei de centralitacio, es a dir de la generalitat cap als Municipis i a posta per aquesta descentralització, els municipis x exemple no Tenen cap competencia en la educació.

4
.L’estat del benestar cobreix les nostres necessitats des d’una òptica econòmica,però No nomes econòmica. Per tant es podria dir que cobreix les necesisatst basqiues De les persones, indiferentment de la seva classe social, origen, però a la Practica això no es així. Per tant l’estat dde benestar es el conjunt de polítiques Que tenen com a objectiu millorar les condicions de vida dels individues i assegurar La igualtat d’oportunitats dels i de les ciutadanes. Hi ha diferents models de Estats de benestar, ja que tots no funcionen de la mateixa manera.

Model Liberal: Potencia la protecció Social privada i la publica, ocupa un lloc subsidiari i atent nomes a aquelles Oersones que poden desmotrar insuficiència. Model que implica aalt grau Destratificació social de desigualtat .Cohesió social x exemple si veuen una Persona malalata no l’ajudara perquè sinó haurà de pagar-li el metge . Hi ha Una gran desigualtat entre les classes socials,

M.
model conservador

* L'estat intervé en el Mercat però no sobre la estratificació social.

coexisteixen les mútues i les Prestacions corresponen a la contribució de la persona a traves del mercat de Treball la intervenció de l'estat, com a en model liberal, es subsidiària.

l'estat privatitza totes les Fonts d'inversió posant traves perque altres estat no aportin. Només es valora El que es part d'aquellla societat. L'economia de dins, els membres que formen Part. No competitivitat des de dins ni des de fora.EX: França, Austrai, Alemanya, Itàlia

Dualitat de públic i privat, I el servei per tant no es universal per a tothom, no es un dret garantit per a Tothom. Dualitat entre model social democrata i el liberal, pero en moments de Crisi la part publica( propia del model social democrata) es la que perd. Sengos el partit que governi guanyara mes una part o una altre. En el model Conservador a l'estat del benestar mitjançant el mercat de treball. A mes a Mes, creu i posa el pes en la família, model familiaritzat, on hi ha una part De assumpció de les prestacions les quals la fa la família. Es a dir, allà on No arriba l'estat, ho realitzava algun membre de la família. EX: En el moment De crisis les dones van a torar a la llar.

M. Social Democrata: L’estat No ha d’inventar en el benestar sinó en producció. Impostos mínims per tal d’abraçar Tots els recursos i que tot sigui public.Aquest model no acaba amb les classes Socials, però garanteix un punt de partida mes equitatiu per a totes les Persones. La mercantilització no es possible amb els aspectes fonamentals de la Vida si realment volem garantí la igualtat entre totes les persones. La idea Fonamental d’aquet model es descentralitzar l’estat de benestar dels mercats. .

5.Martha Nusbaum conforma 10 ithems que hauria de tenir auqets Estat del benestar per oferir les mateixes condicions a tothom i una de elles Son: La capacitat de poder pensar, imaginar, sentir, etc, aquesta te molt a Veure amb a la capacitatat de poder crear i transformar la nostra realitat, de No patr alienació.Aquest en l’ambit educatiu es molt important. Un altre es Emocions, Vivim en un mon on la intel·ligència emocional o la educació emocional No ha tingut importància. Hi ha un nivell de violència entre nosaltres molt Gran, mai vist en la historia (per no parlar del suïcidi) i això esta molt Connectat a la educació emocional que rebem. Afiliaicó, la possibilitata de Sentir.Te vinculat a un lloc, a un grup de persones. Capacitata de jugar, de Les persones adultes i dels nenes. Com a fon d’aprenentage i com a font de Diversió, també es un aspecte dengat. Els jocs cada cop mes son mes Individualitzat i comporten conseqüències.