El 3 de maig de 1814: Anàlisi i Context

Autor: Francisco Goya

Cronologia: 1814

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 2,68 x 3,47

Estil: neoclàssic-romàntic

Tema: històric-al·legòric

Localització: Museo del Prado (Madrid)

Descripció formal

La composició s’articula en dos grups: a l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l’escamot dels soldats arrenglerant en Diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta reforça la diferenciació dels dos grups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una ratlla de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i, alhora, potencia el realisme del tema representat.

Temàtica

El 24 de febrer de 1814, 6 anys després del fet representat, Goya escriu a l’alt regent, el cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a “perpetuar per mitjà del pincell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa”, referint-se a Napoleó. El 3 de maig va fer parella amb el 2 de maig conegut també com la carrega dels Mamelucs. Aquests dos quadres, alguns autors en volen afegir dos més avui desapareguts: Aixecament dels Patriotes davant el palau reial i La Defensa del Parc d’Artilleria.

L’acció se situa a la muntanya del príncipe Pio de Madrid des d’on és visible, presumiblement, la caserna del conde-duque, l’arquitectura del qual es dibuixa en el fons de la composició. La inclusió en l’escena d’una dona i d’un fraire és un tres de versemblança en la construcció de l’escena, perquè les dones s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego i Dàvila.