El 3 de maig de 1808 a Madrid: Anàlisi de l'obra mestra de Goya

El 3 de maig de 1808 a Madrid

Presentació

Situada entre el neoclassicisme i el romanticisme, l'obra "El 3 de maig de 1808 a Madrid" de Francisco de Goya és una peça clau en la història de l'art. Goya, un innovador, es deslliga del dibuix academicista i s'acosta al color per mostrar la dura repressió de l'exèrcit francès, que fusella part de la ciutadania. Aquesta obra, juntament amb "El 2 de maig", retrata la crueltat de la Guerra del Francès.

Dades bàsiques

• Autor: Francisco de Goya
• Títol: El 3 de maig de 1808 a Madrid
• Estil: Neoclassicisme - Romanticisme
• Cronologia: 1814
• Tècnica pictòrica: Oli sobre tela
• Mides: 266 x 345 cm
• Ubicació original / actual: Museu del Prado, Madrid

Breu biografia de Goya

Francisco de Goya, pintor aragonès, va ser un artista prolífic que va experimentar amb diversos estils al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis en el rococó, una pintura alegre i feliç, fins a la seva evolució cap al neoclassicisme, Goya va destacar en el retrat, tant oficial com privat, amb obres crues i realistes. Va ser pintor de la cort i va viure de prop els esdeveniments de la Guerra del Francès, que van marcar profundament la seva obra.

Descripció formal

Iconografia

L'obra, un encàrrec realitzat després de la Guerra del Francès, representa un afusellament real de civils a mans de l'exèrcit francès a les afores de Madrid. Ambientada a la nit, amb els edificis de Madrid al fons, l'obra mostra dos grups d'humans: els que estan a punt de ser afusellats i els afuselladors. L'atenció se centra en els condemnats, especialment en l'home amb els braços aixecats en un gest de súplica. Al terra, un conjunt de cadàvers sobre un bassal de sang accentua la brutalitat de l'escena.

Funció

Inicialment, l'obra tenia una funció commemorativa de la victòria francesa i d'exaltació patriòtica. Amb el temps, ha transcendit aquesta funció per convertir-se en una denúncia atemporal de la violència i la inhumanitat de la guerra.

Composició

La composició és tancada, amb línies horitzontals que defineixen el paisatge i línies verticals que emmarquen els personatges. L'home amb els braços aixecats crea una línia diagonal que, juntament amb el cos inert del terra, aporta dinamisme a l'escena.

Recursos tècnics

El color domina sobre la línia. Goya utilitza una paleta de colors foscos i terrosos, amb tocs de llum que ressalten els personatges principals. El clarobscur, aconseguit a través d'un fanal que il·lumina els condemnats, crea una atmosfera dramàtica i accentua l'expressivitat dels rostres.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil

L'obra combina elements del neoclassicisme, com el tema històric i patriòtic, amb característiques del romanticisme, com la representació expressiva dels personatges i la denúncia de la injustícia.

Relació forma i funció

La forma i la funció de l'obra estan íntimament lligades. La composició, el color i la llum contribueixen a crear una atmosfera dramàtica que transmet la crueltat de l'escena i la seva denúncia atemporal de la violència.

Iconologia

El personatge central, amb els braços aixecats, representa la súplica i la impotència davant la barbàrie. Els rostres dels condemnats expressen por i desesperació, mentre que els soldats, representats com a màquines de matar, simbolitzen la deshumanització de la guerra.

Relació època i obra

Goya va viure el final de l'absolutisme, la Guerra del Francès i la restauració monàrquica. Aquests esdeveniments van marcar profundament la seva obra, que reflecteix la convulsió social i política del seu temps.

Influències i transcendència de l'obra

Goya va ser influenciat per pintors com Velázquez i la pintura neoclàssica. No obstant això, la seva capacitat innovadora el va portar a desenvolupar un estil propi, amb una certa modernitat que anticipa l'impressionisme i el realisme. L'obra ha influenciat artistes posteriors, com Picasso, que es va inspirar en "El 3 de maig" per a la seva obra "La matança de Corea".