1898–1936: Espanya i les Illes Balears — crisi i reformes

Context històric i esquema econòmic

ELABO ESQ. ECO: Durant el primer terç del segle XX, Espanya va viure tensions entre tradició i modernitat. Econòmicament, predominava l'agricultura (cereals, vinya) i una industrialització incipient (Catalunya, País Basc), mentre a les Illes Balears l'economia es basava en ametlers, oliveres, ramaderia i pesca, amb els inicis del turisme a Mallorca (dècades de 1920 i 1930), impulsat per inversió estrangera. Socialment, a Espanya hi havia una forta divisió entre les elits terratinents i les classes populars, amb l'ascens dels moviments obrers; a les Balears, una societat rural tradicional, amb emigració cap a Amèrica i influència eclesiàstica. Culturalment, Espanya va viure l'Edat de Plata (Generació del 98 i del 27) i les avantguardes; a les illes es reivindicava la cultura autòctona (Joan Alcover, Costa i Llobera) i el català, amb festes populars com es Vermar. En relacions de gènere, a tot l'Estat es mantenia el rol domèstic de la dona, amb els primers moviments feministes, mentre a les Balears continuaven els estereotips tradicionals, amb participació femenina limitada a sectors com l'ensenyament o la indústria. Les illes van oscil·lar entre la identitat rural i els primers contactes amb la modernitat.

Repercussions de la Primera Guerra Mundial

REPERCUSSIÓ 1a GM: La neutralitat espanyola (1914-1918) va permetre un boom econòmic inicial per l'exportació de matèries primeres (carbó, minerals) i productes agrícoles a països en guerra, però va generar una inflació galopant i l'empobriment de les classes populars. La industrialització es va concentrar a Catalunya i al País Basc, mentre el camp espanyol va acumular deutes i desigualtats. La crisi postbèl·lica va provocar el tancament de fàbriques i l'atur, alimentant el creixement dels sindicats (CNT, UGT) i la radicalització política. A més, la pandèmia de grip de 1918 va causar milers de morts, debilitant la població. A les Illes Balears, la postguerra va provocar una crisi econòmica, especialment en el sector agrari, després del creixement temporal de les exportacions. Va augmentar l'emigració cap a Amèrica i cap a la península. L'Església i els terratinents mantenien el control social, i la dependència del camp va perpetuar l'endarreriment econòmic i una societat conservadora.

Mesures educatives i modernització (República)

PPS MESURES EDUCA: La proclamació de la República el 1931 va impulsar la modernització cultural, social i econòmica d'Espanya. Es va apostar per una xarxa d'ensenyament públic i gratuït, amb mesures de secularització i coeducació. Les missions pedagògiques es van crear per fomentar la cultura general, orientar mestres i promoure la participació ciutadana. Aquestes iniciatives van portar biblioteques, conferències, cinema i altres activitats culturals al medi rural. A les Illes Balears es va viure una eclosió educativa amb la creació de centres com l'escola pública de Son Espanyolet a Palma. També es va intentar difondre l'ús del català, exemplificat amb l'expansió del Decret de Bilingüisme de Catalunya i l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia publicat a La Nostra Terra. Aquest esforç de modernització pedagògica va tenir un fort impacte social i cultural a tot el país. Amb l'arribada de la Guerra Civil el 1936, totes aquestes iniciatives es van veure abruptament interrompudes.

Drets civils i participació femenina

MESURA HOM I DONS: Una de les mesures més rellevants va ser el reconeixement dels drets civils i polítics de les dones. Amb la proclamació de la República, les dones van aconseguir el dret a vot i van ser elegibles com a diputades, obrint el camí a la seva participació activa en la política. També es van reformar lleis com la del divorci i el matrimoni civil, que van contribuir a igualar el tractament legal entre homes i dones. A més, es va impulsar la coeducació, afavorint la formació mixta a les escoles públiques. A les Illes Balears, per exemple, es va celebrar el Dia Internacional de les Dones l'8 de març de 1934, organitzat per la Secció Femenina del Partit Comunista. Aquestes iniciatives van ser clau per trencar amb la tradició de subordinació femenina i fomentar una consciència feminista i igualitària.

Ultimàtum de 1898 i crisi colonial

ÚLTIMÀTUM: L'ultimàtum dels Estats Units a Espanya de 1898 és un document polític i diplomàtic clau que va precipitar la Guerra hispano-nord-americana i va marcar la fi de l'imperi colonial espanyol. El text exigia la independència de Cuba, la retirada de les tropes espanyoles i autoritzava l'ús de la força militar, evidenciant la voluntat nord-americana d'intervenir i expulsar Espanya del territori, amb l'enfonsament del Maine com a pretext. A les Illes Balears, la crisi del 98 va generar un fort impacte econòmic i social, amb la pèrdua de rutes comercials i vincles amb Cuba, així com un sentiment generalitzat de frustració i descontentament davant la decadència del poder espanyol.

Acord de l'Assemblea de Parlamentaris (1917)

ACRD ASSAMB: L'Acord de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 és un document polític que reflecteix la profunda crisi de la Restauració, denunciant la incapacitat de les Corts per resoldre els problemes de l'Estat i reclamant la convocatòria de Corts Constituents elegides per sufragi universal. El text defensava un govern que representés realment la voluntat popular i impulsés reformes sobre l'organització territorial i l'autonomia. Aquest acord s'inscriu en un context d'inestabilitat política, conflictivitat social i crisi econòmica, i tot i que les Illes Balears no hi tingueren un paper central, les seves reivindicacions van contribuir al debat sobre l'autonomia regional i la necessitat de reformes polítiques.

Crisi de 1898 i Guerra de Cuba (1895-1898)

CRISI 1898: A finals del segle XIX, Espanya només conservava com a colònies Cuba, Puerto Rico i Filipines. Cuba era la més important econòmicament, basada en les plantacions de sucre, cafè i tabac, però patia un fort malestar polític i econòmic. L'exclusivisme comercial amb Espanya perjudicava els cubans, que preferien comerciar amb els EUA. A més, no tenien drets polítics ni representació a les Corts espanyoles. Els antecedents de la guerra de 1895 es troben en la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), en la qual es van fer algunes promeses d'autonomia que mai es van complir. L'abolició de l'esclavitud (1886) i l'augment d'impostos van generar més tensions entre els cubans, fins que el 1895 esclatà un nou aixecament independentista a Cuba, conegut com el Grito de Baire, liderat per Antonio Maceo.

Guerra de Cuba i intervenció dels EUA (1895-1898): El govern espanyol va reaccionar enviant el general Valeriano Weyler, mallorquí, que va aplicar una tàctica de guerra total, amb una repressió brutal i la creació de camps de reconcentració per controlar la població civil. Aquestes mesures, juntament amb la propaganda nord-americana (apareix per primera vegada la premsa groga), van augmentar la pressió internacional sobre Espanya. Els EUA, que tenien interessos comercials a Cuba, aprofitaren l'explosió del vaixell Maine a l'Havana el 1898 per declarar la guerra a Espanya. El conflicte es va estendre a Filipines, on també hi havia un moviment independentista. La flota espanyola va ser derrotada a les batalles navals de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba, evidenciant la inferioritat militar espanyola. El desembre de 1898, Espanya va signar el Tractat de París, pel qual cedia Puerto Rico, Filipines (venudes per 20 milions de dòlars) i Guam als EUA, mentre que Cuba esdevenia independent, però sota tutela nord-americana.

Consequences del desastre de 1898

L'any següent varen vendre les Carolines (al Pacífic) a Alemanya.

Conseqüències del desastre de 1898

• Pèrdua imperial: Pèrdua de les últimes colònies espanyoles, fet que marcava la fi de l'imperi colonial.
• Impacte econòmic: Es van perdre els mercats colonials, però el retorn de capitals cubans va impulsar el sistema bancari i la industrialització a Catalunya i al País Basc.
• Crisi moral i política: La derrota va ser percebuda com un desastre nacional, generant un fort sentiment de decadència i impulsant el moviment regeneracionista, que demanava reformes profundes per modernitzar Espanya.
• Creixement del nacionalisme: Augment del nacionalisme català i basc, que criticaven la incapacitat del sistema de la Restauració per a reformar el país.
• Aparició de la Generació del 98: Un grup d'intel·lectuals (Unamuno, Machado, Baroja...) que van reflexionar sobre la crisi d'Espanya i la necessitat de regeneració cultural i política.

Políticament, apareix el regeneracionisme, un corrent intel·lectual i polític que propugnava la necessitat de reformar profundament Espanya per superar el seu retard econòmic, polític i social. Figures com Joaquín Costa defensaven la modernització de l'educació, la descentralització i la fi del caciquisme. Tot i alguns intents de reforma durant el regnat d'Alfons XIII, el sistema polític de la Restauració es va mantenir, agreujant la crisi i facilitant l'ascens de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).