Les 16 Característiques del Llenguatge Humà i la Competència Comunicativa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 67,53 KB

Les Característiques del Llenguatge Humà

Les 16 característiques del llenguatge humà (Charles F. Hockett)

Les 16 característiques del llenguatge humà segons Charles F. Hockett descriuen els trets que fan del llenguatge una forma única de comunicació. Són:

  1. Canal vocal-auditiu: S’utilitza la veu i l’oïda.
  2. Transmissió irradiada i recepció direccional: El so es propaga en totes direccions, però es pot identificar la font.
  3. Esvaïment ràpid: Els sons desapareixen un cop emesos.
  4. Intercanviabilitat: Qualsevol parlant pot ser emissor o receptor.
  5. Feedback complet: El parlant pot escoltar-se a si mateix.
  6. Especialització: Els òrgans de parla estan especialitzats per comunicar.
  7. Semanticitat: Els sons tenen significats associats.
  8. Arbitrarietat: La relació entre el signe i el significat no és natural.
  9. Caràcter discret: El llenguatge es compon d’unitats separables.
  10. Desplaçament: Es pot parlar de coses llunyanes en el temps o l’espai.
  11. Productivitat: Es poden crear infinites frases noves.
  12. Transmissió cultural: El llenguatge s’aprèn socialment.
  13. Dualitat: El llenguatge té forma (sons) i significat.
  14. Prevaricació: Es pot mentir.
  15. Reflexivitat: Podem parlar sobre el llenguatge mateix.
  16. Aprenentatge: Es poden aprendre altres llengües.

Diferències amb els sistemes de comunicació animal

Els sistemes de comunicació animal poden compartir algunes característiques (com la transmissió vocal o la intercanviabilitat), però no compleixen trets fonamentals com:

  • Productivitat
  • Desplaçament
  • Reflexivitat
  • Prevaricació
  • Aprenentatge lliure de qualsevol llengua

Això fa que el llenguatge humà sigui molt més complex, flexible i creatiu que qualsevol forma de comunicació animal.

Esquema de la comunicació segons Roman Jakobson

Roman Jakobson defineix l'esquema de comunicació com un procés de transmissió de senyals informatius. Les seves categories inclouen:

  • Bidireccional / Unidireccional
  • Verbal (Oral / No oral: Llengua de Signes i escriptura)
  • No verbal

Sistemes d'escriptura

Els sistemes d'escriptura es classifiquen en:

  • Logogràfic
  • Sil·làbic
  • Alfabètic

Característiques de la Lingüística Moderna

La lingüística moderna es defineix per ser:

  • Descriptiva, no prescriptiva: Analitza com es fa servir realment la llengua, sense jutjar si és correcta o incorrecta.
  • Explicativa: No només descriu els fenòmens lingüístics, sinó que també intenta explicar-ne el funcionament i les causes.
  • Objectiva: Es basa en dades observables i comprovables, no en opinions subjectives.
  • Explícita: Utilitza un llenguatge tècnic i precís per descriure i analitzar la llengua de manera clara i sistemàtica.

La Competència Comunicativa i les Habilitats Lingüístiques

La llengua és una eina comunicativa que ens permet accedir a àmbits de cultura, ordenar la ment, facilitar i ampliar la comunicació i la relació, i participar al món amb seguretat.

Competència Comunicativa

La Competència Comunicativa (pragmàtica + lingüística) és allò que un parlant necessita saber per a comunicar-se de manera eficaç en diversos contextos.

Les 4 subàrees de la Competència Comunicativa

  • Gramatical: Coneixement del codi.
  • Sociolingüística: Regles culturals d'ús.
  • Discursiva: Habilitat per construir i comprendre textos orals/escrits.
  • Estratègica: Estratègies de comunicació (verbals i no verbals) per compensar possibles errades.

Habilitat de Lectura

Llegir consisteix a reconstruir missatges de manera significativa.

Tipus de lectura

  • Per plaer (Extensiva): Ex. novel·la.
  • Per obtenir informació d'un text (Intensiva/Selectiva): Ex. instruccions.
  • Amb menys profunditat (Ràpida/Superficial): Ex. diari.
  • Assalta involuntàriament (Involuntària): Ex. publicitat.

Un bon lector sap aprofitar les lectures en benefici propi. La Competència Lectora (fer ús dels recursos que ofereix la comprensió) té dues fases:

  1. Descodificació: Procés de conversió de grafemes en sons o informació.
  2. Comprensió Lectora: Interpretació de la informació. Aquesta fase ja disposa dels coneixements del món, del tema i de la riquesa de vocabulari del lector.

Habilitat d'Escriptura

Escriure és comunicar-se coherentment per escrit, produint textos d'extensió considerable.

Procés d'adquisició de l'escriptura (Andreu i Barrachina)

  1. Etapa precal·ligràfica: Desenvolupament de la psicomotricitat i adquisició de l'escriptura.
  2. Adquisició de l'ortografia.
  3. Producció de textos (ortografia, cohesió...).

Microhabilitats de l'escriptura (Cassany)

Les microhabilitats de Cassany inclouen:

  • Procediments: Psicomotrius i cognitius (planificació, redacció i revisió).
  • Conceptes: Propietats textuals del text.
  • Actituds: Motivació, autoconcepte com a escriptor, cultura impresa, etc.

Cal combinar les habilitats des d'un enfocament:

  • Gramatical: Funcionament lingüístic de la llengua.
  • Funcional comunicatiu: Identificació, comprensió i elaboració de diversos gèneres textuals.

Treball de l'escriptura per cicles

  • 1r Cicle: Treballar la idea de frase i el concepte de text com a conjunt de frases.
  • 2n Cicle: Distinció entre frase i paràgraf, i treballar alguns connectors.
  • 3r Cicle: Tots els aspectes importants de l'estructura d'un text i la llengua dels textos.

Aprenem a escriure al llarg de tota la vida.

Habilitat d'Escoltar

Escoltar és comprendre un missatge oral i interpretar-lo adequadament.

Procés de comprensió oral: 3 Microhabilitats

  • Procediments i conceptes: Estratègies per desxifrar i els continguts lingüístics necessaris.
  • Actituds: Autoconcepte com a escoltador.

Habilitat d'Expressió Oral

Cal treballar situacions monologades i dialogades.

5 Microhabilitats de l'Expressió Oral

  1. Planificació del discurs.
  2. Conducció del discurs.
  3. Negociació del significat.
  4. Producció del text.
  5. Aspectes no verbals.

D,N,E,A.

Sociolingüística i Planificació Lingüística

Sociolingüística

La Sociolingüística és una disciplina interdisciplinària que s'ocupa dels comportaments humans de base lingüística.

Nota important: No és possible una convivència igualitària entre dues llengües (en termes de poder social).

Diferenciació: Multilingüisme (presència de diverses llengües en un territori) vs. Plurilingüisme (capacitat d'un individu per parlar diverses llengües).

Dinamització i Planificació Lingüística

La Dinamització Lingüística consisteix en accions per enfortir o restaurar una llengua abans majoritària.

La planificació s'estructura en diferents nivells:

  • Pla: Àmbit genèric.
  • Programa: Estructuració en àrees i objectius.
  • Projecte: Acció concreta.

Fases d'un Projecte de Dinamització

  1. Detectar necessitats i conèixer la realitat.
  2. Establir objectius.
  3. Dissenyar activitats.
  4. Avaluar i redissenyar si cal.

Beneficis del Bilingüisme

El bilingüisme aporta beneficis en dos grans àmbits:

Beneficis Cognitius

  • Pensament divergent.
  • Consciència metalingüística.
  • Sensibilitat comunicativa.
  • Major capacitat per aprendre múltiples llengües.

Beneficis Socials

  • Econòmics.
  • Interaccions globals i locals.
  • Augment de la consciència cultural.
  • Major llibertat d'expressió i per construir-se la seva identitat.

Models Multilingües a l'Escola

MODELS MONOGLÒSSICS

1eYlcf1+OXsAAAAASUVORK5CYII=

Els models multilingües a l'escola es poden classificar en:

  1. Assimilació: Adaptació total a la nova llengua.
  2. Guetització: Marginació lingüística diversa.
  3. Integració: Manteniment i integració de les llengües.

Sesquilingüisme: Superar el mite de la identitat del codi.

COMP.P i A

Entradas relacionadas: