1. Quins són els referents novel·lístics que capmany fa servir per escriure feliçment, jo soc una dona?

CONTEXT

María Aurèlia Capmany neix a Barcelona el 3 d'Agost del
1918. Va créixer en una família  intel·lectual d'esquerres i catalanista. Va escolaritzar-se en un centre de renovació pedagògica creat per la Generalitat republicana que la va marcar profundament. El 1939 Capmany era una jove de 20 anys, amb totes les ambicions i il·lusions vitals pròpies, que es van veure frustrades pel final de la Guerra Civil i l'arribada de la dictadura franquista. Professora i activista, pertany a la generació d’escriptors que van decidir quedar-se a Catalunya i escriure des de la clandestinitat. Aquesta novel·la va ser escrita al 1969 i retrata la societat catalana d’entre guerres, retrata un feminisme conservador i com a influències literàries es fa refèrencia a Moll Flanders, Marguerite Rigolboche i la novel·la picaresca del Lazarillo de Tormes.

Conclusió

Ens trobem davant d’un fragment de la novel·la “Felíçment jo sóc una dona” de María Aurèlia Campmany, autora catalana que no només va ser coneguda per la seva producció escrita sinó pel seu activisme social i polític. Feminista i catalanista va escriure en l’època de postguerra(franquisme) i transició. La seva novel·la és un retrat de la societat catalana del Segle XX. Escrita de manera autobiogràfica, on la protagonista va reflexionant sobre allò que va escrivint i la manera de fer-ho (funció metalingüística),  amb forta influència de la novel·la picaresca,  la història ens presenta una dona
Carola Milà i la seva vida a la recerca de la llibertat i del diner. La Carola farà el que sigui necessari per aconseguir aquests dos objectius. En aquest fragment, escrit en primera persona,  ens situem al final de la història quan la protagonista decideix fugir a París i començar un cop més una nova vida, allunyada del seu passat i família (un entorn que li resulta irresistible). Per aconeguir-ho tornarà a mentir i tornarà a inventar-se una identitat, l’última, es convertirà amb Judith Nagy. 

1. Capítols 1-5. Infantesa. Correspon al període: 1900-1913

Es fa especial incidència en:

- La biografia de Carola:
filla de mare soltera. L'educació en el col·legi del Bon Consell que existia realment a Les Corts (1886-1936). Educació basada en el sacrifici i autopuniment (dejunis, fred, o posar-se pedres a les sabates, menjar guix...) i un destí de santedat de les nenes. Amb exemples de com les deixen morir en pro d'una missió santa. Carola acaba per ser-ne expulsada. I es posa a treballar. Cal anotar que, com en la resta d'etapes vitals, Carola intenta integrar-se, ser més santa, en aquest cas, que ningú més, però n'acaba sent expulsada o ella marxa.

- Anàlisi de la realitat:
S'expliquen les lluites entre la patronal i l'anarquisme. Molt importants entre els anys noranta i el 1909 a Catalunya. El seu estimat Feliu Tobias es troba molt implicat en la lluita obrera i acaba essent empresonat i condemnat a mort (30.9.1913). També mor Salvador Milà, l'avi col·laboracionista amb els amos de Can Pujades. (la fàbrica de Can Pujades existia). La descripció de les relacions entre els amos i els treballadors il·lustra perfectament la realitat.

Algun fet molt destacat és l'assalt al setmanari Cu-cut!, al qual pertany la il·lustració; així com les referències al teatre i a l'actitud del poble compartida amb l'actor Jaume Borràs, molt conegut a l'època.

2. Capítols 6-7. Primera joventut. Correspon al període 1914-1919

- Biografia de Carmina Torres (Carola): és adoptada per la família Reinal i entra a formar part de la burgesia civilitzada del Modernisme i Noucentisme. Rep una educació i es mostren les seves qualitats d'oratòria i intel·lectuals sota el mestratge de la senyora Reinal.  Tot i així, a partir de la censura i poder que Reinal vol exercir sobre ella,sobre amb qui li convé casar-se (Agustí Turull consideren que no interessa), Carmina Torres/Carola s'adona que és una acollida que ella no té res, menys que la minyona. I marxa per anar a servir en una casa en què els homes la persegueixen i, finalment, convertir-se en prostituta. és la primera vegada que Llorença/Carola sent que domina les regnes de la seva vida.

-Anàlisi de la realitat: El feminisme conservador de principis de Segle XX. La senyora Reinal està inspirada en Francesca de Bonnemaison que va obrir la primera escola per a la dona l'any 1910. Capmany aprofita l'ocasió per fer paròdies de textos i de les dones que feien poesia carrinclona amb el retrat de Julita Tià. Més positiva és el de María Albiol, que mor aviat. La caricatura que d'aquest ambient fa Capmany ha condicionat durant anys la visió que se n'ha tingut. En contrast: què pensa de la prostitució; ser una "dona pública"; la presenta com un ofici més sempre que ella pugui decidir sobre els clients i els termes de la relació. 

- Referències a la I Guerra Mundial: la Gran guerra i l'homenatge a l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet.

3. Capítols 8-11. Joventut i 2. Correspon al període 1920-1936

- La biografia de Carola: prostitució, amistançada  de l'Esteve Plans i Combalia. Naixement de la seva filla Rosa i casament. Entrada a la burgesia catalana. Tots aquest aspectes ofereixen temes candents per tractar: està a favor de la prostitució? La dona hi troba la seva llibertat? El món de les "querides", molt usual en aquells anys i que remarca la vida sexual dels homes acomodats, reconeguda i acceptada socialment: el matrimoni per una banda i el sexe per un altre. Carola aconsegueix, però, primer tenir la seva filla en solitari i posar-li els seus noms: Rosa Milà Milà. I, després, entrar i ser reconeguda a través del casament. La vida matrimonial sols li produeix avorriment i tedi.

La història de violència i gelosia amb Esteve Plans contrasta amb la relació amb el doctor Subietas (cap. 10). Lorenza la Magnífica té més pretendents que l'Esteve. Mostra com les "dones públiques" poden ser preteses per molts homes. Ella sempre manté les distàncies i governa la seva vida.

- Anàlisi de la realitat: s'explica la vida social dels grans cafès de Barcelona i les cases de prostitució. Es destaca la dictadura de Primo de Rivera a través del crim del carrer Escudellers que va tenir molt ressò a la premsa. Es va fer veure que la tanguista Lola Bernabeu, classificada de "dona de la vida"  s'havia suïcidat perquè hi estava implicat el fill del Capità General. L'arribada de la II República. S'explicita el lema que es va fer comú al carrer: "Visca Macià, mori Cambó" (cap. 11) així com la creació del partit d'ultradreta "Partido de Uníón Patriótica" al qual pertany la família Plans.

4. Capítol 12: La maduresa. Correspon a la Guerra Civil 1936-1939

- Biografia de Carola: els Plans fugen i es refugien a Sant Sebastià, mentre incauten la casa i Carola la converteix en un hospital. Hi col·labora amb el doctor Saurí, antic metge de la família Reinal. Viu el gran enamorament amb Benito Garrido, un milicià de qui no sabrà mai més res. S'assabenta que el seu marit tenia una amant.

- La Guerra Civil: s'expliquen escenes de bombardejos a la Plaça Catalunya.

5. Capítols 13-15: Els anys de la por i fugida a París. Correspon al període 1940-1969

- Biografia de Carola: retorna a casa. El divorci o la separació no eren permesos en el Franquisme. Per tant, malgrat tot, Carola ha de tornar a viure amb la família Plans. La busquen fins a trobar-la. Carola viu asfixiada. Comença a envellir o a creure que envelleix (sols té 40-45 anys) i això la traurà del món. I entra en un procés depressiu fins a l'intent de suïcidi del qual el marit la culpabilitza. Es destaca la relació amb la seva filla:

Capítol

- Anàlisi de la realitat: Són els anys de "la por", de la repressió franquista. A destacar  la notícia que llegeixen a la revista Destino: el cas dels esposos Rosenberg que van ser executats el 1953, producte de la campanya contra el comunisme que es va posar en marxa amb la caça de bruixes de McCarthy a EUA. En parlen amb una total frivolitat, alguns ni saben res de la política, viuen d’esquena a la realitat mundial del moment.

- Finalment troba la llibertat a París. Se n'hi va el 22 de Setembre de 1951 (cap. 15). Hi viu el procés que portarà al Maig Francès, el maig de 1968. I el seu amor amb Gigi, un noi força més jove, mentre regenta un restaurant. Final obra: se'n va a Mallorca amb l'herència que rep del marit que, abans de morir, ha renyit amb la filla.