1.1 un nou sistema polític

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,75 KB

TEMA 4: LA RESTAURACIÓ

  1. LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL

1.1. El projecte monarquicoconstitucional de Cánovas

El polític consevador Antonio Cánovas del Castillo (líder del partit conservador), va ser l’home clau de la tornada dels Borbó, i el líder del sistema polític de la restauració.

El 1873 assumeix el lideratge de la causa alfonsina, quan aconsegueix que Isabel II deixi el poder (1868) i li atorgués el poder polític al seu fill, Alfons (Alfons XII)

Cánovas va redactar un text que Alfons va enviar a tots aquells que l’havien felicitat (Manifest de Sandhurst), en el qual es presentava com l’únic respresentat del dret monarquic espanyol.

1.2. El cop d’estat de Martínez Campos

Martínez Campos era un dels que volia accelerar el procés restaurador, per això es va aixecar a Sagunt(València), i va proclamar a Alfons XII rei d’Espanya el Desembre de 1874. 1.3. La constitució del 1876

S’elabora a partir dels principis ideològics consevador de la Constitució del 1845, especialment del principi de sobirania compartira. Rei, Corts i governs eren els 3 elements clau del ordre polític.

El rei conservava molt poder (dirigia executiu, mana exercit i participa en el poder legislatiu), les corts s’organitzaven de manera bicamenral, amb un congres i un senat. La persona del rei era jurídicament inviolable. La responsabilitat política corresponia als ministres.

La constitució reconeixia els drets i llibertats dels ciutadans, pero sense regular, també era confessional (religió catolica)

1.4. Del sufragi censatari al sufragi universal

  • Llei de sufragi (censatari) aprovada el 1878: dret de vot a partir dels 25 anys amb limitacions, amb els criteris establerts, el cens electoral era d’uns 850.000 electors.

  • Llei de sufragi universal masculí, aprovada el 1890: dret de vot a tots els homes, a partir de 25 anys i amb 2 anys de residència al municipi, el cens s’eleva fins a 5 milions d’electors.

2. ELS MECANISMES Polítics DE LA RESTAURACIÓ

2.1. El bipartidisme i el torn de partits

Entre els anys 1875-78 els conservadors posen fi a conflictes com: 3era guerra carlina (76) i conflicte colonial de Cubà (78).

Hi havia dos partits: Partit conservador (liderat per cánovas del castillo) i partit liberal fusionista (liderat per Mateo Sagasta). L’alternança en el govern o torn de partits comença el 1881, el partit que no obté majoria es l’oposició del govern. Hi havia bipartidisme.

S’estableix un Pacte d’El Pardo(1885), el objectiu es superar la crisi provocada per la mort de Alfons XII(1885) i rectificar el sistema perquè governes  María Cristina d’Habsburg.

2.2. La manipulació electoral i l’estructura caciquista

L’estructura que permetia la manipulacío electoral estava formada pel ministre de governació, els governadors civils i els cacics locals. Es manipulaven els resultats per obtenir la majoria convenient al govern, la manipulació va ser denunciada pels polítics i pensadors regeneracionistes (Joaquin Costa)

Els cacics locals (propietaris rics amb poder i gran influència al municipi o província), controlaven els vots a la seva desmarcació. La manipulació s’anomenava tupinada.

Entradas relacionadas: