Chuletas y apuntes de Religión de Secundaria

Cronologia Clau de l'Alta Edat Mitjana (476-1054)

476: Divisió de l'Imperi Romà: Occident (Roma) i Orient (Bizanci).

480-547: Sant Benet de Núrsia. Inici del monaquisme.

589: Tercer Concili de Toledo. Conversió de Recared i fi de l'arrianisme. Es destaca la figura de Sant Isidor de Sevilla.

622: Naixement de l'islam i la seva expansió per l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica, territoris anteriorment cristians.

711: Entrada de l'islam a la península Ibèrica.

718: Batalla de Covadonga: inici de la Reconquesta cristiana.

730-843: Lluita iconoclasta a l'Imperi Bizantí.

732: Batalla de Poitiers: frenada a l'avenç de l'islam a Europa.

756: Naixement dels Estats Pontificis.

800: Coronació del rei franc Carlemany com a emperador de l'Imperi. Intent... Continuar leyendo "Edat Mitjana: Cronologia, Cristianisme i Art (s. V-XI)" »

Etapas en la Formación del Nuevo Testamento

Contexto Histórico

Hasta que se escribieron los libros del Nuevo Testamento (NT), considerados libros de fe, hubo mucha vida y procesos que llevaron a su creación. El origen y formación del NT se puede entender en tres etapas:

La Vida de Jesús de Nazaret (Nacimiento, Predicación y Muerte)

Esta etapa abarca desde el nacimiento de Jesús hasta su muerte en la cruz alrededor del año 30 d.C.

La Primera Generación de Discípulos de Jesús (La Resurrección como Horizonte)

Se inicia tras la muerte de Jesús y el acontecimiento de la Resurrección, fundamental para el origen del cristianismo, hasta el año 70 d.C.

La Comunidad de Jerusalén (Segunda Generación Cristiana)

Abarca desde el año 70 hasta finales... Continuar leyendo "Formación del Nuevo Testamento: Etapas, Autores y Obras Clave" »

Bautismo

1. Se nos borra el pecado original.

2. Nos hace miembros de la iglesia.

3. Nos vuelve hijos de Dios.

Eucaristía

1. Acrecienta nuestra unión con Cristo.

2. Nos perdona los pecados veniales y preserva los mortales.

3. Fortalece la vida en la iglesia.

Confirmación

1. Profundiza en la iglesia.

2. Reafirma que somos hijos de Dios.

3. Nos vincula a Cristo.

Penitencia

1. Nos reconcilia con Dios y con la Iglesia.

2. Nos perdona parte de la pena temporal.

3. Nos devuelve la paz.

4. Aumenta las fuerzas espirituales.

Unión de Enfermos

1. Fortalece la fe de quién la recibe.

2. Perdona sus pecados.

3. A veces sana al enfermo.

4. Conforta al enfermo.

Orden Sacerdotal

1. Participación del sacerdote en Cristo→ Vida eterna.

2. Oración consagratoria.

3. Imposición... Continuar leyendo "Sacramentos en la religión católica" »

Hinduisme: Creences i Estil de Vida a l'Índia

L'hinduisme és una de les religions més antigues del món, amb una rica història i una profunda influència en la cultura índia.

Símbol: OM

El símbol principal de l'hinduisme és la síl·laba OM. Aquesta síl·laba sagrada representa la unitat amb el suprem, la combinació del físic amb l'espiritual. Es considera el primer so del Brahman, la font de tots els sons de la música i el llenguatge.

Orígens

L'hinduisme no té un origen ni un fundador clarament definits. Les seves arrels es troben en les cultures presents a les valls dels rius Indo i Ganges.

Creences Fonamentals

• Pertinença: La cultura, la societat i la religió estan estretament relacionades. Una persona neix hindú, no es fa.
• Divinitats:

Els Orígens del Judaisme

Els orígens del judaisme es remunten a Abraham. Déu va dir a Abraham: "Vés-te'n del teu país, que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom".

Els Llibres Sagrats

La Bíblia jueva és el llibre fonamental per a la religió jueva. Coincideix amb l'Antic Testament de la Bíblia cristiana, té tres parts:

1. La Torà o Llei (Pentateuc)
2. Nebim o Profetes (llibres històrics i profètics)
3. Ketubim o Escrits (llibres poètics, sapiencials i alguns escrits)

El conjunt d'aquests llibres s'anomena Tanakh, composta per 39 llibres.

Un Déu Únic

El Déu del judaisme és Jahvè, es revela a l'home en la història i hi actua per alliberar el poble jueu.

Preceptes i Normes

El jueu piadós ha d'estimar... Continuar leyendo "Judaisme, Cristianisme i Islam: Orígens i Creences" »

155-

¿En qué sentido el Pueblo de Dios participa de las tres funciones de Cristo: Sacerdote, Profeta y Rey? El Pueblo de Dios participa del oficio sacerdotal de Cristo en cuanto los bautizados son consagrados por el Espíritu Santo para ofrecer sacrificios espirituales; participa de su oficio profético cuando, con el sentido sobrenatural de la fe, se adhiere indefectiblemente a ella, la profundiza y la testimonia; participa de su función regia con el servicio, imitando a Jesucristo, quien siendo rey del universo, se hizo siervo de todos, sobre todo de los pobres y los que sufren.

La Misa

Véase también: Divina Liturgia

Según la forma ordinaria del rito romano, para el rito bizantino: se compónía tradicionalmente de dos partes:
la misa de los catecúmenos, hoy llamada liturgia de la palabra. Y la misa de los fieles, hoy denominada liturgia eucarística. A esto habría que añadir lo que son tanto los ritos de entrada como de despedida. La estructura de la Misa varía en función de los distintos ritos litúrgicos católicos. Otros ritos litúrgicos tienen los mismos elementos ordenados de manera diferente.

[editar]Ritos de entrada

Son todos aquellos pasos que introducen a los fieles (asamblea) en la celebración. Estos ritos iniciales, que preceden a la Liturgia de la Palabra, incluyen el canto de entrada, el saludo... Continuar leyendo "Partes de la misa" »

Definició i característiques de l’Humanisme

L’humanisme està molt relacionat amb el Renaixement; ja que és el seu moviment intel·lectual, en el que es determina i revalora la dignitat de l’esperit humà; és a dir, es dóna importància a les ciències humanes i a les llengües clàssiques, sobretot el llatí i el grec.

Les característiques més importants de l’Humanisme són:

• Rebutja la mentalitat medieval i li resta importància a Déu, considerant a l’ésser humà com a únic ésser amb raó i lliure

• S’inspira en la cultura grecollatina; gràcies a això aconsegueixen traduir obres de grans autors clàssics, com per exemple Aristòtil.

• S’interessa en la ciència i el progrés tècnic; gràcies a això, es va fomentar l’esperit

Martí Luter va néixer el 10 de novembre de 1483 a Eisleben i va morir el 18 de febrer de 1546, al mateix lloc; als 62 anys.

Va ser teòleg, frare catòlic (Ordre de Sant Agustí) i reformador religiós alemany.

L’any 1517, va publicar Les 95 tesis i va iniciar les crítiques sobre la situació de l’església; va rebre el suport de prínceps i nobles alemanys que volien obtenir més poder davant de l’emperador.

El principi bàsic de la reforma va ser dir que cada creient podia interpretar lliurement la Bíblia i no tal i com ho feia l’Església.

Aquesta doctrina es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia i Dinamarca, entre d’altres països.

Com van frenar la difusió de la Reforma Protestant les autoritats religioses?

La difusió... Continuar leyendo "Martí Luter i la Reforma Protestant" »