Chuletas y apuntes de Religión de Bachillerato y Selectividad

El Poder Transformador de la Gracia Santificante

La gracia santificante es una acción pequeña pero real en la misma naturaleza de Dios. De alguna forma, nos hace semejantes a Él.

Analogías para Comprender la Gracia Santificante

Para entender mejor este concepto, podemos utilizar las siguientes analogías:

1. Sangre Divina: Antiguamente, se creía que los nobles poseían sangre azul, lo que justificaba su estatus. Siguiendo esta imagen, estar en gracia santificante es como si nos inyectaran sangre de Dios en nuestras venas, transformándonos desde adentro.
2. Hierro Candente: La gracia santificante nos transforma de un modo parecido al hierro candente que, sin dejar de ser hierro, adquiere las características del fuego. Así, sin dejar de ser humanos,

Viles carolíngies

Viles carolíngies, estaven dividides en dues grans parts. D'una banda, es trobava la reserva senyorial, una àmplia extensió de territori agrícola que el senyor explotava directament. D'altra banda, es trobava 'les tinences pageses', extensions de camps agrícoles, que el senyor lliurava a una família per la seva explotació a canvi de rendes, que normalment es pagaven en espècies, encara que a vegades es pagava en monedes. A més a més, aquests pagesos tenien dur a terme altres sèries de treballs per al senyor, com prestar servei en la reserva senyorial. Aquests treballs són denominats corveas. La prestació d'aquests serveis anava de dos a quatre dies a la setmana, i depenia, abans de res, de l'estatus dels pagesos... Continuar leyendo "Viles carolíngies i la teoria de les dues espases" »

Innocenci III (1198-1216)

Papa fort, agressiu, ferm defensor de la teoria de la teocràcia pontifícia (per tant, el govern de Déu i dels seus representants, sistema en el qual l’autoritat religiosa pretén tenir també el poder polític)

Actuarà com un emperador polític, més que no pas com un papa. Amb ell s’arriba a la culminació de la teocràcia pontifícia.

Emprèn una profunda reforma de les estructures de l’Església

Quart Concili de Laterà que es celebra el 1215  s’hi tracten els errors doctrinals que s’han de corregir, de nou els costums del clergues, es parla de com s’han de pagar els delmes, d’evitar noves modalitats de la simonia, etc.

Concordat de Worms (1122)

L’ideòleg de la solució és Iu (Ivo) de Chartres.... Continuar leyendo "Innocenci III i els moviments reformadors" »

Les croades

Urbà II canalitzà les diferències entre l’Església i l’Imperi cap a la croada contra els sarraïns de Terra Santa

Concili de Clermont-Ferrand (1095)

-Gregori VII havia imaginat la guerra justa contra infidels excomunicats. Urbà II la popularitza i la canalitza contra els sarraïns.

El Papa crida més als cavallers que als monarques, que es presenta així com a primer senyor de la Cristianitat.

El Concili de Clermont-Ferrand (1095) no fou una assemblea de la guerra. S’hi prengueren decisions importants de caràcter reformador, en la línia de Gregori VII. El Papa exerceix la seva autoritat en disputes episcopals i monàstiques. Prohibeix a bisbes i clergues que prestin fidelitat a laics.

Ofereix a tots aquells que vagin a alliberar... Continuar leyendo "Les croades: història i impacte a Europa i Orient" »

La Bíblia: Llibres i Repercussió Literària

• El mot 'Bíblia' prové del grec i significa '(els) llibres'.
• Fou escrita en arameu (poc), hebreu (molt) i grec.
• És el llibre més venut del món i traduït a quasi 2.500 idiomes.
• És una autèntica biblioteca que sorgí en el decurs de dotze segles d'història (del s. X al II a. de la n. e.). Conté llibres escrits per un sol autor i d'altres per diverses mans al llarg del temps.
• Hi trobem una gran diversitat de gèneres (relats, lleis, proverbis, himnes, pregàries...).
• Per als cristians, la col·lecció bíblica consta de dues parts:
  • Antic Testament: Els jueus fonamenten la seua religió en un reconeixement mutu: l'Aliança. En el poble, es tradueix aquest reconeixement en confiança i obediència

El Laico en el Cristianismo

En el cristianismo, un laico o seglar es aquel fiel que no es miembro del clero. El redescubrimiento del término 'laico' fue impulsado principalmente en el Concilio Vaticano II.

El Laico en la Iglesia Católica

Desde el Concilio Vaticano II, se destaca cada vez más que el laico en la Iglesia Católica es una auténtica vocación. Así, la Constitución Dogmática Lumen Gentium afirma que su vocación consiste en "iluminar y organizar todos los asuntos temporales a los que están estrechamente vinculados, de tal manera que se realicen continuamente según el espíritu de Jesucristo y se desarrollen y sean para la gloria del Creador y del Redentor".

Definiciones Canónicas y Misión del Fiel Laico

El Código de Derecho

T7: VICISITUDES DE LA RELACIÓN DE TRABAJO

1- PODER DE DIRECCIÓN E IUS VARIANDI Poder de dirección del empresario viene fundamentalmente recogido en el art. 20.3 ET, señalando que el trabajador está obligado a realizar el trabajo convenido bien bajo la dirección del empresario o de la persona en quien éste delegue. Este poder tiene un diverso contenido, abarcando cuestiones:

• Facultad de dictar instrucciones (art. 20.1) sobre cómo ha de llevarse a cabo la prestación de servicios: fijar horario, turnos, sistema retributivo, medidas de control, etc.
• Poder disciplinario, para el supuesto de incumplimiento por parte del trabajador de las obligaciones derivadas del contrato de trabajo.
• Vigilar el incumplimiento del contrato. El legislador reconoce

Reparacions (art 153)

Si Intervenció, al realitzar fiscalització o intervenció, es manifesta en desacord amb contingut d'actes examinats o amb procediment seguit per la seva adopció, haurà de formular els seus reparos per escrit, amb cita de preceptes legals en què sustenta el seu criteri. La formulació del reparo suspendrà la tramitació de l'expedient fins que sigui solventat, bé per subsanació de deficiències observades o bé, en cas de no acceptació del reparo, per resolució del procediment. Quan s'apliqui el règim general de fiscalització i intervenció prèvia, procedirà la formulació del repar en els següents casos: a) Quan es basi en insuficiència de crèdit o proposta no considerada adequada. b) Quan la despesa es... Continuar leyendo "Justícia fiscal i control financer en l'Administració Pública" »

El diálogo de la fe cristiana con la ciencia y la cultura

Dos características y dimensiones del ser humano son la fe y la razón.

El diálogo fe-cultura en los primeros siglos

En los Hechos de los Apóstoles se narra cómo San Pablo dialogó con algunos filósofos griegos, y cómo los primeros cristianos se apoyaban en la razón para vivir y explicar su fe. Los padres apostólicos y los padres de la Iglesia presentaron la fe cristiana desde la cultura de las sociedades en que vivían. En sus escritos y explicaciones, incluyeron parte de las filosofías y las ciencias de su época. Fruto de este diálogo, nació una nueva cultura y sociedad, basada en la fe cristiana y en lo mejor de las filosofías y las ciencias. Este es el origen de la actual... Continuar leyendo "El Diálogo entre Fe, Ciencia y Cultura en la Historia del Cristianismo" »

Ritos y Fiestas