Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Context posterior: El postmodernisme

La literatura, l'art i el pensament filosòfic de finals del segle XX han estat dominats pel que els crítics han anomenat postmodernisme. Aquest terme s'oposa al de modernitat i fa referència al conjunt de canvis estètics i ideals que són conseqüència de les transformacions de la societat occidental postindustrial.

Aquests canvis, d'acord amb els filòsofs francesos Jean-François Lyotard i Gilles Lipovetsky, es caracteritzen per definir una societat marcada per l'individualisme, el consumisme, l'hedonisme i la fragmentació dels conceptes de temps i d'espai. L'eclecticisme estètic, segons el filòsof alemany Jürgen Habermas, és una altra de les seues característiques.

La literatura catalana des dels

A prosa galega da posguerra

Correntes temáticas e tendencias

Galaxia e a narrativa inicial

En 1950 créase a editorial Galaxia, impulsando a narrativa e o ensaio.

As tendencias iniciais inclúen unha narrativa continuadora da liña do Grupo Nós:

• Otero Pedrayo
• Vicente Risco
• Castelao
• Rafael Dieste

Outras tendencias inclúen a narrativa fantástica (mundo idealista e perfecto) representada por Álvaro Cunqueiro e Daniel Cortezón.

Tamén a narrativa realista centrada na Galiza rural (costumes, crenzas, paisaxes), con autores como Ánxel Fole (Terra brava), Eliseo Alonso (Cantos do camiño) e Blanco Amor.

Autores representativos

Ricardo Carvalho Calero

Ricardo Carvalho Calero: A xente da Barreira (1951).

Foi a primeira novela en galego publicada despois da... Continuar leyendo "Narrativa Galega Posguerra: Cunqueiro, Fole, Blanco Amor" »

O Rexurdimento

1853, data de publicación de A gaita gallega de Pintos. Foi o gran salto cualitativo do renacer literario que se deu dez anos despois coa publicación de Cantares Gallegos de Rosalía de Castro. O Rexurdimento non é un fenómeno exclusivamente cultural que se poida abstraer das circunstancias: os escritores eran conscientes do proceso que protagonizaban. Denunciarán a miseria e a explotación dos labregos, asumirán a defensa de Galiza e irán na procura dunha orde social máis xusta.

Situación política e social

• Ten lugar un pronunciamento de signo progresista liderado polos xenerais Prim e Serrano e o almirante Topete, que destrona a Isabel II.
• Tras a abdicación de Amadeo, foi proclamada a Primeira República (1873–74).

La dièresi

La dièresi és un signe gràfic que col·loquem a la i o a la u per a indicar alguns fenòmens fonètics relacionats amb aquestes vocals. La major part d'aquests fenòmens estan relacionats amb diftongs.

En els dígrafs qu-i i gu-i la dièresi indica que la u es pronuncia, seguida de les vocals i i e, amb les quals forma diftong creixent: aqüífer, qüestionari, freqüent, llengües, pingüí, aigüera. Cal recordar que això no ocorre quan aquests dígrafs van seguits de e o i en determinades combinacions que no requereixen dièresi.

Quan cal indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior, sinó hiat, s'escriu la dièresi, com ara: suïssos, veïns, proteïna, Saül. En aquests casos, a més, no sempre... Continuar leyendo "Dièresi, oració i funcions del llenguatge: guia pràctica en català" »

L'Edat Mitjana i els orígens de la literatura

L'Edat Mitjana és el període històric que va des de la caiguda de l'Imperi Romà (segle V) fins al Renaixement (segle XVI). La invenció de la impremta (a finals del segle XV) és el fet que marca la fi del període medieval des de la perspectiva de la literatura.

També va desaparèixer el pensament que hi havia una vida després de la mort.

A partir del segle X comencen a aparèixer les primeres mostres de llengües romàniques, resultat de l'evolució del llatí vulgar. Tanmateix, el llatí se seguí utilitzant com a llengua de cultura amb un gran prestigi per tot Europa fins ben entrat el segle XVII.

Durant el segle XII i al sud de la Gàl·lia inicialment, es comença a produir una poesia en... Continuar leyendo "L'Edat Mitjana i la Literatura dels Trobadors" »

Noucentisme: moviment i conceptes

El noucentisme és un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i que es converteix en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista. Prèn com a base les idees d'Eugeni d'Ors.

Conceptes clau

• Noucentisme: rebuig del romanticisme; concepció de la bellesa com a sinònim d'ordre i d'harmonia amb finalitat social.
• Arbitrarisme: rebuig de l'atzar i de l'espontaneïtat en la creació artística.
• Classicisme: recuperació dels valors del món clàssic; valors: ordre, raó, mesura i harmonia.
• Civilitat: la ciutat representa el domini de la raó sobre el caos i és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.
• Imperialisme: voluntat de la burgesia per influir

Causas del Imperialismo

Causas Económicas

• Los países industrializados de Europa necesitaban nuevos mercados donde vender el excedente de su producción industrial.
• Aspiraban a comprar materias primas y productos coloniales al mejor precio posible.
• Querían invertir sus excedentes de capital en lugares fuera de Europa.

Causas Políticas

• Ideas racistas y nacionalistas.
• La concepción de que existe una raza superior (la blanca), apoyada por la literatura, la filosofía y la ciencia de la época.

Causas Demográficas

• Aumento de la población.
• Las colonias eran un lugar donde emigrar y evitar el paro y el malestar social.

Consecuencias del Imperialismo

Territoriales

Los colonizadores crearon países artificiales, cortaron los bosques y pusieron en cultivo... Continuar leyendo "El Imperialismo: Causas, Consecuencias y la Primera Guerra Mundial" »

A Literatura do Exilio entre 1936 e 1976: Poesía, Prosa e Teatro

A Guerra Civil interrompeu tráxicamente o movemento político e cultural do primeiro terzo do século XX, representado polas **Irmandades da Fala**, a **Xeración Nós**, o **Seminario de Estudos Galegos** e o **Partido Galeguista**.

O triunfo do franquismo significou a desaparición, por morte, exilio ou silencio forzoso, das persoas da cultura e literatura galegas e o aniquilamento das empresas como editoriais, revistas, centros de estudo... convertendo Galicia nun **ermo total** nos anos posteriores á guerra, sobre todo durante a década dos 40.

A actividade cultural e literaria só sobreviviu durante estes anos no exilio e na emigración, sobre todo na **Arxentina**. En Bos... Continuar leyendo "A Literatura Galega do Exilio (1936-1976): Poesía, Prosa e Teatro da Resistencia Cultural" »