Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L’any 1859, Barcelona va recuperar els Jocs Florals, un certamen literari anual que havia instaurat el rei Joan I durant el segle XIV. Els temes de les obres dels Jocs Florals eren la pàtria, l’amor i la fe.

Un dels poetes renaixentistes més importants fou Jacint Verdaguer (1845–1902). Des de ben jove va demostrar la seva vàlua com a poeta. Se l’ha comparat amb Ramon Llull per la importància de la seva obra. Obres destacades:

• L’Atlàntida
• Canigó
• Pàtria

Influït pel mallorquí Marià Aguiló, començà a escriure poesia en valencià, en la qual va seguir estrictament els tòpics dels Jocs Florals: l’historicisme i el paisatgisme sentimental.

Va ser el fundador de la societat Lo Rat Penat, entitat que va instaurar els Jocs Florals... Continuar leyendo "Els Jocs Florals i la Literatura Catalana del Segle XIX" »

Xenética e Biotecnoloxía

Replicación

É a réplica de si mesma de cada molécula antes da división celular. A información contida no ADN é idéntica para todas as células do individuo e transmítese en cada división.

Enxeñería Xenética

Son técnicas complexas que permiten eliminar, modificar ou agregar xenes aproveitando os coñecementos sobre o ADN e as súas funcións para o beneficio humano.

Organismos Transxénicos

Poden ser organismos pro- ou eucariotas. Adoitan ir acompañados de técnicas de clonación e son organismos cuxo xenoma se transformou mediante enxeñería xenética (EX).

Biotecnoloxía

É a utilización de células vivas como alimentación ou medicación con finalidades comerciais. Aplícase en moitas áreas e acarrean... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentais de Bioloxía: Xenética e Evolución" »

Conceptos Clave do Século XVIII e a Idade Moderna

Antigo Réxime

Denomínase Antigo Réxime ao sistema político, social e económico vixente en Europa no século XVIII. Caracterizábase por unha sociedade estamental, unha economía agraria e unha monarquía absoluta como forma de goberno.

Congreso de Viena

O Congreso de Viena foi unha conferencia internacional que tivo lugar en 1814-1815 en Austria despois da derrota de Napoleón. O seu principal obxectivo era redebuxar o mapa de Europa despois das guerras napoleónicas e restaurar a estabilidade no continente.

Absolutismo

O Absolutismo é o sistema no que o rei concentraba todos os poderes sen necesidade de consello ou control.

Domestic System

O Domestic System era unha forma de traballo industrial... Continuar leyendo "Claves Históricas e Artísticas: Do Século XVIII ás Revolucións Modernas" »

Josep Carner: Vida i Obra

Vida

Va néixer a Barcelona el 1884 en una família d'intel·lectuals, cosa que li va permetre entrar en el món de les lletres des de petit. La seva passió per la literatura se li va manifestar des de jove i als 12 anys va publicar la seva primera poesia: L'aureneta.

Va entrar a la universitat als 14 anys a estudiar Dret, Filosofia i Lletres i va descobrir el catalanisme polític. Va treballar a l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 1921 va iniciar una carrera diplomàtica i va exercir càrrecs a Gènova, Costa Rica, París, etc. L'any 1939 es va refugiar a Mèxic, on va ser professor universitari i va col·laborar amb els intel·lectuals catalans que estaven exiliats. Va morir a Brussel·les el 1970.

Obra

Les etapes més... Continuar leyendo "Josep Carner i Avantguardisme: Vida, Obra i Moviments" »

La narrativa modernista

Busca superar el realisme i el naturalisme. Hi ha tres tendencies:

El ruralisme simbòlic

Aporta una visió negativa de la natura com la representació de les forces primàries i brutals que s'enfronten a l'individu. El món rural és un símbol d'endarreriment contra el qual s'ha de lluitar. Els personatges són retratats com a éssers primitius.

Raimon Casellas: "Els sots feréstecs"

Simbolitza el fracàs de l'artista en el seu afany de canviar la societat.

Víctor Català (Pseudònim de Caterina Albert): "Drames rurals" i "Solicitud" presenten un medi rural habitat per personatges primaris i brutals, que entren en conflicte amb els humans.

El decadentisme

Recull el gust pels temes escabrosos i morbosos, ja no interessa la... Continuar leyendo "La narrativa modernista i el teatre noucentista" »

La historiografia

Què és una crònica?

Una crònica és un text on la gent del poble escrivia per recordar els fets més importants del seu naixement com a poble. Això rep el nom d’historiografia. Les seves formes més simples són les cròniques (que estan escrites en prosa) i les cançons de gesta (que estan escrites en vers). També hi ha tres formes d’historiografia primitives.

Els orígens de la historiografia catalana

Va tenir origen al monestir de Ripoll sota l’hegemonia de l’abat Oliba.

Les quatre grans cròniques

La poesia èpica i l’origen de les cròniques catalanes

En català es conserven quatre grans cròniques, que constitueixen la primera manifestació de l’esperit de Catalunya en el camp literari. A partir del segle... Continuar leyendo "La Historiografia Catalana: Cròniques Medievals i els seus Autors" »

Poesia Satírica del Segle XV

La poesia satírica va assolir l’esplendor al segle XV. El seu representant:

• Jaume Roig va ser el predecessor d’aquest corrent satíric. Metge famós, la seva única obra és l’Espill o Llibres de les dones. Narra la vida del protagonista i descriu els vicis socials de l’època amb una visió realista que presenta un panorama pessimista de la societat, amb una dura crítica contra les dones de qualsevol edat i estament social. Únicament se’n salven de la crítica la Mare de Déu i la seva dona.
• Bernat Fenollar: Lo procés de les Olives. Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols.
• Jaume Gassull: La brama dels llauradors de l’horta contra lo venerable Mossén Fenollar.
• Joan Moreno: Lo somni.

Llatí vulgar: llatí poc uniforme que tenia diferències en funció del lloc de procedència, de la classe social i de la professió dels colonitzadors. Llengües preromanes: parlades pelspobles que vivien al territori de l'actual Catalunya abans de l'arribada dels romans. Hi vivien els ibers i celtes. A la franja pirinenca hi havia pobles d'origen basc.

El llatí era la influència del germànic i l'àrab. La llengua catalana ha estat influida pel castellà. El francès ens ha deixat paraules com xofer o croqueta. L'italià i l'anglès també ens ha deixat paraules.

Mots patrimonials: ens han arribat per transmissió oral. La forma origínària es va anar alterant fonèticament, fins a arribat a una forma que no s'assembla gaire a l'original.