Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Bernat Metge (1350-1413): Humanisme i Prosa

Bernat Metge va ocupar el càrrec de notari de la Cancelleria Reial. Després de la mort de Joan I, va ser acusat i empresonat, però el nou rei Martí l'Humà el va alliberar.

Va tenir un contacte directe amb l'ambient humanístic de la Cancelleria, favorable a la recuperació d'autors clàssics grecs i llatins. Aquesta influència es va reflectir en la seva obra, tot i que també va mantenir molts temes medievals, com la crítica a la misogínia amb un discurs ple d'ironia.

Obres Destacades de Bernat Metge

• En vers (forma de debat):
  • Llibre de Fortuna i Prudència
  • Sermó (denuncia la hipocresia social)
• En prosa:
  • Lo Somni
  • Valter i Griselda (novel·la curta, traducció d'un poema llatí)
  • L'Enamorat

El seu estil... Continuar leyendo "Bernat Metge, Joan Rois de Corella i Tirant lo Blanc: Pilars de la Literatura Catalana Medieval" »

El Teatre Català del Segle XIX: Serafí Pitarra

Paral·lelament al teatre culte romàntic, cal destacar l’existència, durant tot el segle XIX, d’uns gèneres dramàtics escrits en català que es caracteritzen per un llenguatge planer i col·loquial, un to burlesc i una tipologia marcadament popular.

El Sainet i la Comèdia Costumista

El sainet, procedent de la tradició popular, és un d’aquests gèneres. És una peça breu, sovint anònima, que gira entorn de situacions còmiques i arquetípiques. Durant la primera meitat del segle XIX, va ser readaptat i convertit en instrument de propaganda política, normalment de la ideologia liberal.

A partir del sainet es desenvolupa la comèdia costumista, un gènere una mica més ambiciós i complex,... Continuar leyendo "Literatura Catalana del Segle XIX i Modernisme: Pitarra, Oller" »

Anàlisi d'Autors Catalans Destacats

Joan Puig i Ferrater

El fragment de text prové de l'obra "Aigües encantades" de Joan Puig i Ferrater, publicada l'any 1908. És una obra teatral del moviment cultural del Modernisme, nascut a finals del segle XIX i principis del XX, que pretenia trencar amb el passat, el Romanticisme, i inserir l'art en la seva totalitat dins la societat.

Corrents del Modernisme

Dins dels dos corrents del Modernisme, el Regeneracionisme i l'Esteticisme, Puig i Ferrater pertany al primer:

• Els regeneracionistes o vitalistes creien que l'individu podria canviar la societat mitjançant les seves idees.
• S'oposaven al conservadorisme burgès.
• Ibsen i Nietsche van ser influències regeneracionistes de Joan Puig.

Narcís Oller

El fragment... Continuar leyendo "Anàlisi d'Autors Catalans: Puig i Ferrater, Oller, Calders i Anglada" »

Objectius de la Renaixença Catalana

La Renaixença, que té una relació important amb els sectors polítics i econòmics, tracta de recuperar i determinar una consciència diferencial catalana. Aquesta voluntat coincideix i es reforça amb l’esclat del moviment romàntic, que fomenta la revisió del passat medieval o de la tradició popular.

Els poetes, historiadors i gramàtics remarquen en els seus escrits el contrast existent entre un passat gloriós i un present pobre i poc estimulant. Neix la il·lusió de tornar a refer el país. També es manifesta una voluntat d’estructurar i regular la llengua, com es pot observar en la “Gramàtica i Apologia de la llengua”, de Josep Bau Ballot. Plantegen, entre altres coses, tornar a fer memòria... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Orígens, Romanticisme i Jocs Florals" »

NOUCENTISME: Corrent estètic; moviment cultural que representa els idearis socials i polítics de la burgesia. Les idees del noucentisme eren que Catalunya es modernitzes a partir d'un vocabulari propi. Va ser Eugeni d'Ors el que va fundar les bases del moviment. Parla de l'ordre i de l'equilibri i deixar enrere lo que es vell.

Acostament al classicisme i com a conseqüència rebuig del romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del Naturalisme.

Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.

Predomini de la poesia sobre la novel·la.

Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.

  -Considerem el 1906 l'inici del noucentisme perquè hi ha 3 obres aquell any. Enric Prat de la Riba publica "La nacionalitat

Joan Fuster i la seua influència

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) La repercussió de la seua obra a partir dels anys 50-60 del segle XX fou enorme. En el panorama literari valencià de llavors, molt mediocre, l’aparició d’un escriptor com Joan Fuster resulta insòlita. Un jove que es decanta per la literatura i el periodisme. De vasta cultura, Fuster se centra, després d’uns començaments poètics, en la història i la literatura.

La Filosofía: Un Antídoto contra el Dogmatismo

Los seres humanos tenemos tendencia a tener prejuicios (juicios previos al conocimiento de aquello que se juzga), pero estos prejuicios no coinciden necesariamente con la realidad. Se extienden con facilidad, pero son difíciles de erradicar (según Einstein es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio). Por ello, una de las tareas más urgentes de la filosofía es alertar contra esos prejuicios, tópicos y estereotipos que nos conducen al pensamiento único y a la uniformidad ideológica. Denunciar los prejuicios impulsa nuestro pensamiento crítico y nos hace libres.

La Racionalidad Emancipadora

Debemos aprender que mientras las cosas tienen precio, las personas tienen valor, que no es... Continuar leyendo "La Filosofía como Antídoto contra el Dogmatismo y Guía para una Vida Significativa" »

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

A. Causas de la guerra

1. El reparto colonial

Los enfrentamientos coloniales: La Conferencia de Berlín (1885) intentara establecer medidas de acuerdo y arbitraje entre los imperios, pero el ascenso de potencias como Alemania, que llegara con retraso a la carrera colonial, volvió a reabrir los conflictos entre los países europeos. A comienzos del siglo XX, Marrocos fue el escenario principal de enfrentamientos. Pero la tensión podía estallar en cualquier lugar y en cualquier momento.

2. Las rivalidades entre las potencias. El nacionalismo

Las potencias europeas también adoptaron posiciones nacionalistas, exacerbadas por la defensa de sus intereses en Europa y en sus imperios coloniales. Se produjo una exaltación... Continuar leyendo "La Primera Guerra Mundial: Causas, Desarrollo y Consecuencias" »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques són: el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el retoromànic i el romanès.

Pompeu Fabra

Va estudiar la carrera d’enginyer industrial, però des de sempre es va sentir atret pels estudis filològics. La seva tasca de codificació de la llengua es pot dividir en tres etapes:

1. Primera etapa: Es va centrar en la fixació ortogràfica de la llengua. Va col·laborar activament en la campanya lingüística empresa per L’Avenç i va participar en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana i les Normes ortogràfiques (1913).
2. Segona etapa: Se centra en la codificació gramatical. L’any 1918 va publicar la Gramàtica catalana, que l’Institut d'