Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Els diacrítics

L'accent diacrític serveix per distingir dos mots que tenen la mateixa grafia però un significat diferent, i que es podrien confondre fàcilment.

Canvi i ampliació de significat

Recursos de la llengua per canviar o ampliar el significat de les paraules:

• Habilitació: modifica la categoria gramatical d'un mot per aconseguir una nova paraula amb un nou significat (de nom propi a nom comú, de verb a nom, d'adjectiu a nom, de nom a adjectiu i de verb a adjectiu).
• Metàfora: recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra perquè hi ha algun element en comú.
• Metonímia: designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat; les dues parts comparades estan més properes que en la metàfora

1. Infancia

- Periodo de vida de una persona que se extiende desde el nacimiento hasta la adolescencia (12 años), en la cual se producen importantes cambios psicológicos, sociales y biológicos.

- Convención de los Derechos del Niño/a: infancia es hasta los 18 años.

3. Marco Legislativo Internacional sobre Protección de la Infancia

DECLARACIÓN: un documento que detalla una serie de derechos pero que no implica ningún compromiso por parte de los estados. No tiene valor jurídico vinculante.

CONVENCIÓN: un documento que recoge un acuerdo entre estados, por lo que tiene valor jurídico y es de obligado cumplimiento.

DECLARACIÓN DE GINEBRA (1923): 1ª declaración de los derechos de la infancia. La niñez es un colectivo que debe ser objeto... Continuar leyendo "Marco Legal Internacional y Nacional sobre la Protección de la Infancia" »

A Estrutura do Anfiteatro Romano

O Graderío e a Distribución do Público

O graderío dividíase en cinco niveis, segundo as diferentes categorías nas que se clasificaba o público. Estes niveis estaban separados por un precinto ou barreiras altas. Aos espectadores entregábanselles unhas fichas para localizar o seu asento.

Os Subterráneos: Hipoxeo e Pasaxes

Baixo a area (a superficie de combate) había unha serie de corredores por onde circulaban os traballadores, os animais salvaxes e os gladiadores. Os subterráneos estaban iluminados con fachos e lámpadas de aceite, e accedíase a eles por catro pasillos ao longo dos dous eixes do edificio e con carros especiais para iso.

O hipoxeo, a complexa rede de túneles e cámaras baixo a area, era... Continuar leyendo "Explorando o Coliseo e a Gramática Latina: Estrutura e Usos dos Relativos" »

Literatura Occidental: De l'Antiguitat a l'Edat Moderna

L'Antiguitat Clàssica

La literatura occidental té els seus pilars en els poemes èpics d'Homer:

• Ilíada: amb Aquil·les com a protagonista.
• Odissea: amb personatges com Penèlope i Telèmac.

La tragèdia grega es basa en el conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats abocats a un final tràgic. Els autors principals són Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Destaquen les obres de Sòfocles: Antígona, Èdip Rei i Electra.

En l'èpica llatina, destaca Virgili amb l'Eneida, que narra els orígens mítics de la raça romana. Pel que fa a la lírica, els representants són Catul, Horaci i Ovidi. Horaci destaca per les seves Odes i Èpodes, introduint conceptes com:... Continuar leyendo "Història de la Literatura: De l'Antiguitat al Renaixement" »

Context Històric i Cultural (Anys 70 fins Avui)

Des dels anys 70 han tingut lloc una sèrie d'esdeveniments històrics que han provocat la caiguda de moltes formes de govern totalitari. Entre els més destacats trobem:

• La revolta estudiantil de Maig del 68 a París.
• La Primavera de Praga i la invasió de Txecoslovàquia.
• La caiguda del mur de Berlín (1989).

A Espanya, es produeix el final de la dictadura franquista, la transició democràtica i l'aprovació de la Constitució espanyola i els estatuts d'autonomia.

En relació amb aquest procés de normalització i de modernització cultural cal destacar, sobretot:

• La força de la pressió de la cultura popular anglosaxona a través dels mitjans audiovisuals i de comunicació de masses.
• El moviment

La Crònica de Bernat Desclot: El Llibre del Rei Pere

El Llibre del rei Pere narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des dels temps del comte Ramon Berenguer IV, en què es produí la unió del Comtat de Barcelona amb el Regne d'Aragó, fins a Pere el Gran, fill de Jaume I. Aquest últim protagonitza bona part de la crònica de Bernat Desclot. En els primers capítols, quan Desclot explica fets del passat, l'autor fa servir cançons de gesta prosificades i narracions llegendàries. Però quan se centra en la figura de Pere el Gran, és a dir, quan els fets són contemporanis al cronista, la crònica és força rigorosa des del punt de vista històric i hi predominen els detalls.

Estructura i Temes Principals

1. La crònica comença amb

El Rexurdimento Gallego

Etapas del Rexurdimento

Provincialismo (1846): Defensa de Galicia, pero no del gallego. Mártires de Carral.

Rexionalismo (2ª mitad S.XIX – 1ª mitad S.XX hasta las Irmandades da Fala): Defensa de Galicia y del gallego.

Nacionalismo (desde las Irmandades da Fala, 1916-1936, y posteriormente en otros lugares como Argentina): Defensa de Galicia, del gallego y de la igualdad.

Las Irmandades da Fala (1916-1936)

• Creación del periódico A Nosa Terra, con la colaboración de destacados escritores de la época.
• Creación de editoriales para publicar en gallego (Nós, Céltica, Lar), incluyendo libros de bolsillo.
• Creación de la Revista Nós.
• Traducción de obras de la literatura universal al gallego.
• Lucha por la recuperación de

Les figures retoriques son recursos expresius que utilitza un autor amb l'objectiu per fer mes bella o mes personal la seva obra.
recursos fonetics: al·literació i rima
recursos gramticals: paralel·lisme interrogació retorica i hiperbaton
recursos semantics: matafora personificació antítesi i hiperbole.
la metrica: versos mes utilitzats: hexasilab heptasilab octosilab decasilab alexandrí
estrofes mes habituals: apariat tercet quartet quintet i octava.
el diccionari general es el llibre que ens explica els diversos significats de les paraules escritura correcta la categoria a la que pertanya alguns exemples .Esta organitzat en articles( que es componen d'entrada i contingut) el contingut pot constar de accepcions i aquestes poden presentar... Continuar leyendo "Recursos Expressius i Gramaticals: Guia Completa de Llengua Catalana" »

L'Humanisme i la Normalització Lingüística

L'Humanisme: Canvis Culturals (Segles XIV-XV)

L'Humanisme és un pensament centrat en l'ésser humà que, des del segle XIV al XV, va produir canvis profunds en els costums i en el món en general. Aquesta nova visió va influir directament en l'art i la literatura del moment. Els pensaments propis de l'Edat Mitjana van deixar pas a altres de més raonables i clàssics. En aquesta època, els autors clàssics van ressorgir com a models estètics a seguir.

Bernat Metge: El Primer Humanista Català

Bernat Metge (nascut a Barcelona entre 1340 i 1346) va ser el primer a introduir idees humanistes a Catalunya. Va ser culpat per la mort del rei, però al cap d'uns mesos el van alliberar. Va tornar a la Cancelleria... Continuar leyendo "L'Humanisme, Llengua i Poesia Catalana del Segle XV" »

El Grupo Nós y la Renovación de la Literatura Gallega

Orígenes y Características del Grupo Nós

El Grupo Nós surge en 1889, compuesto por individuos con una sólida formación universitaria, provenientes de familias acomodadas. Su evolución se caracteriza por una inicial inadaptación que desemboca en un profundo galleguismo. Vicente Risco los definió como "Nosotros, los inadaptados", y la obra "Arredor de si", de Otero Pedrayo, se considera una autobiografía de esta generación.

• Inadaptados: Se sentían desvinculados de la cultura gallega dominante, considerándose diferentes y sin encontrar su lugar en el entorno. Eran individualistas, pertenecientes a la burguesía.
• Incorporación a las Irmandades da Fala (IdF) en 1918: Desarrollaron