Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Tirant lo Blanc: Entre la Ficció i la Realitat

Tirant lo Blanc és un cavaller bretó que s'enfronta als turcs i s'enamora de Carmesina, filla de l'emperadriu. Després d'assolir fama i poder, el protagonista mor, sorprenentment, d'un refredat. Aquest final inesperat té una intenció moralitzadora.

Des del principi, Tirant es presenta com un personatge ambiciós, que aspira al màxim. Quan finalment aconsegueix tots els béns de fortuna, mor. La interpretació de la novel·la no és clara; alguns estudiosos, fins i tot, han proposat que es tracta d'una novel·la *anti-cavalleresca*, ja que s'hi descriuen els pecats dels cavallers. És una obra realista (al contrari que *El Quixot*). Fou escrita per un cavaller, Joanot Martorell, i per això... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Cavalleria, Amor i Decadència" »

Completives de CD

T’agrairé que em truquis.

Et demano què vas fer ahir al vespre.

Explica-li on aniràs aquesta Setmana Santa.

Pregunta-li si hi va anar.

Voldria que us poséssiu protecció solar.

El comptable va assegurar que no hi havia indicis de frau.

Els amics sabran recompensar la teva lleialtat.

M’importa que et pensis que no sé com et sents.

No sabria dir-te com ha succeït això.

No sé què és el que t'agrada més.

Volia preguntar-te quan has anat al teatre i què has vist.

Completives de CI

Va llogar el pis a qui semblava més formal.

Completives de Subjecte

M’agrada que ballis tan bé.

El que dius és increïble.

Em complau de convidar-vos-hi.

Li agrada com ho fas.

Plegar a les 11 h és un luxe.

M’importa que et pensis que no sé com et

Elise Cowen: Poeta y Escritora de la Generación Beat

Soy una poeta y escritora estadounidense. Formé parte de la Generación Beat, y fui amiga del poeta Allen Ginsberg, quien fue una de las figuras principales del movimiento.

Orígenes e Influencias Literarias

Nací en una familia judía de clase media en el barrio neoyorquino de Washington Heights. Escribo poesía desde muy joven, influida por la obra de:

• Emily Dickinson
• T. S. Eliot
• Dylan Thomas

Vida Universitaria y Primeros Contactos

En los años cincuenta, mientras asistía al Barnard College (una universidad privada femenina, afiliada a la Universidad Columbia), me hice amiga de Joyce Johnson y tuve una relación amorosa con Alex Greer, mi profesor de filosofía.

Donald Cook, mi profesor de psicología,... Continuar leyendo "Elise Cowen: Poesía, Generación Beat y Legado Literario" »

Conceptos Fundamentais sobre Ondas

Ondas: As ondas son unha forma de propagación de enerxía dun punto a outro do espazo que non vai acompañada dun desprazamento de materia.

Frecuencia: É o número de oscilacións dunha partícula por segundo. A súa unidade é o hertz (Hz).

Lonxitude de onda: É a distancia que existe entre dúas cristas. A súa unidade é o metro (m).

A Luz e a Súa Propagación

Fontes Luminosas

Os corpos que emiten luz chámanse fontes luminosas e pódense clasificar en dous tipos:

• Naturais: Como o Sol, as demais estrelas e os lucernas (ou lucecús).
• Artificiais: Como as lámpadas, as candeas acesas e as lanternas.

Emisores secundarios de luz: Son os corpos que absorben parte da luz que lles chega e reflicten outra parte en todas... Continuar leyendo "Conceptos Esenciais de Física: Propagación de Ondas, Luz e Son" »

Euskal Literatura Idatzia XVIII. Mendean

Jesuitak (Jesusen Lagundia) dira Hegoaldeko euskal literaturaren hasierako urratsetan bultzatzaile eta eragile nagusienak, eta era berean, XVII. mendean Kontrarreforma gidatu zutenak. Trentoko kontzilioak agindutako bidetik, tokian tokiko hizkuntzetan, kristau-ikasbidea idatzi eta irakastea zuten helburu. Hizkuntza landua eta ondo ikasia erabiltzen zuten.

Helburua garbia zuten, doktrina zabaltzea, alegia, baina herriaren hizkera modu jasoan erabiltzeko kezka eta konpromisorik gabe, nekez uler daitezke mende horretako gipuzkera idatziak eta hurrengoan, XIX.ean, bizkaierak emandako urratsak. Helburua, esan bezala, erlijioaren arlokoa zen, baina euskara maite eta erabili egiten zutela ere erakutsi zuten,... Continuar leyendo "Manuel Larramendi: Euskal Literaturaren Aitzindaria XVIII. Mendean" »

Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. No informa sobre el món exterior, sinó que el comenta i avalua, reflexionant sobre la seva apreciació d'aquella realitat. Una definició de l'assaig és una peça amb una forta base argumentativa on l'autor tracta de definir les seves idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme.

Història de l'Assaig

Té els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics, com Plató i Plutarc. Michel de Montaigne fou el creador dels primers Essais. Certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig. Fins al Renaixement, com a conseqüència de l'actitud racionalista i dialèctica i de l'especialització del coneixement humà, fou... Continuar leyendo "L'Assaig al Segle XX: Característiques, Història i Estil" »

Teatre del Segle XX

Especialment després de la Segona Guerra Mundial, sorgeixen a Europa i als Estats Units diverses tendències teatrals, les quals destaquen:

Tendències Teatrals Postguerra

Existencialisme

Es preocupa pel sentit de la vida, molt influït per experiències traumàtiques després de la guerra. Amb autors com Jean-Paul Sartre i Albert Camus.

El Teatre Nord-americà

Planteja conflictes des d'una perspectiva pessimista; els personatges són marginats, inadaptats o fracassats. Amb autors com Tennessee Williams i Arthur Miller.

El Teatre de l'Absurd

Considera que l'ésser humà no actua per principis racionals. L'escenografia contribueix a realçar la incoherència de les situacions. Amb autors com Eugène Ionesco i Samuel Beckett.

El Teatre

Sintaxi: Oracions subordinades i coordinades

Oracions subordinades adjectives

• Especificatives: Restringeixen el significat (ex: els alumnes que es porten bé poden marxar). Funció: CN.
• Explicatives: Van entre comes. Funció: explicativa.

Oracions coordinades

• Copulatives: i, ni.
• Disjuntives: o.
• Distributives: ara... ara.
• Adversatives: en canvi, però.
• Continuatives: i a més.
• Consecutives: així que.

Altres subordinades

• Completives: que (sense accent).
• Interrogatives: Totals (sí/no) o parcials.
• Infinitiu: Preposició + infinitiu.
• Relatiu: Preposició + allò, això, qui.

Ortografia: La essa sonora i sorda

• Essa sonora: Vibra. S'escriu z sempre, o s entre vocals.
• Essa sorda: S'escriu s inicial o darrere consonant, ss entre vocals, c davant e/i, ç davant a/o/

Liberalismo Político

O liberalismo político é unha corrente de pensamento filosófico e unha ideoloxía que ten a liberdade e a igualdade fronte á lei como os principais valores políticos e baséase nunha fe optimista na natureza e na razón. Ten a súa orixe na Ilustración europea e enfatiza os dereitos individuais, preconiza unha sociedade baseada na liberdade de pensamento, na limitación do poder, no goberno da lei, no libre mercado que soporte a empresa privada e nun sistema transparente de goberno no cal se protexan os dereitos de todos os cidadáns.

O filósofo John Locke (1632-1704) exerceu unha influencia fundamental nos ilustrados, criticando o marco agrario e a sociedade estamental na que vivían a maioría dos europeos. Os ilustrados... Continuar leyendo "Liberalismo político, económico e despotismo ilustrado" »