Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Baldiri Reixac i la Pedagogia Il·lustrada

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

Barroc i Il·lustració: Context Històric

El Barroc: Una Època de Contrastos

El Barroc és el corrent cultural i artístic que succeeix el Renaixement. Representa una visió oposada, una mena de "l'altra cara de la moneda".

Característiques principals:

  • Substitució de l'admiració pels clàssics i l'optimisme per l'artifici i la desmesura, amb una visió pessimista de la vida.
  • Temes com la fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar es transformen en art.
  • La bellesa i l'harmonia deixen pas a la brutícia i la lletgesa com a valors estètics.
  • Ús freqüent de figures de contrast en les arts.
  • El llatí perd protagonisme com a llengua d'ensenyament.

La Il·lustració: El Segle de les Llums

La Il·lustració és el període històric posterior al Barroc,... Continuar leyendo "Baldiri Reixac i la Pedagogia Il·lustrada" »

Ramon Llull i Ausiàs March: Figures Clau Literatura Catalana Medieval

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,57 KB

Ramon Llull: Escriptor, Filòsof i Místic del Segle XIII

Ramon Llull va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval. La va redactar en català, occità, llatí i àrab.

Era un noble de la cort de Jaume II de Mallorca i es dedicava a la poesia trobadoresca. Complerts els trenta anys, quan ja estava casat i amb dos fills, va viure una experiència que li va canviar radicalment la vida. Va ser considerat el Doctor Il·luminat per les seves visions de Crist a la creu i el tomb que aquestes experiències van suposar, que el van portar a abandonar els seus béns i la família i a renunciar al luxe i la riquesa per... Continuar leyendo "Ramon Llull i Ausiàs March: Figures Clau Literatura Catalana Medieval" »

Figures Clau de la Literatura Catalana i Conceptes Sociolingüístics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB

Els Trobadors Catalans

La influència de la poesia trobadoresca va arribar al territori de Catalunya. Els catalans escrivien en occità, la societat era com l'occitana i existien relacions de vassallatge. L'occità i el català eren llengües semblants. Als segles XII i XIII van destacar trobadors catalans com Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Ramon Llull

Ramon Llull va néixer cap al 1232 o 1233. La seva vida va canviar quan una nit se li va aparèixer Jesús. Va decidir seguir el camí de la fe, amb tres objectius principals:

  • Convertir els no creients a la fe cristiana.
  • Escriure llibres per difondre el cristianisme entre els que no el practicaven.
  • Fundar monestirs per convertir els no cristians.

Es va retirar al Puig de Randa, on va tenir... Continuar leyendo "Figures Clau de la Literatura Catalana i Conceptes Sociolingüístics" »

Jaume Brossa viure del passat comentari

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,01 KB

LA RENAIXENÇA: l’inici de la revolució industrial i la caiguda de l’Antic Règim, amb la mort de Ferran VII el 1833, marquen un canvi de dinàmiques socials que obre les portes al món modern. A Catalunya, comencen a aparèixer iniciatives per adaptar la societat, la política, l’economia i la cultura catalanes als corrents més vius d’Europa. El 1883 també és una data emblemàtica perquè apareix a la revista El vapor el poema LA PÀTRIA, de Bonaventura Carles Aribau. A més d’Aribau, altres intel·lectuals fonamentals van ser Joaquim Rubíó i Ors, Víctor Balanguer, Manuel Milà.Els objectius que es fixen els autors de la renaixença són: estudiar i divulgar esl escriptors clàssics medievals, potenciar el prestigi social... Continuar leyendo "Jaume Brossa viure del passat comentari" »

Guia Essencial: Funcions del Llenguatge, Gèneres i Tipus de Textos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,77 KB

Funcions del Llenguatge

Funció RepresentativaEl llenguatge s'usa per a oferir informació.
Funció ExpressivaSaber l'estat d'ànim de l'emissor.
Funció Apel·lativaCridar l'atenció de l'emissor i obtenir una resposta.
Funció FàticaConfirmar si el canal funciona.
Funció PoèticaFer més atractiu el missatge.
Funció MetalingüísticaParlar del mateix llenguatge.

Elements de la Comunicació

  • Emissor: És la persona que emet el missatge.
  • Receptor: És qui rep el missatge.
  • Missatge: Informació que es transmet.
  • Codi: Conjunt de signes.
  • Canal: Mitjà pel qual es transmet el missatge.

Expressió Oral

El llenguatge verbal pot ser parlat o escrit. S'utilitza, si la persona amb qui parlem està davant, un to de veu determinat, gestos i entonació.

Expressió

... Continuar leyendo "Guia Essencial: Funcions del Llenguatge, Gèneres i Tipus de Textos" »

Evolució de la Poesia Catalana: Segles XX i XXI

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,59 KB

Vicent Andrés Estellés: Renovació Poètica

Aportacions al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés és un dels màxims renovadors de la poesia catalana contemporània i un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60.

En primer lloc, cal destacar els seus eixos temàtics, que giren al voltant de:

  • La quotidianitat: El món que envolta Estellés és el tema central de la seva poesia, al qual se supeditaran la resta de temàtiques. Es tracta d'un poeta de realitats pròpies i col·lectives.
  • La mort: La mort és tractada d'una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.
  • L'amor: Es tracta d'un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; aplicat a la seva experiència personal.
  • El sentiment cívic: L'amor a la terra,
... Continuar leyendo "Evolució de la Poesia Catalana: Segles XX i XXI" »

El Modernisme Literari Català: Autors i Corrents Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,02 KB

La Narrativa Modernista: Crisi i Noves Estètiques

El model de la novel·la realista de la segona meitat del segle XIX havia entrat en crisi a tot Europa. I la novel·la naturalista començava a donar símptomes d’esgotament. Amb el tombant del segle XX, la literatura europea assaja noves estètiques d’acord amb els canvis ideològics i artístics. El Decadentisme i el Simbolisme són els moviments més innovadors.

Víctor Català (Caterina Albert): Vida i Obra

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert. Va néixer a l'Escala el 1869 i va morir el 1966. Caterina Albert pertanyia a una família de rics terratinents. Va anar poc temps a l’escola, però gràcies a l’ambient culte que es respirava a casa seva, va poder aconseguir... Continuar leyendo "El Modernisme Literari Català: Autors i Corrents Clau" »

Desenvolvemento Temperán do Recén Nacido: Estados, Reflexos e Percepción Sensorial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,21 KB

Estados e Ritmos do Bebé

O recén nacido, mentres non aprende a controlar os sistemas de interacción co contorno, terá unha actividade motriz pouco eficaz e pasará moito tempo chorando, durmindo. Os bebés pasan por seis estados de consciencia:

  • Sono profundo
  • Sono activo
  • Adormecemento
  • Estado de alerta
  • Nerviosismo
  • Choros

Patróns do Sono

O ciclo de sono/vixilia do recén nacido está intimamente relacionado coa nutrición. A forma na que vai enlazando ciclos depende da sociedade e da familia na que nace.

Patróns de Mamar

No primeiro acto de mamar pode que succione rabiosamente, pero ao cabo duns días chupará, tragará e respirará de forma coordinada. Un bebé pode succionar e respirar ao mesmo tempo, xa que presiona o pezón co padal. O bebé succiona... Continuar leyendo "Desenvolvemento Temperán do Recén Nacido: Estados, Reflexos e Percepción Sensorial" »

Explorando a Lingua e Literatura Medieval Galega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 6,85 KB

A Lingua e a Literatura na Idade Media

1. Cando naceu o galego?

O galego naceu no século XIV na Península Ibérica.

2. Que é unha lingua románica? Pon exemplos.

Son as linguas que proveñen do latín. Italiano, Francés.

3. Sinala as principais características do galego na súa primeira etapa (medieval)

Galicia é un territorio monolingüe. O galego ao principio só era unha lingua oral. No século XIII o galego tamén se volve unha lingua literaria. O galego é gallaecio, nesta época o nome era galego-portugués.

4. Que diferenzas había entre a sociedade medieval e a actual?

Naquela época a sociedade era practicamente analfabeta e estaba dividida en estamentos. Estaba o rei na cima da xerarquía, os nobres, o clero e, por último, o pobo.... Continuar leyendo "Explorando a Lingua e Literatura Medieval Galega" »

La poesia trobadoresca i altres moviments literaris

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

Poesia trobadoresca provençal:

Poesia culta d tema profà en yengua vulgar, creadors eren trobadors occitans.

Autors: trobadors (componien la yetra i l’acompanyament dels poemes)

Caracteristiques canço:

  • Relacions feudals
  • Amor idealitzat
  • Dama casada
  • Al3 personatges: lausengiers (membres d la cort), gilos (marit)

xii. manifestacions escrites ( liber iudicum: yeis, omilies d'organyà: sermons)

Gèneres literaris: la canço (poema amoròs), tenso (discusio entre trobadors), sirventès (poema on s critica 1 enemic o fan 1a critica social), pastorel·la(poema amor),dansa(poema per ser bayat), albada(els amant s separen a l'alba, despres d'1a trobada amorosa), plany(expressa dolor per alg1a persona q acaba d morir)

Ramon yuy:

s considerat l creador d la... Continuar leyendo "La poesia trobadoresca i altres moviments literaris" »