Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

¡Escribe tu texto!

Isabel de Villena

Neboda de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, fou abadessa del convent de la Trinitat a València. Va escriure una vida de Jesucrist, pensada com a lectura edificant per a les monges del seu convent.

El més remarcable és un punt de vista molt femení que fa que la figura de Jesús hi sigui secundària per destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn.

Sor Isabel de Villena popularitza, amb molta imaginació, la vida familiar de Jesús, per commoure el públic lector, amb un detallisme domèstic que no apareix.

Estil i temàtica

Utilitza un llenguatge molt senzill. També té una tècnica amplificadora: a partir d'un sol versicle de l'evangeli pot redactar capítols complets. Les autèntiques... Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval: Villena, Marc i Roig" »

El moviment avantguardista s’origina com a conseqüència d’una crisi produïda per la Revolució Russa (1917), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l’aparició d’ideologies extremes. Ens trobem a una època d’invents tecnològics com el telèfon, la ràdio…

Avantguardisme, és el nom genèric, amb què es coneix unes tendències estètiques desenvolupades a Itàlia i a França que posen de relleu la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món oriental a principis del s XX.

Cubisme

Prové de la pintura, durà fins a 1914 i portà una interpretació nova de l’espai, on predominen les línies i figures geomètriques. El cubisme literari reconstrueix la realitat i l’altera

Futurisme

S’inspira en el futur i anuncia... Continuar leyendo "L'avantguarda literària del segle XX" »

O Teatro Galego entre 1936 e 1976: A Xeración dos 50 e o Grupo de Ribadavia

Contexto e Características Xerais

O Teatro Galego Anterior a 1935 e o Exilio

O teatro galego anterior a 1935 non achega moitas novidades estilísticas; a Xeración Nós supuxo un achegamento ao teatro europeo. Ata mediados da década dos 50, a actividade teatral desprazouse ao exilio. Foi precisamente en Bos Aires onde se estreou, en 1941, Os vellos non deben namorarse de Castelao, unha obra de gran importancia simbólica.

A Emerxencia dun Novo Teatro (1950-1970)

Entre os anos 1950 e 1970, aparece en Galicia o desexo de transcender a propia realidade física e social na que viven para presentar conflitos, situacións e personaxes cunha proxección universal, ofrecendo... Continuar leyendo "O Teatro Galego na Posguerra e o Exilio: Da Xeración dos 50 ao Grupo Abrente" »

Argot: és un gal·licisme (estrengarisme provinent de la llengua francesa). És una varietat social que defineix la parla privada que un grup social adopta.

Domini lingüístic: el domini lingüístic és el parlar d'una llengua en un territori i les variacions que té, ja sigui geogràficament...

Factors que determinen el registre:

• Tema: és l'assumpte del qual es parla en una situació comunicativa.
• Canal: es refereix a les condicions de l'emissió. Hi ha el canal oral i el canal escrit.
• Intencionalitat: la finalitat que l'emissor té amb el seu discurs.
• Nivell de formalitat: el tipus de relació entre els participants determina el nivell de formalitat.

El Deterioro de la Mente: Un Relato de Obsesión

Fue durante este tiempo que mi enfermedad comenzó a empeorar. Sentí que se hacía más fuerte día a día. Sabía que no podía hacer nada para detenerlo. No era mi cuerpo el que estaba enfermo; era mi mente. Era una enfermedad de la mente. Solo puedo describirlo como un tipo de monomanía.

La Naturaleza de la Monomanía

A menudo me perdía durante horas, sumido en pensamientos sobre algo, a menudo algo tan poco importante que parecía divertido después. Podría sentarme durante horas mirando una letra de una palabra en una página. Podría quedarme, durante la mayor parte de un día de verano, observando una sombra en el suelo. Podía sentarme sin apartar los ojos de un fuego de leña en invierno,... Continuar leyendo "Sombras de la Mente: La Trágica Obsesión por Berenice" »

Luís Seoane: Vida e Obra

Publicou no exilio poemas como:

• Fardel de exiliado (1952)
• Na brétema Sant-Iago (1956)
• As cicatrices (1959)

Tamén é autor de obras de teatro como A soldadeira e O irlandés astrólogo.

En Galicia, publicou o libro de poesía A maior abondamento e unha recompilación dos escritos para a radio, Comunicacións mesturadas.

A poesía de Seoane ten como temas fundamentais a emigración e o exilio. Cos seus versos, tenta darlles voz a tantos emigrantes anónimos que tiveron que deixar Galicia e levar unha vida de loita noutros países. A súa é, conscientemente, unha poesía de denuncia social, na cal a preocupación formal ocupa un segundo plano: o importante é a mensaxe que se transmite.

Eduardo Blanco Amor: Contribución á

Origen i Evolució de la Llengua Catalana

Substrat

La influència que deixen les llengües parlades abans dels romans.

Superestrat

La influència de les llengües arribades amb les invasions germàniques i aràbigues.

El Conte

És una narració generalment breu d'uns fets ficticis, llegendaris o, de vegades, reals, amb la intenció d'entretenir, moralitzar o divertir.

Tipus de Conte

• Culte
• Popular

Estructura del Conte

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

La Novel·la

És un escrit més extens que el conte, en el qual també es narren històries versemblants.

Característiques de la Novel·la

• Fets: Dividits en capítols.
• Estructura: Plantejament, nus i desenllaç.
• Personatges: Principals i secundaris.
• Ambientació: Espai i temps (segons el punt de vista).

Tipus de Novel·la

• Policíaca:

La Il·lustració a Catalunya (S. XVIII)

La Il·lustració va ser un moviment cultural que defensava la raó. Conegut com el "segle de les llums", es caracteritza per l'enciclopedisme, la confiança en el progrés i els avenços industrials. Es creia en la llibertat natural i es rebutjava l'estètica del Barroc.

Autors destacats:

• Joan Ramis: Mallorquí, màxim representant del neoclassicisme a la literatura catalana. Va escriure poesia i teatre, assolint gran èxit amb la tragèdia Lucrècia.
• Baró de Maldà: Destaca per l'obra Calaix de sastre, un dietari fonamental per conèixer la vida quotidiana de l'època.

Literatura Popular Catalana (S. XVI-XVIII)

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la literatura popular va gaudir d'una gran vitalitat, en... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Il·lustració, Renaixença i Noucentisme" »

Edat Moderna (Segles XV-XVIII)

Període en què la societat europea experimenta un progrés social, econòmic, cultural i artístic. Grans moviments artístics i literaris: Renaixement (XV i XVI), Barroc (XVII), Il·lustració i Neoclassicisme (XVIII).

Renaixement (Itàlia i Europa)

Renéixer:

1. Expressa l'anhel de recuperar els ideals de la civilització clàssica grecollatina; comporta l'assimilació de les idees i els valors que contenen: l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i una nova ordenació social (basada en els principis laics).
2. Desig de ruptura respecte a l'Edat Mitjana. Art i ciència: mitjans idonis per aconseguir-ho. Afany d'imitar els models literaris, arquitectònics i pictòrics clàssics per superar-los.

Escriptors més importants

• Pere