Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Cronologia

Els iniciadors de l'Escola Mallorquina coincideixen amb el modernisme a Catalunya, Miguel Tosta y Llobera i Joan Alcover.

La segona generació escriu la seva obra les primeres dèquedes del XX i coincideixen amb el Noucentistes, Miguel, Ma Antonia Salvà, Llorenç Riba.

Característiques

• Tendeixen a la contenció i a l'equilibri
• Utilitzen una llengua més genuïna
• S'expressen amb un gran rigor formal, perfeccionisme
• Llenguatge pur i elevat

Temes: el paisatge mediterrani, mediterraneïtat, classicisme.

Distanciament emocional: hi ha sentiments més romàntics.

S'inspiren en els romàntics italians.

Miguel Costa i Llobera (Pollença 1854-1922)

Estudià batxillerat a l'Institut de Ciutat i fou deixeble de Pons i Gallorza. Cursà estudis de Dret... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i altres autors destacats" »

Importancia de Ausiàs March

Ausiàs es pot considerar el poeta més important i influent de la nostra literatura medieval. La seua obra va marcar un abans i un després en la poesia catalana, perquè no solament va renovar la tradició trobadoresca, sinó que també va exercir una gran influència en poetes de la segona meitat del segle XVI.

Jordi de Sant Jordi

Nascut segurament a València a la fi del segle XIV, Jordi de Sant Jordi va servir Alfons el Magnànim. El 1423 va ser capturat durant un combat militar i va caure en poder de Francesco Sforza. Aquest episodi es reflecteix en el poema “Desert d’amics, de bens e de senyors” (conegut també com a “presoner”), concebut com una petició al monarca perquè agilitzara els tràmits... Continuar leyendo "La influència de Ausiàs March en la literatura catalana medieval" »

Modernisme

• Moviment cultural, artístic i literari amb l'objectiu de modernitzar i europeitzar la cultura i literatura catalana

• Promou una cultura i un art moderns i europeus, superant els models vuitcentistes

1. Inici del moviment: 189. Fundació la revista L'Avenç, encara existeix i té funció centralitzadora *Pare del Modernisme

2. Final moviment: 1912 amb la mort de *Joan Maragall, Isidre Nonell i es publica La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous (darrera novel·la modernista)

Renaixença: Provinciana, localista i anacrònica

Modernisme: Europea, Mundial i Moderna

1ra ETAPA 1892-1900. Més combativa i reivindicativa del moviment

1. Regeneracionisme: Funció social. Nietzsche (artista igual de valor que un treballador), Ibsen (dramaturg noruec)

Conceptes clau de gramàtica

Síl·laba tònica

La síl·laba tònica és aquella que sona més fort en una paraula. Pot portar accent gràfic o prosòdic.

• Aguda: La síl·laba tònica és l'última.
• Plana: La síl·laba tònica és la penúltima.
• Esdrúixola: La síl·laba tònica és l'antepenúltima. Sempre porten accent.

Les paraules agudes porten accent quan acaben en: -as, -es, -is, -os, -us, -ae, -i, -ou, -en, -in.

Monosèmia i polisèmia

• Mots monosèmics: Tenen un únic significat.
• Mots polisèmics: Tenen més d'un significat, però amb una relació de semblança o analogia i una única entrada al diccionari. Exemple: "coll" (part del vestit, part del cos). La majoria provenen d'un lèxic comú i quotidià, amb un origen etimològic comú.

Determinants

El... Continuar leyendo "Gramàtica i periodisme: conceptes clau" »

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca era escrita en occità, al contrari de tots els poetes que escrivien en llatí.

L’amor cortes constava de unes relacions feudals entre un senyor i vassall, basades en la fidelitat. A la relació amorosa entre la dama i el trobador, la dama (midons) la avassalava el trobador (hom). Havien de mantenir la relació en secret i cada cop que el trobador volia referir-se a ella utilitzava una paraula o senyal. També hi havien espies que alertaven al gilós o marit dels afers de la dama i el trobador.

Autors: Guillem de Berguedà, Cervi de Girona, Raimon Vidal de Besalú.

Tipus de poesia trobadoresca

• La cançó: sempre dedicada a l’amor
• El sirventès: destinat a l’atac personal o la propaganda ideològica
• El

Teatre Valencià Contemporani

Postguerra i Censura

La caiguda de la República amb la victòria del general Franco va significar un fort colp per a la cultura de la nostra llengua, en particular per al teatre, que va haver de patir grans dificultats. La censura va afectar el teatre català. La representació d'obres en català en la immediata postguerra va ser una excepció a la norma que prohibia tot teatre que no fos en castellà. L'únic teatre en català van ser les representacions d'escenes en parròquies o domicilis particulars, o alguna traducció. Dominava el teatre en castellà amb textos desvinculats de la problemàtica social del moment, normalment clàssics del segle XVII. Trobem el teatre d'aficionats, lligat a les parròquies,... Continuar leyendo "El Verí del Teatre: Anàlisi i Context del Teatre Valencià Contemporani" »

La Prosa Catalana del Segle XVI

La prosa del segle XVI abasta l’àmbit profà i el religiós, remarcable per la seva varietat i qualitat. Inclou gèneres d’origen clàssic de caràcter humorístic i amb l’objectiu d’entretenir, com ara la novella, la facècia, la narrativa epistolar i el diàleg. També gèneres tradicionals com la novel·la al·legòrica, l’hagiografia i la narrativa històrica.

Àmbit Religiós: La Devotio Moderna

En el cas de l’àmbit religiós, parlem d’un corrent encetat als Països Baixos anomenat la «Devotio moderna», que defensa el caràcter senzill i íntim de la vida religiosa propi dels primers cristians. Aquest moviment té molt a veure amb les idees reformistes formulades per l’humanista Erasme de... Continuar leyendo "Cristòfol Despuig i la Prosa Catalana del Segle XVI: Els Col·loquis de Tortosa" »

Bernat Metge (1350-1413): Humanisme i Prosa

Bernat Metge va ocupar el càrrec de notari de la Cancelleria Reial. Després de la mort de Joan I, va ser acusat i empresonat, però el nou rei Martí l'Humà el va alliberar.

Va tenir un contacte directe amb l'ambient humanístic de la Cancelleria, favorable a la recuperació d'autors clàssics grecs i llatins. Aquesta influència es va reflectir en la seva obra, tot i que també va mantenir molts temes medievals, com la crítica a la misogínia amb un discurs ple d'ironia.

Obres Destacades de Bernat Metge

• En vers (forma de debat):
  • Llibre de Fortuna i Prudència
  • Sermó (denuncia la hipocresia social)
• En prosa:
  • Lo Somni
  • Valter i Griselda (novel·la curta, traducció d'un poema llatí)
  • L'Enamorat

El seu estil... Continuar leyendo "Bernat Metge, Joan Rois de Corella i Tirant lo Blanc: Pilars de la Literatura Catalana Medieval" »

Prueba filosofía

1.- Si la etapa oral se supera correctamente, genera individuos seguros de sí mismo

2.- El fenómeno de castración se presenta en la etapa fálica

3.- Freud plantea que nuestra sexualidad se nace y se desarrolla

5.- El origen del superyó, nace en nuestra organización social y hace posible la vida social

6.- La etapa del desarrollo se le denomina "proceso psicosexual"

7.- Las etapas del desarrollo son las encargadas de dar forma y construir la estructura de la personalidad

8.- El ello es también entendido como "la libido"

9.- Entre la etapa fálica y genital se encuentra, la etapa de latencia

10.- El psicoanálisis nació en el contexto del tratamiento de la histeria

11.- Principio de realidad "yo"

12.- Primera prohibición, dice... Continuar leyendo "Desarrollo de la personalidad según Freud" »