Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

O Románico

A aparición da arte románica está relacionada cunha serie de rasgos históricos de vital importancia, a saber:

• O sistema feudal, que crea unha ríxida xerarquización social.
• A expansión monástica: as ordes relixiosas acadan un poder económico e un prestixio político que permite a súa expansión máis aló dos grupos de orixe. As ordes máis poderosas esténdense por todo o continente.
• As peregrinacións: no éxito das peregrinacións coinciden dous feitos importantes: a devoción polas reliquias e tumbas de santos e mártires, que proliferan por todos os sitios e serven de reclamo aos peregrinos. Por outra banda, o fervor relixioso da maior parte da poboación europea que, nunha época de maior estabilidade política e económica,

La literatura dels anys seixanta: inici dels anys seixanta, el franquisme entra en una nova fase= desarrollismo. S'impulsen un segit de mesures liberalitzadores mitjançant les quals es va aconseguir un creixement econòmic sense precedents. Permissivitat envers el català, no va arribar a recuperar el caràcter oficial. La societat catalana va aprofitar l'estret marge de tolerància per fer sobreviure la llengua. Difusió del català gràcies a Òmnium Cultural, Serra d'Or (revista), Nova Cançó (moviment). La poesia: mor Carles Riba= crisi poesia simbolista, hermètica i idealitzada. Enfocament realista, carac: els poemes se situen en espais quotidians, recursos retòrics escassos, llenguatge senzill, metrica perd rigidesa, poema esdevé... Continuar leyendo "Literatura catalana dels anys 60 i 70: poesia, narrativa i teatre" »

Adecuación Comunicativa

A adecuación refírese á capacidade dun texto para adaptarse á situación comunicativa na que se produce, tendo en conta os seguintes factores:

A intención comunicativa do emisor:

Propósito claro (ser obxectivo/subxectivo).

O destinatario:

Depende da idade, do coñecemento e do interese.

A propia situación comunicativa e a relación existente entre os interlocutores:

Formal/informal.

O código:

Gramaticalidade e ortografía correcta.

A canle:

Oralmente (falando), escrita (escribindo).

Fenómenos Semánticos

Polisemia:

Mesma palabra, diferentes significados. Exemplo: banco (sentarse, peixes, diñeiro).

Homonimia:

Mesma palabra, diferentes significados e etimoloxía. Exemplo: vela (lume), vela (embarcación).

Tipos de Homónimos:

A continuación, se presenta una tabla con los principales documentos del Magisterio de la Iglesia Católica relacionados con la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), ordenados cronológicamente:

SAN VICENT FERRER

Era un teòleg i amb reputació de dramaturg, molt influent a Girona, naix a València i mor a Gran Bretanya. Era fill d'un notari, als 17 va ingressar en una ordre dominica, més tard va estudiar teologia, filosofia i lògica a Barcelona, Lleida i Tolosa. Finalment va ser sacerdot. Va escriure el tractat The Modern Ecclesial Schismater per al rei Pere el Cerimoniós. Va ser nomenat mestre de teologia i el principal de tots els sacerdots de l'ordre. Quan Benet XII va ser Papa va nomenar-lo capellà i després ho va deixar per una malaltia i es va dedicar a predicar i a la política. També va viatjar com a missioner.

FRANCESC D’EIXIMENIS

Va néixer a Girona en una família burgesa, va entrar jove al convent de franciscans i... Continuar leyendo "La literatura medieval valenciana" »

O Reino de Galicia nos séculos XII e XIII

O Reino de Galicia nace nos séculos XII e XIII da man dos pobos suevos. Desde os seus comezos, comprende un territorio máis amplo que o que posúe actualmente a nosa comunidade, pois abrangue tamén parte de Asturias e de León e o norte de Portugal. Porén, en 1139, Afonso Henriques consegue a independencia de Portugal, converténdose no primeiro monarca deste territorio. No ano 1157, após o falecemento de Afonso VII, o reino divídese entre os seus fillos: Fernando II herda o Reino de Galicia e Sancho III o Reino de Castela. A pesar das múltiples mudanzas políticas, os séculos XII e XIII, época coñecida como a Era Compostelá, constitúen un período de esplendor na historia galega.

Sociedade

Personaxes na Narrativa: Unha Exploración Detallada

Os personaxes son os entes de ficción que viven os acontecementos narrados e fan que a historia progrese. Poden corresponder a unha persoa, un animal ou mesmo un obxecto, unha cidade, etc.

Tipos de Personaxes

• Segundo a súa importancia na acción novelesca:
  • Personaxes principais: aqueles que soportan a maior parte do peso da acción.
    • Protagonistas: os que dan orixe ao conflito e intentan acadar un obxectivo ao longo do relato.
    • Antagonistas: os que se opoñen ao protagonista e intentan impedir que este acade o desenlace desexado.
    • Adxuvantes: os que axudan ao protagonista a lograr os seus fins.
  • Personaxes secundarios: a súa participación é menor e son simples complementos dos principais.
• Segundo

Crònica Jaume I

Escrita o dictada pel mateix rei Jaume I, és autobiogràfica i narra els fets més importants del seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. El rei es presenta com un heroi capaç de grans gestes, una fama que va suscitar l'aparició de nombroses llegendes. En aquest fragment el rei escolta un consell d'un dels seus nobles.

Crònica de Pere III

El mateix Pere III va dirigir la narració d'aquesta crònica, que inclou el seu regnat i el del seu pare i antecessor, Alfons III. Cal destacar-hi la voluntat de justificar les seves empreses polítiques i militars i de fer-ne propaganda. I és que el seu regnat va ser força conflictiu. Juntament amb la crònica de Jaume I, és un dels relats on es mostra de manera