Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Gregor Mendel

Nacimiento: 20 de julio de 1822. Heinzendort (Austria)

Fallecimiento: 6 de enero de 1884

Campo: Genética e historia universal

Conocido por: Descubrimiento de las leyes de la genética

Universidad: Universidad de Viena

Hugo de Vries

Nacimiento: 16 de febrero de 1848. Haarlem (Holanda)

Fallecimiento: 21 de mayo de 1935 (Lunteren)

Campo: Profesor, botánico, genetista

Nacionalidad: Neerlandés

Fue un botánico neerlandés, uno de los primeros genetistas. Es uno de los tres biólogos, junto a Carl Correns y Erich von Tschermak, que en 1900 redescubrieron las leyes fundamentales de la genética publicadas primero por Gregor Mendel en 1866.

Se formó en las universidades de Leiden, Heidelberg y Wurzburg. Fue nombrado profesor de Botánica de la... Continuar leyendo "Pioneros de la genética: de Mendel a Johannsen" »

Este documento profundiza en el célebre caso de Dora, analizado por Sigmund Freud, desvelando las complejidades de sus sueños, síntomas y la dinámica de la transferencia en el psicoanálisis.

II. El Primer Sueño de Dora: Incendio y Deseos Reprimidos

Interpretación del Sueño del Incendio Familiar

Freud descubrió que este sueño revelaba que Dora se había entregado a la masturbación y que, en realidad, estaba enamorada del Sr. K. Por ello, le pedía a su padre que la salvara de esa peligrosa relación. Sin embargo, la tentación frente al Sr. K despertaba, además, su deseo de amor reprimido hacia el padre.

Conceptos Clave en el Psicoanálisis de Dora

• Figuración de Deseos

  El sueño representa el cumplimiento de un deseo inconsciente. Este

Tòpics literaris

Són els temes recurrents que els poetes utilitzen per situar les seves obres en la tradició literària. Exemple: carpe diem, ubi sunt.

L'accent diacrític

És aquell que es posa per distingir paraules que s'escriuen igual però no tenen el mateix significat i que, segons les normes d'accentuació, no l'haurien de dur. Exemple: món-mon, és-es.

Dièresi

Signe d'ortografia que es col·loca sobre la i i la u quan volem que es pronunciïn. Exemple: pingüí, paraigües.

Aversió

Rebuig violent i exagerat d'algú o d'alguna cosa. Exemple: Tinc aversió a menjar caragols.

Pronoms personals

Són aquelles paraules que serveixen per substituir alguna frase o complement. Exemple: me'l poso, te'n regalaré un, se n'adona.

Portabidó

Complement... Continuar leyendo "Glossari de Conceptes Clau: Literatura, Llengua i Cultura Catalana" »

A Prosa Galega entre 1936 e 1976: Un Período de Recuperación e Transformación

A prosa galega producida entre 1936 e 1976 desenvólvese nos primeiros anos da recuperación da literatura galega, nos anos 50, e precede á aparición da Nova Narrativa Galega. Tras a Guerra Civil, houbo un período de silencio editorial obrigado que se prolongou ata a década dos 50.

Figuras Destacadas e Obras Clave

• Otero Pedrayo: Destacou con Entre a vendima e a castañeira (1957).
• Ricardo Carballo Calero: Publicou A xente de Barreira (1950), unha obra que narra a evolución e decadencia dunha familia fidalga rural na fronteira do século XIX.

As Figuras Máis Importantes:

• Blanco Amor:
  • Destacou no ámbito narrativo, sendo un dos máximos representantes do realismo

XVIII. Mendeko Euskal Literatura: Testuingurua eta Gainbehera Iparraldean

XVII. mendean euskal literaturan Iparraldeak izan bazuen indar guztia, aztertzera goazen mende honetan (XVIII. mendea) Hegoaldeak hartuko du txanda. Izan ere, Iparraldean gainbehera handia gertatzen da aurrerago aipatuko diren arrazoiengatik.

Iparraldeko literaturaren beherakadaren arrazoi nagusia Utrechteko Ituna izan daiteke, bertan Frantziak lurralde batzuk galdu baitzituen. Honetaz gain, aipa dezagun 1789. urtean Frantses Iraultza izan zela eta, ondorioz, euskaldunek foruak galdu zituztela, estatu frantsesaren berregituraketa bati hasiera emanez.

Ilustrazioaren Garaia

Korronte literarioei dagokienez, XVIII. mendeari Argien Mendea edo Ilustrazioaren garaia deitu zaio.... Continuar leyendo "XVIII. Mendeko Euskal Literatura: Iparraldea eta Hegoaldea" »

El Feudalisme i la Societat Medieval

Feudalisme

Nom amb el qual es coneix el model de societat que va configurar l'època medieval. Era molt rígid i jerarquitzat.

Vassallatge

Sistema pel qual es jurava fidelitat als nobles d'estament superior i es comprometien a ajudar-los en la pau i en la guerra. Aquest sistema va propiciar la construcció de castells i palaus on vivien els nobles.

Gèneres de la Literatura Medieval

Cançons de Trobadors

Els trobadors eren músics i poetes que componien les cançons, les quals eren cantades pels joglars a les corts dels palaus i dels castells o a la plaça del poble. Els temes principals incloïen:

• L'*amor cortès*
• L'*alba*
• El *sirventès*
• El *plany*

Cançons de Gesta

Poemes èpics que exaltaven els cavallers que havien... Continuar leyendo "Literatura i Societat Medieval: Feudalisme, Cavallers i Novel·la Artúrica" »

NOUCENTISME: Moviment Cultural d'Abast Polític (1906-1923)

L'objectiu del Noucentisme era dotar la societat catalana d'institucions de tota mena que tinguessin un bon funcionament. Les principals línies d'actuació eren:

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Exalçar el món urbà.
• Abandonar la inspiració per aconseguir l'obra ben feta.

Prosa Noucentista

Eugeni d'Ors (1881-1954) fou el responsable de l'elaboració i la difusió del programa. Destaquen El Glosari, un recull d'obres publicades al diari La Veu de Catalunya, signades per Xènius.

Poesia Noucentista

Es destaca L'Escola Mallorquina:

• Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
• Joan Alcover (1854-1926)
• Gabriel Alomar (1874-1941)

També... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguarda: Evolució de la Literatura Catalana (1906-Postguerra)" »

Poesia trobadoresca i societat feudal

La poesia trobadoresca: societat feudal — hi havia dues classes de persones en les societats feudals (els que manaven i no treballaven, i els que obeïen i es dedicaven a l'administració de les seves extenses propietats).

Per tal d'aconseguir el màxim rendiment econòmic, els senyors feudals van formar un grup de vassalls, i aquests estaven lligats de forma jeràrquica i ordenats mitjançant un jurament de fidelitat i dependència. El jurament de fidelitat era un pacte entre el vassall i el senyor feudal, que implicava el compromís del vassall de no actuar mai en perjudici del senyor.

Cultura cortesana

Cultura cortesana: les famílies feudals (corts) van adoptar una cultura pròpia, on el cavaller cortesà

A Fidelidade de Deus e a Alianza co Ser Humano

Dende o comezo da humanidade, cando Deus creou o mundo, Él e o home firmaron unha alianza. Deus comprometeuse a coidar sempre do seu pobo e o home a cumprir as normas morais e os mandamentos de Deus. A propia creación xa é unha alianza, é dicir, un pacto ou un compromiso.

Pasado o tempo, Deus fai unha alianza con Noé, e máis tarde un pacto con Abraham, que foi o pai dun gran pobo. Tempo despois, Moisés é o que recibe a alianza de Deus, este dálle as normas morais que son o decálogo, é dicir, os dez mandamentos. Co seguir da historia, Deus foi manifestando a súa vontade por medio dos profetas, que son os que falan a palabra de Deus e, polo tanto, son os seus mensaxeiros.

A alianza definitiva... Continuar leyendo "A Alianza Divina e o Servizo a Yavé: Unha Exploración da Fe e a Comunidade" »

Principais etapas da Revolución Francesa

A revolta dos privilexiados

Prodúcese pola oposición do estamento privilexiado ás medidas que os ministros de Luís XVI (Calonne, Brienne, etc.) tentaron aplicar para paliar o déficit galopante do Estado francés. Estes idearan que a nobreza e o clero contribuísen ás arcas do Estado por medio dun imposto sobre a propiedade agraria. Cómpre lembrar que un dos privilexios que posuían estes grupos era precisamente o de estar exentos de pagar impostos.

Ao apreciaren que os seus tradicionais dereitos non serían respectados, opuxéronse a tal pretensión e solicitaron ao rei a convocatoria dos Estados Xerais, unha asemblea de orixe medieval na que tamén tiña presenza o Terceiro Estado (o pobo) e que... Continuar leyendo "As Fases Clave da Revolución Francesa: Do Antigo Réxime á Asemblea" »