Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

1.1. Del llatí a les llengües ROMàniques

El llatí col·loquial, el que es parlava en l'entorn familiar, quotidià, al carrer, a l'exèrcit, etc., va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte

Podríem dir que la influència del llatí en els territoris de l'Imperi ROMà té diferents graus:

1. En algunes zones va desaparèixer totalment sense deixar empremtes lingüístiques destacades: el nord de l'Àfrica, les zones de l'Orient Pròxim, etc.

2. En altres zones va desaparèixer deixant evidents trets lingüístics, tals com estructures gramaticals, mots, etc.: és el cas d'algunes llengües europees que han anat per camins diferents del llatí, com ara l'alemany o l'anglès.

3. En altres zones el llatí no ha desaparegut, sinó que

El Ruego

Por Gabriela Mistral

Señor, Tú sabes cómo, con encendido brío,
por los seres extraños mi palabra te invoca.
Vengo ahora a pedirte por uno que era mío,
mi vaso de frescura, el panal de mi boca,

cal de mis huesos, dulce razón de la jornada,
gorjeo de mi oído, ceñidor de mi veste.
Me cuido hasta de aquellos en que no puse nada:
¡no tengas ojo torvo si te pido por éste!

Te digo que era bueno, te digo que tenía
el corazón entero a flor de pecho; que era
suave de índole, franco como la luz del día,
henchido de milagro como la primavera.

Me replicas, severo, que es de plegaria indigno
el que no untó de preces sus dos labios febriles,
y se fue aquella tarde sin esperar tu signo,
trazándose las sienes como vasos sutiles...

Pero yo,... Continuar leyendo "El Ruego: Poema de Gabriela Mistral sobre Amor y Súplica Divina" »

Primera Tópica: Sería la posible explicación del funcionamiento de la mente humana. La primera etapa supone que la mente humana está constituida por 3 sistemas:

• Inconsciente: Allí se encuentran las representaciones de la mente humana que no son conscientes. Aquí se encuentran los recuerdos traumáticos que marcan la vida del ser humano. También se encuentran los deseos que generan un complejo moral en la persona. Ej. Complejo de Edipo y de Electra. Allí se alojan los recuerdos traumáticos que generan angustia en la persona. Se encuentran muchos deseos de naturaleza sexual. Freud plantea que en el momento que se expresan más estos pensamientos, recuerdos es mientras soñamos, durante el sueño no esta el mecanismo de represión por

1. Quin són els canvis polítics i culturals que afecten al desenvolupament posterior de la literatura catalana?

Unió corona catalanoaragonesa, pèrdua de comarques al nord del Pirineu.

2. Per què experimenta un retrocés la literatura culta?

La castellanització dels escriptors

3. Quins són els tres moviments estètics de l’època?

Renaixement, barroc i il·lustració.

4. Quina diferència hi ha entre les obres castellanes i franceses i les de la literatura catalana del mateix període?

La diferència entre obres castellanes i franceses és que les castellanes eren menys i de menys qualitat.

5. Per què manté el seu vigor la literatura popular?

Perquè la llengua catalana continuava sent l’unica parlada.

6. Quin tipus de temàtica abarca la literatura popular?

Estaments Socials

Estaments socials: clero, noblesa i poble. El centre de cultura residia en els monestirs. Es conreava literatura moral i religiosa, cavalleresca i cortesana, i literatura popular.

La Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca va néixer en la primera meitat del segle XII al sud de França. Era una poesia concebuda per ser escoltada i es basava en unes regles formals estrictes que els trobadors havien de respectar. Utilitzaven una llengua romànica, occità o provençal. Els autors de la poesia s'anomenaven trobadors. Un joglar era l'intèrpret musical dels textos escrits pels trobadors.

Tipus de Trobar

• Trobar lleu: poesia senzilla i entenedora.
• Trobar clus: poesia hermètica i difícil d'entendre.
• Trobar ric: poesia caracteritzada

¡Escribe tu texto!

Isabel de Villena

Neboda de la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim, fou abadessa del convent de la Trinitat a València. Va escriure una vida de Jesucrist, pensada com a lectura edificant per a les monges del seu convent.

El més remarcable és un punt de vista molt femení que fa que la figura de Jesús hi sigui secundària per destacar el protagonisme de la Verge Maria i de les dones del seu entorn.

Sor Isabel de Villena popularitza, amb molta imaginació, la vida familiar de Jesús, per commoure el públic lector, amb un detallisme domèstic que no apareix.

Estil i temàtica

Utilitza un llenguatge molt senzill. També té una tècnica amplificadora: a partir d'un sol versicle de l'evangeli pot redactar capítols complets. Les autèntiques... Continuar leyendo "Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval: Villena, Marc i Roig" »

El moviment avantguardista s’origina com a conseqüència d’una crisi produïda per la Revolució Russa (1917), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l’aparició d’ideologies extremes. Ens trobem a una època d’invents tecnològics com el telèfon, la ràdio…

Avantguardisme, és el nom genèric, amb què es coneix unes tendències estètiques desenvolupades a Itàlia i a França que posen de relleu la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món oriental a principis del s XX.

Cubisme

Prové de la pintura, durà fins a 1914 i portà una interpretació nova de l’espai, on predominen les línies i figures geomètriques. El cubisme literari reconstrueix la realitat i l’altera

Futurisme

S’inspira en el futur i anuncia... Continuar leyendo "L'avantguarda literària del segle XX" »

O Teatro Galego entre 1936 e 1976: A Xeración dos 50 e o Grupo de Ribadavia

Contexto e Características Xerais

O Teatro Galego Anterior a 1935 e o Exilio

O teatro galego anterior a 1935 non achega moitas novidades estilísticas; a Xeración Nós supuxo un achegamento ao teatro europeo. Ata mediados da década dos 50, a actividade teatral desprazouse ao exilio. Foi precisamente en Bos Aires onde se estreou, en 1941, Os vellos non deben namorarse de Castelao, unha obra de gran importancia simbólica.

A Emerxencia dun Novo Teatro (1950-1970)

Entre os anos 1950 e 1970, aparece en Galicia o desexo de transcender a propia realidade física e social na que viven para presentar conflitos, situacións e personaxes cunha proxección universal, ofrecendo... Continuar leyendo "O Teatro Galego na Posguerra e o Exilio: Da Xeración dos 50 ao Grupo Abrente" »