Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

CANTIGAS DE BURLAS: son composicións de carácter burlesco nas que os trobadores galego-portugueses medievais facían mofa da sociedade. A finalidade é facer rir ao público.

Maldicir: crítica e a burla fanse de xeito directo. Empregan unha linguaxe directa e explícita. Escarmio: crítica e a burla fanse de xeito encuberto. Empregan palabras que podían ter un dobre sentido. Empregan o recurso do equívoco.

CLASIFICACIÓN TEMÁTICA: Sátira política: crítica dos problemas políticos e militares do século XIII. Sátira lírica: crítica e burlas doutros trobadores e xograres, colegas de profesión que supostamente facían mal o seu traballo. Parodias do código do amor cortés. Sátira social: críticas a diferentes grupos sociais. Os grupos... Continuar leyendo "A Historia e Características da Literatura Galega" »

1. La Revolución Rusa

A) Del Imperio a la Revolución

En 1900, el Imperio Ruso representaba el mayor Estado del mundo y era un territorio difícil de gobernar donde convivían multiplicidad de etnias: rusa, bielorrusa, finesa, mongola, polaca o báltica. Desde finales del siglo XIX y comienzos del siglo XX, el panorama político ruso era el control absoluto del zar, "padre de todas las Rusias". Era el único país europeo con monarquía absoluta. Al margen de este poder se encontraban las dumas, asambleas municipales dirigidas por la nobleza terrateniente; y los movimientos de oposición al poder establecido: los marxistas, divididos entre mencheviques y bolcheviques; y los liberales burgueses.

B) Las Revoluciones Rusas

• De la Revolución de

Novel·la artúrica:

Les oracions coordinades

Estan formades per dues o més oracions simples amb sentit ple unides per conjuncions o locucions conjuntives; copulatives, disjuntives, adversatives i explicatives.

El teatre del segle XX

Arran de la primera guerra mundial a Europa es van produir una sèrie de transformacions culturals. Però a Catalunya fins a l'esclat de la guerra civil es van continuar representant les obres dels autors de la Renaixença i del Modernisme, sobretot Guimerà, Iglesias i Rusiñol. Abans de la guerra civil van destacar tres autors: Josep Maria de Sagarra, que conrea el teatre popular; Carles Soldevila, conrea la comèdia burgesa; i Joan Oliver, que aprofita els models de la comèdia burgesa per criticar els costums d'aquesta classe social.... Continuar leyendo "El teatre del segle XX i la literatura catalana en postguerra" »

Jules Moulier “OXOBI” (1888-1958), Iparraldekoa.

Lapurdi eta Nafarroa Behereko hainbat parrokiatan apaizgintzan jardundako idazle eta kazetari honek bertsoz moldatutako liburu mordoska bat taxutu zuen : antzerki tankera daukan Nola gauden eskualdun deituriko pastoralaz gain, Boz-oihu, deiadar, nigar

“OLERKARIEN” BELAUNALDIA.-

1926an jaiotako Euskaltzaleak elkarteak bide berriak urratzeari ekin zion. Jose Ariztimuño “AITZOL” (1896-1936) izan zen 1930etik aurrera elkarte honen eragilerik sutsuenetarikoa.

Beste zenbait euskaltzaleen laguntzaz, Aitzolek eratu zituen ekintzen artetik OLERTI EGUNAK nabarmenduko genituzke. Jai lehiaketa hauen bitartez, ordura arte jorratu gabeko sailak eta moduak ireki baitzitzaizkion euskarazko poesiari.... Continuar leyendo "Euskal idazle eta kazetarien biografiak" »

Poesía Gallega entre 1936 y 1976

Desde el final de la Guerra Civil, la publicación en gallego fue escasa debido a la represión política y la censura. Esta situación comenzó a cambiar a partir de 1950 con la creación de la editorial Galaxia y la aparición de revistas literarias bilingües.

Década de 1940

Los libros de la década de 1940 siguieron las corrientes del paisajismo, neotrobadorismo e hilozoísmo, líneas poéticas ya presentes en 1936. Se incorporaron nuevas voces como Álvaro Cunqueiro en 1950 con Dona do corpo delgado, de corte neotrobadoresco, pero con una incipiente preocupación existencialista, nostálgica y una visión del mundo negativa.

Otros autores relevantes de esta generación fueron Álvarez Blázquez con Cancioneiro

Tirant lo Blanc: Entre la Ficció i la Realitat

Tirant lo Blanc és un cavaller bretó que s'enfronta als turcs i s'enamora de Carmesina, filla de l'emperadriu. Després d'assolir fama i poder, el protagonista mor, sorprenentment, d'un refredat. Aquest final inesperat té una intenció moralitzadora.

Des del principi, Tirant es presenta com un personatge ambiciós, que aspira al màxim. Quan finalment aconsegueix tots els béns de fortuna, mor. La interpretació de la novel·la no és clara; alguns estudiosos, fins i tot, han proposat que es tracta d'una novel·la *anti-cavalleresca*, ja que s'hi descriuen els pecats dels cavallers. És una obra realista (al contrari que *El Quixot*). Fou escrita per un cavaller, Joanot Martorell, i per això... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Cavalleria, Amor i Decadència" »

Completives de CD

T’agrairé que em truquis.

Et demano què vas fer ahir al vespre.

Explica-li on aniràs aquesta Setmana Santa.

Pregunta-li si hi va anar.

Voldria que us poséssiu protecció solar.

El comptable va assegurar que no hi havia indicis de frau.

Els amics sabran recompensar la teva lleialtat.

M’importa que et pensis que no sé com et sents.

No sabria dir-te com ha succeït això.

No sé què és el que t'agrada més.

Volia preguntar-te quan has anat al teatre i què has vist.

Completives de CI

Va llogar el pis a qui semblava més formal.

Completives de Subjecte

M’agrada que ballis tan bé.

El que dius és increïble.

Em complau de convidar-vos-hi.

Li agrada com ho fas.

Plegar a les 11 h és un luxe.

M’importa que et pensis que no sé com et

Elise Cowen

Soy una poeta y escritora estadounidense. Formé parte de la generación beat y soy amiga del poeta Allen Ginsberg, una de las figuras principales del movimiento.

Nací en una familia judía de clase media en el barrio neoyorquino de Washington Heights. Escribo poesía desde muy joven, influenciada por la obra de Emily Dickinson, T. S. Eliot y Dylan Thomas. Durante los años cincuenta, mientras asistía a la Barnard College, me hice amiga de Joyce Johnson y tuve una relación amorosa con Alex Greer, mi profesor de filosofía.

Donald Cook, mi profesor de psicología, me presentó a Allen Ginsberg en casa de Alex Greer. Descubrimos que teníamos un conocido mutuo, Carl Solomon, a quien ambos habíamos conocido en un hospital psiquiátrico.... Continuar leyendo "El legado de Elise Cowen" »

Euskal Literatura Idatzia XVIII. Mendean

Jesuitak (Jesusen Lagundia) dira Hegoaldeko euskal literaturaren hasierako urratsetan bultzatzaile eta eragile nagusienak, eta era berean, XVII. mendean Kontrarreforma gidatu zutenak. Trentoko kontzilioak agindutako bidetik, tokian tokiko hizkuntzetan, kristau-ikasbidea idatzi eta irakastea zuten helburu. Hizkuntza landua eta ondo ikasia erabiltzen zuten.

Helburua garbia zuten, doktrina zabaltzea, alegia, baina herriaren hizkera modu jasoan erabiltzeko kezka eta konpromisorik gabe, nekez uler daitezke mende horretako gipuzkera idatziak eta hurrengoan, XIX.ean, bizkaierak emandako urratsak. Helburua, esan bezala, erlijioaren arlokoa zen, baina euskara maite eta erabili egiten zutela ere erakutsi zuten,... Continuar leyendo "Manuel Larramendi: Euskal Literaturaren Aitzindaria XVIII. Mendean" »