Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Continguts del 2n Parcial de la 2a Avaluació

Comunicació

• El reportatge i la notícia (fotocòpia comparativa feta a classe).

Ortografia

• Les normes d'accentuació (U1, Ortografia).
• L'accent obert i l'accent tancat (U2, Ortografia).
• L'accentuació diacrítica (pdf. diacrítics penjat al Classroom).
• La dièresi (U4, Ortografia).

Gramàtica

• El nom: Identificació. El gènere i el nombre (U1. Gramàtica).
• L'adjectiu: Identificació i flexió (U2. Gramàtica).
• Els determinants: Identificació i classificació (U2. Gramàtica).
• El verb: Identificació. Conjugacions. Formes verbals (simples, compostes, perifràstiques i no personals) (U3. Gramàtica).
• Identificació de les perifràsis verbals. Classificació de les perifràsis en: obligació, probabilitat, intencionalitat,

A lingua galega: unidade e variabilidade

Non todos os que falan a mesma lingua o fan do mesmo xeito. No galego existen diferenzas na fala da xente dunha zona e doutra. Aínda que os ourensáns digan algunhas palabras de distinta maneira ca os fisterráns, iso non impide que se entendan entre eles, porque falan a mesma lingua, o galego.

As distintas maneiras de falar unha lingua ao longo do territorio chámanse variedades dialectais ou xeográficas. Esta percepción débese a que o galego aínda non é unha lingua normalizada na comunidade na que se fala e conta cun estándar.

A variedade xeográfica da lingua pódese representar nun mapa coa axuda das isoglosas, liñas imaxinarias que unen dous puntos do mapa que constan de trazos lingüísticos.... Continuar leyendo "Variedades do Galego e Xéneros Teatrais" »

Dècada dels anys 50: L'Agrupació Dramàtica

Durant la dècada dels anys 50 es funda l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, amb autors destacats com Joan Oliver, Joan Brossa, Martí Domínguez i Joan Alfons Gil Albors.

Dècades dels anys 60 i 70: El teatre independent

L'any 1960 s'inicia el desenvolupament de l'anomenat teatre independent, que defensa una concepció del teatre com a instrument de lluita. Es caracteritza per:

• La revaloració de la figura del director, de l'escenògraf i de l'actor enfront de la figura de l'autor.
• El text escrit perd importància davant de la gestualitat, el mim, el joc, la festa i l'espectacle.
• El teatre ix dels edificis teatrals i s'instal·la en qualsevol lloc, com ara places o carrers.
• Un model de treball en equip,

Vocabulari Essencial i Conceptes Clau

Vocabulari

Comiat

Acció que consisteix a dir adéu a algú; en aquest cas, és un adéu definitiu, per sempre.

Romàntiques

Sentimentals, passionals, fantasioses.

Relació

Lligam d'amistat o de prometatge entre dues persones.

Retret

Paraula que es diu a algú per recordar-li coses que havia fet malament temps enrere.

Romaní

Arbust aromàtic.

Vellut

Teixit suau fet de pèls minúsculs.

Enlluernar-se

Quedar admirat d'algú a causa de la bellesa o de la gràcia que té.

Traumàtica

Que produeix una ferida o una pertorbació mental.

Xumet

Estri de goma que es posa a la boca dels nadons perquè xuclin.

Expressions Fetes i Comparacions Populars

• Fosc com la gola del llop
• Pelat com una canya
• Vell com l'anar a peu
• Alt com Sant Pau
• Dur

Literatura anys 20-30 (generació sacrificada)

Reben les conseqüències de la Guerra Civil, segueixen els corrents europeus i van en contra de l'avantguardisme.

Després del noucentisme hi ha dues tendències: la poesia pura, influïda pel simbolisme (Carles Riba i Maria Manent), i la poesia neopopularista, inspirada en termes, formes i gèneres tradicionals (Josep M. de Sagarra).

Factor històric

La crisi del capitalisme va fer que a nivell mundial s'enfortís el comunisme com a model econòmic i social viable a Europa.

Carles Riba (1893-1959) Poeta

Riba es va formar sota la influència d'Eugeni d'Ors i el mestratge de Josep Carner. Els seus primers poemes tenen la influència de Joan Maragall i el Primer llibre d'Estances (1919) ja apunta cap... Continuar leyendo "Literatura catalana anys 20-30: Autors, tendències i característiques" »

El Teatre Francès del Segle XVII: Barroc i Classicisme

El segle XVII, denominat pels francesos com el Grand Siècle, se sol dividir en dues etapes:

1. La primera, marcada per la inestabilitat política, on predominen el Barroc i la influència de l'Església.
2. La segona, coneguda amb el nom de Classicisme, on l'art queda subjecte a l'Estat i a les seves acadèmies. L'art es posa al servei del poder absolut de la monarquia i de les classes benestants. La cort paga els millors artistes i alhora els controla i censura la producció.

El teatre d'aquesta segona època és l'expressió artística que més posa de manifest aquest lligam amb el poder de l'Estat, ja sigui a través de la tragèdia, la comèdia o altres espectacles mixtos (tragicomèdia, ballet,... Continuar leyendo "El Teatre Francès del Segle XVII i la Il·lustració: Molière i Voltaire" »

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i J.V. Foix (1893-1987) són els principals representants catalans que van assimilar propostes avantguardistes al servei de les seves poètiques personals i originals. Destaquen obres com El poema de la rosa als llavis i el guió cal·ligrama Jo sé que es besa...

Orígens i Formació Autodidacta de Salvat-Papasseit

Salvat-Papasseit va tenir uns orígens humils. Per qüestions econòmiques, ja que va quedar orfe de pare, només va cursar estudis bàsics a "L'Asilo Naval Español". Per això, la seva formació cultural va ser principalment autodidacta.

Als tretze anys va haver de començar a treballar. Al llarg de la seva vida, va exercir un bon nombre de professions:

• Adroguer
• Ajudant en un taller d'escultura
• Vigilant

L'Obra Literària de Manuel de Pedrolo: Gèneres i Temes

L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Amb més d'un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris (bàsicament la novel·la, però també llibres de versos, obres de teatre, contes i articles) i ha treballat amb una gran multiplicitat de temes i tècniques. Com ha indicat Josep Iborra:

«Pedrolo multiplica els temes, les situacions i els personatges» perquè per a ell «la novel·la és un instrument per a investigar les possibilitats de l'home, les alternatives possibles, per tal de posar en evidència -de denunciar, en definitiva- el món real en què l'home viu alienat,

La Renaixença i el Context del Segle XIX

Introducció al Segle XIX

En l'àmbit cultural, el segle XIX va ser el segle del Romanticisme. Econòmicament, fou un període de gran creixement. L'augment de la població, juntament amb l'ús de les noves tècniques de conreu, va comportar una acumulació de beneficis o capital. Molts d'aquests diners es van invertir en les fàbriques. En l'àmbit social, la industrialització comportà la consolidació de la burgesia i el naixement del proletariat. Aquesta nova classe social provenia del camp i va esdevenir la massa treballadora.

El Romanticisme

A finals del segle XVIII neix a Alemanya el Romanticisme. Va sorgir com a oposició a les normes i la rigidesa neoclàssiques. Les seves característiques principals... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Romanticisme, Cultura i Autors Clau al Segle XIX" »

Estellés: aportacions al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. Una gran part de la seva producció ha aparegut amb retard. De fet, Estellés entra en joc, com a poeta, en la dècada dels setanta, quan ja portava més de vint anys escrivint versos. S'havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella. El 1956 va publicar La nit i, el 1958, Donzell amarg. La situació es va capgirar a partir del 1970. A partir d'aquest any es va produir el que s'ha anomenat el boom Estellés. El 1971 va publicar Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972, Recomane tenebres, primer volum... Continuar leyendo "Poesia catalana de postguerra: Estellés, Espriu, Martí i Pol i teatre" »