Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

La narrativa europea es classifica en tres matèries

• La Matèria de Roma

  Aplega les traduccions d'episodis mitològics o històrics de l'antiguitat clàssica.

• La Matèria de França

  Formada per poemes èpics, les cançons de gesta centrades en l’emperador franc Carlemany i els seus cavallers.

• La Matèria de Bretanya

  Històries que giren entorn del rei Artur, Camelot i la Taula Rodona. Els lais i les novel·les combinen les aventures cavalleresques amb l’amor cortès.

De l’èpica a la narrativa artúrica

La cançó de Roland, la cançó de gesta francesa més antiga, relata la batalla de Roncesvalls, en la qual la rereguarda de l’exèrcit de Carlemany va patir una derrota quan es retirava després d'assetjar Saragossa sense èxit.

1. L’heroi combat

Orígens del Teatre a Catalunya

Naixement i primeres mostres

Cada representació és diferent de les altres. Dues mostres destacades són els Pastorets i les Passions.

Segle XVI: Pastorets i Passions

Durant el segle XVI van néixer les representacions dels Pastorets i les Passions. Els Pastorets són les representacions nadalenques per excel·lència, dramatitzacions divertides i entranyables que combinen magistralment els continguts més argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús. La Passió, per la seva banda, representa els darrers dies de la vida de Jesucrist. Podeu trobar més informació a La Passió.

Origen del Teatre Profà Català

El teatre profà català té el seu origen en festes populars on allò que importava era la diversió.... Continuar leyendo "Història del Teatre Català: Orígens, Gèneres i Autors Clau" »

VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA.

Durant el període de postguerra, època franquista en què la cultura i la llengua dels catalans fou prohibida, es desenvolupa part de l'obra de Joan Fuster.

L'escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector. Pensa que l'assagista ha d'agitar les idees, ha de parlar dels problemes de cada dia, del seu temps i de la seua societat, ha de reflexionar i ha d'aconseguir que els lectors s'interessen per allò que està analitzant i qüestionant.

La importància d'aquesta literatura d'idees va lligada als grans canvis socials i culturals que es produeixen en la societat i que porten l'assagista a interrogar-se sobre tot el que s'esdevé, i l'època de postguerra

La persistència de la identitat catalana

Començament del segle XIX, després del Decret de Nova Planta, que elimina l’estructura politicoadministrativa de l’antiga Corona d’Aragó, a Catalunya persisteix un clar refús del procés de centralització administrativa i de l’amenaça d’imposar-hi les lleis i la llengua de Castella. A causa d’aquesta política, el català quasi havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura. No tenia persistència en les esferes d’administració estatal, en l’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica. Bona part de les elits culturals i polítiques del Principat l’havien abandonat en l’ús públic i la comunicació escrita. Malgrat aquest retrocés, el català es mantenia en... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Llengua i Cultura" »

Test cuaderno 13

1. ¿Quién es el principal artífice de la ‘obra bien hecha’?

Agustín-Eugene Scxibe

2. ¿Quién es el autor de La dama de las camelias?

Alexander Pumas

3. ¿Quién es el mayor exponente del Naturalismo en Francia?

Emile Zola

4. ¿Qué cambio exige Zola para que el Naturalismo se asiente en el teatro?

Cambios en la interpretación

5. ¿Qué grupo funda André Antoine en 1887?

Theatre Libre

6. ¿Quién es el fundador de los Meningen?

Jorge segundo

7. ¿Cuál es el antecedente francés del Freie Bühne alemán?

Meningen y naturalismo francés

8. ¿Con qué nombre se conoce el teatro de Wagner en Beirut?

Festrpielhaus

9. ¿Quién es el autor de Un enemigo del pueblo?

Henrick Ishen

10. ¿Cuál es la mejor obra naturalista de Strindberg?

Señorita... Continuar leyendo "Teatro y literatura: preguntas y respuestas" »

La narrativa de postguerra

La literatura es fa ressò de l'experiència traumàtica que suposa la guerra en tots els àmbits: el dolor provocat pel conflicte bèl·lic, la desfeta d'una pàtria, la pèrdua de llibertats… El sentiment de pèrdua plana en les pàgines de la literatura de postguerra, que, des de la visió estrictament personal, fa un retrat de la tragèdia col·lectiva.

En la narrativa de postguerra, hi predomina la novel·la psicològica, que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per evitar parlar directament d'una realitat que rebutgen. També es cultiven altres gèneres narratius: el conte, l'article periodístic, l'assaig, les memòries.... Continuar leyendo "Narrativa catalana de postguerra: Rodoreda, Calders, Espriu" »

Orixes e Consolidación do Teatro Galego Independente

Nos últimos anos da ditadura franquista, Manuel Lourenzo fundara na Coruña Teatro Circo, o primeiro grupo do que se denominou Teatro Independente galego. Este pretendía achegar este xénero ao pobo e intentar normalizar a lingua galega. En 1973, a Agrupación Cultural de Ribadavia convoca a Mostra de Teatro, a cal posibilita a contrastación de opinións, non só do público, senón tamén da crítica. Durante a Transición, xorden varias mostras de teatro e consolídase e impúlsase a profesionalización do sector coa fundación, por parte de Manuel Lourenzo, da Escola Dramática Galega a finais dos anos 70. Aparecen diversas compañías teatrais, a maioría das cales continúan en funcionamento... Continuar leyendo "Evolución do Teatro Galego Contemporáneo: Protagonistas e Tendencias Clave" »

As Vangardas

Son correntes estéticas internacionais (1910 – 1930). Tamén se coñecen co nome de ismos: futurismo, dadaísmo, surrealismo, creacionismo, cubismo...

Características das vangardas dos séculos XX e XXI

Significación: cambios socio-económicos e políticos / cambio na creación artística.

Características:

• Inexistencia dunha verdadeira escola vangardista galega.
• Non hai unha renuncia ao compromiso coa realidade social e cultural do país.
• Non se produce unha rotura total coa tradición literaria.
• Literatura menos cerebral, non totalmente afastada do sentimentalismo.

Autores:

• Fermín Bouza Brey: Nao semlleira (temática amorosa).
• Álvaro Cunqueiro: Cantiga nova que se chama Riveira (temática amorosa, presenza da sensualidade).
• Manuel

El Conte: Definició i Estructura

Un conte és una narració breu d'una sèrie de fets imaginaris. L'argument sol ser senzill i té com a eix un sol tema. La finalitat és entretenir, divertir i, de vegades, aconsellar. Solen tenir aquestes parts:

• Situació inicial: presentació dels personatges i del context.
• Plantejament d'un conflicte: aparició del fet que desencadena l'acció.
• Desenvolupament: relació d'accions que es fan per a resoldre el conflicte.

El Narrador: Tipus i Perspectives

1. Narrador intern: se situa dins la història, perquè és un dels participants. Conta els fets en primera persona i adopta generalment un punt de vista

Segle XVI: El Renaixement

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics: el Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme i la Il·lustració.

Teatre

Es conreen els actes sacramentals de caràcter al·legòric per a l'exaltació de l'eucaristia.

Prosa

Destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig (1510-1574).

Poesia

S'alternen els models medievals amb les noves actituds renaixentistes i algunes de prebarroques. Joan Timoneda (1518-1583) va publicar Flor d'enamorats (1562). Joan Pujol (1514-1603) és autor de La singular i admirable victòria de Lepant (1574).

Segle XVII: El Barroc

L'estil dels autors barrocs va sotmetre la llengua a una intensa reelaboració. Processos a què es... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme, Il·lustració i Renaixença" »