Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

L'Herència de Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Escriptor Medieval

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB

Ramon Llull: Vida, Obra i Pensament

El Sentit i la Importància de l'Obra Lul·liana

  • Va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en una llengua romànica (també en llatí). Li interessava arribar a un públic ampli i s'adonà que només ho aconseguiria en la pròpia llengua; no en llatí, que era patrimoni de l'Església i que només arribava a un públic culte.
  • Era un creador de llenguatge: no tingué predecessors en l'ús del català literari, i va ser ell qui en fixà el model. Tots els autors immediatament posteriors el van haver de prendre com a referent.
  • Per la magnitud i importància de la seva obra: uns 265 volums, que tracten
... Continuar leyendo "L'Herència de Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Escriptor Medieval" »

Conceptes Clau de Llengua Catalana: Lèxic i Gèneres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,66 KB

Relacions Lèxiques

La Sinonímia

  • Sinònims parcials: paraules que només es poden intercanviar en determinades ocasions.
    • Ex: En Carles ha aprovat/ha passat l'examen de química.
    • Ex: Per aquest carrer passen/circulen cada dia...
  • Sinònims absoluts: mots que apareixen en els mateixos contextos, però són usats en registre diferent.
    • Ex: Venen pastanagues i tomàquets / pastanagons i to...
    • Ex: Tancat per la mort (informal) / pel traspàs de... (formal)

Camps Lèxics i Camps Semàntics

  • Camp semàntic: conjunt de mots relacionats entre si pel significat, que fa referència a una mateixa noció.
  • Camp lèxic: conjunt de mots d'un camp semàntic amb una relació més estreta entre si i amb la mateixa categoria gramatical.

Hiponímia i Hiperonímia

La hiponímia... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Llengua Catalana: Lèxic i Gèneres" »

L'Edat Moderna i la Literatura Catalana: Context, Corrents i Autors Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

Context Històric dels Països Catalans a l'Edat Moderna

Els Països Catalans entren a l’Edat Moderna en una situació de debilitat que es posa de manifest en la pèrdua de poder polític i econòmic.

  • Políticament: Es produeix la unió dinàstica entre la Corona Catalanoaragonesa i el Regne de Castella. Al llarg dels segles, Catalunya anirà perdent posicions i el castellà imposarà el seu poder.
  • Econòmicament: El desplaçament de la importància dels mercats del Mediterrani, el bandolerisme, l’expulsió dels moriscos, les guerres...
  • Culturalment: Els escriptors catalans comencen a canviar de llengua. El període de la literatura catalana que comprèn s’anomena Decadència, perquè la producció i la qualitat de la literatura culta pateix
... Continuar leyendo "L'Edat Moderna i la Literatura Catalana: Context, Corrents i Autors Clau" »

Noucentisme Català: Moviment, Ideologia i Figures Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,64 KB

Noucentisme: Moviment i Ideologia a Catalunya

El Noucentisme va ser un moviment burgès que pretenia, des del poder polític (lligat a la Lliga Regionalista de Catalunya), transformar la societat catalana per mitjà de la creació d'institucions polítiques seguint els models europeus. L'inici del Noucentisme se situa al 1906, coincidint amb fets importants d'aquest moviment:

  • La publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya.
  • La publicació dels Fruits Sabrosos de Josep Carner.
  • La publicació de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba.
  • La celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Cal considerar que al 1923, amb la implantació de la dictadura de Primo de Rivera, s'acaben les realitzacions noucentistes,... Continuar leyendo "Noucentisme Català: Moviment, Ideologia i Figures Clau" »

Salud, Enfermedad y Calidad de Vida: Perspectivas Multidisciplinarias

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,65 KB

Salud, Enfermedad y Calidad de Vida

Salud de acuerdo al concepto de normalidad:

  • Una anormalidad determinada no es considerada enfermedad.
  • La medicina moderna ve la salud en función del conjunto anatómico y los sistemas fisiológicos.

Herzlich:

  • Ausencia de enfermedad
  • Capacidad de resistir la enfermedad
  • Estado del hacer (realización del individuo que depende de la edad y estatus de la persona).

El concepto de salud involucra:

  • Necesidades percibidas
  • Necesidades reales
  • La voluntad
  • Recursos destinados para la resolución de necesidades no satisfechas
  • Kleinman (1980) sugiere 3 ambientes:
    • Popular
    • Folklórica o tradicional
    • Profesional o biomédico

Perspectiva biomédica

  • Enfermedad objetiva, diagnosticable por sus signos anatómicos, físicos y químicos.
  • SALUD= AUSENCIA
... Continuar leyendo "Salud, Enfermedad y Calidad de Vida: Perspectivas Multidisciplinarias" »

Història del Romanticisme i la Renaixença a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,14 KB

El Romanticisme: Orígens i Essència

El Romanticisme és un moviment artístic que sorgeix a principis del segle XIX com a reacció al racionalisme del segle XVIII. Aquest moviment rebutjava la raó i els gustos clàssics, revaloritzant l’expressió dels sentiments i la passió, així com l’exaltació de l’individu.

Els romàntics s’inspiraven en el dolor, la soledat, la tristesa, la malenconia... en definitiva, en una profunda insatisfacció amb el seu món. Amb això, es va imposar una nova visió del món i de l’ésser humà que implicava la supremacia de la imaginació, la fantasia, la necessitat de fugir i la creativitat sobre el món acadèmic.

Característiques del Romanticisme

  • Importància del sentiment i la subjectivitat.
  • Liberalisme
... Continuar leyendo "Història del Romanticisme i la Renaixença a Catalunya" »

Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

La Literatura Catalana dels Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

La literatura catalana dels segles XVI al XVIII es caracteritza per tres etapes ben definides:

  • Segle XVI: Renaixement
  • Segle XVII: Barroc
  • Segle XVIII: Neoclassicisme i Il·lustració

De l'Humanisme al Renaixement: Transició Cultural

Després del segle XV, tant a nivell lingüístic com literari, es produeix una transició de l'Humanisme al Renaixement. Aquest canvi va posicionar la llengua i la literatura catalanes en un lloc destacat dins la cultura de l'Edat Moderna naixent.

L'Humanisme, originari d'Itàlia, ja havia arribat a Catalunya al segle XIV amb la Cancelleria Reial. Trobem figures rellevants com Bernat Metge, qui va impulsar un canvi en la mentalitat medieval... Continuar leyendo "Literatura Catalana Segles XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme" »

Guia Completa d'Abreviacions, Sigles i Acrònims: Ús Correcte

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

Les Abreviacions, Sigles, Acrònims i Símbols

Característiques

Abreviatures

Sigles

Acrònims

Símbols formats per lletres

Punt final o barra inclinada

Porten punt final o una barra inclinada: s/n (sense número); col. (columna).

No porten ni punts ni barra inclinada: DNI (document nacional d'identitat).

Igual que les sigles: Incanop (Institut Català de Noves Professions).

No acaben en punt, cm (centímetre o centímetres), però alguns porten barra final: km/h (quilòmetres per hora).

Accentuació

Mantenen l'accent gràfic del mot originari: cró. (carreró).

No s'accentuen mai: ADN (àcid desoxiribonucleic).

S'accentuen els que tenen la lletra inicial en majúscula: Tísner (pseudònim de l'escriptor Avel·lí Artís Gener).

No s'accentuen mai: a (àrea)

... Continuar leyendo "Guia Completa d'Abreviacions, Sigles i Acrònims: Ús Correcte" »

Romanticisme: Concepte, Origen i Impacte a Catalunya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,74 KB

Romanticisme: Concepte i Definició

El Romanticisme és el moviment cultural que predominà a Europa des de finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Significà una renovació profunda en molts aspectes, sobretot en la literatura, i aparegué com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el Neoclassicisme. Un dels seus principals teòrics fou Jean-Jacques Rousseau (1712-1778).

Origen i Expansió del Romanticisme

Aparegué a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i, durant les primeres dècades del XIX, s'estengué per tot Europa.

Introducció i Consolidació del Moviment a Catalunya

El 1823 comencen a entrar a la Península les primeres alenades romàntiques, i entren precisament per Barcelona, a través de la revista El Europeo.... Continuar leyendo "Romanticisme: Concepte, Origen i Impacte a Catalunya" »

Jacint Verdaguer i els Jocs Florals: Pilars de la Renaixença Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,79 KB

Els Jocs Florals: Plataforma de la Renaixença

Tant Antoni de Bofarull com Víctor Balaguer van tenir un protagonisme evident en la formació dels Jocs Florals, una plataforma pública essencial per a l'ús literari de la llengua catalana. Es va produir un acostament entre la línia floralesca i la popular, convertint els Jocs en una eina clau per donar prestigi a la literatura catalana.

El foment de figures com Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, que van aconseguir premis l'any 1877, va donar sentit a aquesta festa de la poesia, que també va incloure la presència d'altres gèneres literaris. Els Jocs Florals van tenir un paper bàsic en la Renaixença.

Jacint Verdaguer: Vida i Obra Inicial

Jacint Verdaguer va néixer l'any 1845 a Folgueroles... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer i els Jocs Florals: Pilars de la Renaixença Catalana" »