Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Contexto Sociolingüístico e Diversidade

1. Aspectos Sociolingüísticos: Prexuízos e Normalización

A situación sociolingüística do galego está marcada por un longo proceso de marxinación e substitución lingüística, que deu lugar a unha serie de prexuízos profundamente enraizados. Estes prexuízos condicionan a percepción social da lingua e dificultan o seu uso pleno. Neste contexto, a normalización lingüística convértese nun proceso imprescindible para recuperar espazos de uso e prestixio para o galego dentro dunha sociedade bilingüe pero desigual.

Tipoloxía dos Prexuízos Lingüísticos

Estéticos

Xulgan a beleza ou sonoridade da lingua. Ex.: “O galego soa mal”, “É unha lingua doce”.

Socioeconómicos

Asocian a lingua

Autors en el Context

Simbolisme i Realisme

Carles Riba, poeta simbolista, destaca per l'explotació del poder de la paraula amb metàfores i símbols. En la línia de la poesia pura, el rigor formal i la temàtica existencialista. Era professor i traductor republicà i hagué d'exiliar-se. La seua poesia conté referències cultes i clàssiques. Destaquen Llibre d'Estances i Elegies de Bierville.

Josep Palau i Fabre (Poemes de l'alquimista, 1952) i Josep Vicenç Foix (On heu deixat les claus, 1953) són autors realistes que volen destacar la solidaritat social, cosa que els fa adequar la seua expressió i crear un llenguatge poètic que contrasta amb el simbolista.

Generació del 70

Joves poetes que rebutjaven el realisme amb desig d'experimentar... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: Del Realisme a la Generació del 70" »

Què és l'Assaig? Definició i Característiques

L’assaig és un gènere literari de caràcter obert i subjectiu que combina literatura, filosofia i tractats, abordant temes filosòfics, històrics, polítics o literaris per a una audiència general. Els trets principals són:

• L’actualitat
• L’argumentació persuasiva
• El caràcter fragmentari
• L’estil elaborat
• El diàleg amb el lector

Després de la II Guerra Mundial, va ressorgir amb figures com **Jean-Paul Sartre** i **Albert Camus**. En català, als anys 50, destacà la reflexió nacional i cultural amb autors com **Joan Fuster** i **Manuel Sanchis Guarner**.

L'Assaig Català: Crisi i Revifament Postguerra

Durant la postguerra, l'assaig va patir una greu crisi a causa de la censura, l'exili... Continuar leyendo "L'Assaig Català: Història, Autors i Evolució des de la Postguerra" »

L'Humanisme: Orígens, Característiques i Impacte

L'Humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural estretament lligat al Renaixement. Aquest corrent busca la recuperació de l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or. Va mantenir la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

L'Humanisme a Catalunya: La Cancelleria Reial

A Catalunya, gràcies als seus estrets contactes amb Itàlia (de la qual dominava políticament una part important), l'Humanisme es va notar ja al segle XIV. La seva presència va ser especialment significativa en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i es va manifestar en la seva llengua: el català cancelleresc.

El català cancelleresc, utilitzat... Continuar leyendo "L'Humanisme a Catalunya: Bernat Metge i el Renaixement" »

Conceptos Lingüísticos del Gallego

Veamos algunas particularidades de la lengua gallega:

• Enclisis: (díjome) Unión de una palabra átona con la precedente, quedando subordinada al acento tónico de esta.
• Mesoclisis: Intercalación del pronombre átono oblicuo entre el radical y la desinencia de determinados tiempos verbales.
• Proclisis: Fenómeno por el que una forma o partícula átona se apoya en el acento de la palabra que le sigue, con la que pasa a formar un grupo de intensidad.

Ejemplos de Conjugaciones Verbales

• Llamar (tú) llamares
• Llegar (nosotros) llegarmos
• Hacer (ella) fac/zer
• Organizar (ellos/as) organizaren/m, aprov/barem
• Dejar (vosotros)=deixardes/deixarem

Pronombres Átonos

Algunos ejemplos son:

• Te (CD)
• Che (CI)
• Che (pron. de solidaridad)

A Poesía Galega desde 1975

A publicación, en 1976, de tres obras poéticas novidosas na temática e na forma, supón un cambio de época na poesía galega. Trátase de Con pólvora e magnolias, de X.L. Méndez Ferrín; Serafina, de Alfonso Pexegueiro; e Mesteres, de Arcadio López Casanova. Estes tres autores, que comezaron a escribir na época sociorrealista, son considerados os iniciadores do cambio poético en Galicia.

Diferentes antoloxías publicadas na época tratan de nomear os autores desta primeira xeración de poetas, aos que adoitan chamar os "Novísimos". As características que os definen como xeración son:

• Sen deixar de tratar temas sociais, evitan trasladar á poesía o compromiso político.
• Preocupación pola forma e a linguaxe,

Anàlisi: "Un entre tants com esperen i callen"

El poema expressa el compromís del jo poètic amb una col·lectivitat silenciosa i oprimida, i reflecteix la dignitat de les classes populars que, tot i les adversitats, mantenen l’esperança i la resistència. Està compost per 21 versos que alternen decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6) i tetrasíl·labs; aquests últims són sempre la frase “un entre tants”, que també és el primer hemistiqui dels decasíl·labs. Destaquen recursos com l’anàfora, el paral·lelisme i la repetició de verbs clau com “esperar” i “callar”, així com l’ús d’un llenguatge col·loquial i senzill, que reforça la sensació de parlar des de l’anonimat i des del poble.

Anàlisi:

El Reformismo Borbónico y su Impacto en Galicia (Siglo XVIII)

Felipe V y sus sucesores desarrollaron un gran intervencionismo con el objetivo de modernizar política y económicamente su reino: es lo conocido como reformismo borbónico. En el siglo XVIII, Galicia tendrá una importancia estratégica como baluarte marítimo en la defensa del imperio colonial americano, frente al paso de las armadas enemigas, especialmente la armada inglesa. Ante esta situación, los Borbones y sus gobiernos intervinieron en Galicia con diversas iniciativas, entre las que cabe salientar:

La Matrícula del Mar

Fue un sistema de reclutamiento obligatorio de tripulaciones para los buques de la Armada. El sistema registraba a todas las personas trabajadoras del mar... Continuar leyendo "Reformismo Borbónico en Galicia: Impacto Marítimo y Comercial en el Siglo XVIII" »